Table of Contents
Atletisme adaptat
L’atletisme adaptat és una modalitat esportiva dissenyada per a persones amb discapacitats. A Espanya, aquest esport va començar a desenvolupar-se a finals dels anys cinquanta, influït per metges i col·legues europeus.
Les primeres manifestacions van tenir lloc a Barcelona i es van expandir arreu del país, amb esdeveniments significatius com “l’Olimpíada de l’Esperança” organitzada per la Creu Roja el 1963. Des de llavors, s’han creat federacions i s’han organitzat competicions nacionals i internacionals, integrant atletes amb discapacitats en l’àmbit esportiu competitiu.
Procés d’aprenentatge
El procés d’aprenentatge en nens i nenes cecs o amb baixa visió es veu afectat per la falta o disminució de la informació visual, la qual cosa impacta en la seva percepció i aprenentatge motor.
S’estableixen fases de reconeixement i discriminació per identificar moviments i objectes. És crucial proporcionar-los experiències motrius perquè puguin diferenciar i reconèixer moviments, ja que tenen menys oportunitats d’aprendre a través de la visió.
El desenvolupament motor i la capacitat d’aprenentatge varien segons el grau de discapacitat visual, sent major en casos de discapacitat lleu i disminuint amb la pèrdua total de la visió. L’estimulació precoç és fonamental per al desenvolupament motor futur en nens amb discapacitat visual.
Les tècniques que es fan servir per practicar atletisme amb infants cecs i amb baixa visió:
– Model de guiatge amb corda:
Al principi, el guia pot sostenir-los la mà perquè se sentin segurs. Després, canviem a fer servir una corda. No volem que el nen cec recolzi la mà en l’espatlla del guia perquè pot cansar-lo més i afectar la seva forma de córrer. El guia i el nen cec corren junts, un al costat de l’altre, amb una corda entre ells per mantenir-se a prop. El guia no pot empènyer el nen cec, només córrer junts. És important que treballin junts i es coordinin per córrer de manera segura.
– Model de crida d’orientació:
Quan un atleta cec o amb baixa visió necessita orientació mentre corre, salta o llança, a vegades fem servir crides especials. Podem usar la veu o palmades per indicar la direcció. Per exemple, si diem “bé, bé, bé…” significa que l’atleta va en la direcció correcta. Si necessiten corregir la seva trajectòria, podem dir “esquerra” o “dreta”. També podem fer servir palmades per indicar la direcció o el ritme. Si un atleta està acostumat i li resulta útil, també podem combinar la veu i les palmades. És important escoltar l’opinió de l’atleta cec sobre quin mètode prefereix utilitzar.
– Model de precisió de senyals.
Quan un atleta cec o amb baixa visió necessita assenyalar una direcció per orientar-se, ha d’adoptar una posició específica. Això significa que ha de posar un peu cap endavant i apuntar amb els dits d’aquest peu cap a on vol anar. Les mans han d’estar juntes, amb les palmes tocant-se, i els braços han d’estar estirats, sense doblegar els colzes. El pit ha d’estar en línia recta amb la direcció cap a la qual anirà a córrer. Aquesta posició ajuda l’atleta a mantenir-se en la direcció correcta i a orientar-se correctament durant la carrera o el salt.
Sí vols ampliar els teus coneixements en relació amb aquest esport, et recomanem el següent llibre. El qual ha estat fet per experts entrenadors amb un ampli bagatge en la matèria.
Atletismo adaptado : para personas ciegas y deficientes visuales. Paidotribo.
Torralba Jordán, M. Á.(2004)
