CONTROL D’OBJECTES

Índex

Contingut

El control d’objectes es una habilitat motriu bàsica a l’etapa de primària.

Les habilitats motrius bàsiques (HMB) es consideren el vocabulari fonamental del moviment humà, els pilars sobre els quals es construeixen habilitats motrius més complexes i especialitzades. Dins d’aquestes habilitats bàsiques, una de les més importants és el control d’objectes, és a dir, la capacitat de manipular i controlar objectes (sovint pilotes) amb el cos.

El domini d’aquestes habilitats manipulatives és clau a l’educació primària, ja que es desenvolupen de forma especial entre els 4 i els 10 anys, coincidint amb la maduració neuromotriu dels infants. Un bon nivell de control d’objectes permet als nens i nenes participar amb èxit en jocs i activitats esportives amb pilota, alhora que els ajuda a afrontar reptes motors de la vida diària i a adaptar-se a un entorn canviant. A més, assolir competència en aquestes destreses bàsiques estableix una base per a futures activitats físiques més complexes i fomenta la confiança i la motivació per mantenir-se actiu físicament durant tota la vida.

El bot (botar la pilota)

Consisteix a fer rebotar repetidament una pilota contra el terra amb les mans per mantenir-ne el control. És l’acció típica de driblar en esports com el bàsquet: el nen impulsa la pilota cap avall perquè aquesta retorni i la pugui tornar a controlar amb la mà. Botar requereix coordinació ull-mà i un bon sentit del ritme, ja que cal sincronitzar els moviments de la mà amb el rebot de la pilota.

– Com millorar el bot?

Per desenvolupar aquesta habilitat en alumnes de primària es recomana:

Practicar amb situacions variades (bot estàtic, en moviment, amb una i dues mans, etc.) i ajustar progressivament la dificultat (pilotes més grans o més petites, bots més alts o més baixos, circuits amb obstacles, etc.).
Incloure jocs i exercicis propers a situacions reals de joc perquè l’infant aprengui a botar sota condicions semblants a les d’un partit.
Emfatitzar una bona postura corporal: genolls lleugerament flexionats, mà relaxada que acompanya el bot, i mirada aixecada (no fixar la vista constantment en la pilota) per desenvolupar alhora la visió perifèrica i el control.

Els llançaments (tirar o llançar un objecte)

Llançar és projectar un objecte lluny mitjançant un moviment coordinat de tot el cos, habitualment amb els braços o amb un estri (com una raqueta o un disc). És una habilitat bàsica dins del control d’objectes i present en molts jocs i esports: passar una pilota, fer un tir a cistella, llançar un frisbee, etc. Un bon llançador utilitza tot el cos: recolzament dels peus, rotació del tronc i impuls del braç i canell, per donar força i direcció. Hi ha llançaments que busquen distància (com en atletisme) i d’altres que prioritzen la precisió (com encertar un blanc). Sovint cal combinar ambdues, com en handbol.

– Com millorar el llançament?

Material adequat: cal adaptar pes i mida de l’objecte a les possibilitats dels infants. Objectes massa pesants poden provocar males postures. És millor començar amb materials lleugers i augmentar progressivament la dificultat.
Tècnica abans que força: en edats primerenques cal prioritzar una execució coordinada i eficient, fent servir tot el cos, abans de buscar distància o velocitat.
Varietat i seguretat: introduir diferents tipus de llançaments (amb una o dues mans, per sobre o sota, a diferents distàncies) per adaptar la força i l’angle segons la situació. Cal garantir espais segurs i establir normes clares per evitar accidents, sobretot en activitats de grup.

Les recepcions (atrapar o rebre un objecte)

Recepcionar és interceptar i controlar un objecte en moviment que ve cap a nosaltres, com atrapar una pilota. És una habilitat complementària al llançament. Una bona recepció implica percebre la trajectòria (velocitat, direcció, paràbola), moure’s per col·locar-se correctament i adaptar les mans o braços per amortir l’impacte i retenir l’objecte. Per exemple, cal obrir els braços, flexionar els colzes i acompanyar la pilota per evitar que reboti.

– Com millorar la recepció?

Treball previ de coordinació visió-mà: fer exercicis per percebre trajectòries i sincronitzar moviments amb el que es veu (com enxampar mocadors o reaccionar a pilotes sorpresa).
Progressió de dificultat: començar amb objectes fàcils (globus, pilotes grans i lleugeres) i augmentar progressivament la velocitat, distància o imprevisibilitat.
Materials tous al principi: utilitzar pilotes de material suau (escuma, drap, inflables) per evitar pors i facilitar l’aprenentatge.
Introducció progressiva al joc real: un cop dominada la recepció bàsica, practicar en parelles o en petits jocs d’equip per aplicar l’habilitat en contextos més dinàmics, com en esports col·lectius.

Els colpeixos (cop de pilota amb mans, peus o estris)

Colpejar és impactar un objecte amb part del cos o un instrument per enviar-lo o desviar-lo, sense retenir-lo. Inclou accions com un toc amb la mà (voleibol), un xut amb el peu (futbol), o un cop amb raqueta, bat o estic. També compten accions defensives, com desviacions de porters. És clau calcular bé la trajectòria, col·locar-se a temps i impactar en la zona adequada de l’objecte. Per exemple, per elevar una pilota cal colpejar-la per sota; si es fa pel centre, anirà rasant.

Com millorar el colpeig?

Diversificar els colpeix: oferir situacions variades (pilota aturada, en l’aire, diferents esports) per aplicar el principi del colpejament amb mans, peus o estris i adaptar-se a cada cas.
Diversificar els colpejos: oferir situacions variades (pilota aturada, en l’aire, diferents esports) per aplicar el principi del colpeig amb mans, peus o estris i adaptar-se a cada cas.
Materials inofensius al principi: començar amb objectes tous o lleugers per evitar por i centrar-se en la tècnica. Després, augmentar dificultat i velocitat amb seguretat.
Reforçar la tècnica: ajudar els infants a identificar la zona d’impacte i el seu efecte, comparant diferents maneres de colpejar (per exemple, amb dits o avantbraç en vòlei), per afinar progressivament el control del cop.

Les conduccions (dríbling i trasllat continuat de l’objecte)

Conduir un objecte és desplaçar-lo controladament mitjançant una sèrie de tocs o colpeix continus, com en el dríbling. Exemples clars són portar una pilota amb els peus (futbol) o amb un estic (hoquei). A diferència dels llançaments o colpeix puntuals, en la conducció l’objecte es manté sota control gairebé constant. Cal coordinar moviments i regular la força per guiar l’objecte sense perdre’l de vista, tot i fixar-se també en l’entorn.

– Com millorar la conducció?

Explorar diferents formes: practicar conduccions amb diverses pilotes i materials, amb estris i sense, en circuits rectes o amb obstacles, per adquirir una destresa global adaptable a diferents situacions.
Treballar percepció i anticipació: fomentar que l’infant controli l’objecte mentre observa l’entorn (obstacles, companys, trajectòria). Jocs amb reaccions a senyals o canvis de direcció ajuden a desenvolupar aquesta habilitat.
Augmentar la dificultat progressivament: començar amb exercicis senzills i sense oposició, i afegir elements com més velocitat, espais reduïts o rivals. Situacions properes al joc real (minipartits, circuits amb objectius) permeten aplicar la conducció sota pressió.