Continguts:
Objectiu de la sessió:
El circuit habilitats amb baixa visió o ceguesa permet que l’alumnat experimenti, de manera segura i guiada, les dificultats i els suports propis de la baixa visió i la ceguesa. La sessió busca desenvolupar comunicació, guia i cooperació entre iguals mentre es practiquen equilibri, orientació i maneig bàsic de pilota. L’organització en parelles resulta clau: una persona guia i l’altra utilitza ulleres de simulació (visió borrosa, visió en “canó” o ceguesa). A mitjan activitat es roten els rols perquè tot el grup visqui ambdues perspectives.
Materials i preparació de l’espai
- Ulleres de simulació: visió borrosa.
- Bancs suecs.
- Cons.
- Matalassos amples i estables.
- Pilotes: 1 per parella a les estacions de conducció i bot.
- Senyal de “stop” visual (cartell/con) i codi verbal acordat.
- (Opcional) Cinta de marcatge/pictogrames, cronòmetre i xiulet o campaneta per a senyals auditius.
Abans de començar amb el circuit habilitats amb baixa visió o ceguesa, delimita un circuit clar i desbrossat, retira obstacles i verifica l’adherència del terra i l’estabilitat de bancs i matalassos. Col·loca el senyal de “stop” en un punt visible i acorda el seu equivalent verbal. Revisa l’ajust de les ulleres (sense pressió ni estirades; orificis centrats) i realitza una breu demostració dels codis de guia (“a un pas”, “gir suau”, contacte consentit a avantbraç/espatlla). Distribueix la classe per subcircuits per evitar aglomeracions, marca entrades i sortides de cada estació i comença amb ritme lent, progressant només quan la parella mostri control; en tasques amb pilota, mantén recorreguts curts i una pilota per parella.
Organització per rols
El grup treballa per parelles: es posa les ulleres i B guia. Després de completar el circuit, intercanvien papers i repeteixen. La persona que guia camina al mateix ritme, descriu l’entorn amb missatges breus i anticipatoris (“banc a un pas”, “gir suau a la dreta”), regula la velocitat i supervisa la seguretat a cada estació. Per evitar aglomeracions, convé repartir les parelles per subcircuits.
Desenvolupament del circuit habilitats amb baixa visió o ceguesa
El circuit es pot realitzar amb visió borrosa i visió de canó. Ordena de menor a major complexitat motriu i perceptiva.
1 – Equilibri en banc:
Passar per sobre del banc en línia recta. El guia acompanya al costat i anticipa “pugem… baixem”.
2 – Zig-zag entre cons (caminar o trotar):
Traçat curt amb cons separats. Començar caminant; si els codis estan consolidats, progressar a trot suau.
3 – Tombarella en matalàs:
Preparar matalàs ample, el guia indica posició de mans i sentit. Alternativa per a 1r cicle: “croqueta” primer (vegeu estació 4).
4 – “Croqueta” en matalàs:
Rodar lateralment amb ajuda verbal del guia (“tres rodades cap a la dreta, ens aturem”).
5 – Conducció de pilota amb els peus:
Recorregut curt entre cons; el guia camina al mateix pas, anomenant referències (“cons a dos passos”). Una sola pilota per parella.
6 – Bot de bàsquet entre cons:
Mantenir ritme lent i controlat; el guia recorda la trajectòria abans d’entrar i avisa de cada canvi de direcció.
Temps orientatiu
La sessió completa, del circuit habilitats amb baixa visió o ceguesa, es pot adaptar a 45–60 minuts. Dedica els primers 5–8 minuts a explicar objectius, normes de seguretat, codis de guia i senyal de stop. El nucli ocupa 25–30 minuts, temps durant el qual les parelles recorren les sis estacions amb la variant de visió seleccionada i canvien de rol a la meitat del procés. El tancament, de 8–10 minuts, es reserva per a una reflexió guiada i acords de millora per a la següent sessió.
Seguretat i suports imprescindibles
- Supervisió activa i circuits desbrossats. Si no veus tot el grup, redueix estacions o fracciona la classe.
- Progressió: començar lent i simple, augmentar dificultat només quan guia i participant demostren control.
- Contacte respectuós i descrit prèviament; evitar empentes o estirades.
- En estacions amb pilota, una pilota per parella i recorreguts curts.
- Ajust d’ulleres: sense pressió, sense escletxes laterals, cinta interior per evitar enganxar els cabells (model borrós); orificis centrats a distància interpupil·lar (model de canó).
| Variants i adaptacions | |
|---|---|
|
|
Beneficis del circuit habilitats amb baixa visió o ceguesa
La pràctica física inclusiva no només millora la salut; també entrena la comunicació eficaç, l’anticipació del risc i la cooperació. Un circuit amb ulleres de baixa visió afegeix un component d’empatia i d’autoregulació molt valuós per a l’aula, on la parella guia–explorador consolida codis breus (“a un pas”, “gir suau”) i comparteix la responsabilitat de la seguretat.
En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa desplaçaments (marxa/trot en zig-zag i trànsit per banc; la cursa s’integra dins dels desplaçaments), girs (tombarella i rodatge lateral) i control d’objectes (conducció amb el peu i bot de bàsquet). A més, el control d’objectes: conducció amb els peus i bot entre cons, ajustant zona d’impacte, ritme i trajectòria del mòbil. La seqüenciació de menor a major complexitat perceptivomotriu reforça la seguretat i l’aprenentatge cooperatiu.
Respecte a les qualitats físiques bàsiques, el circuit mobilitza la resistència aeròbica a intensitat moderada en treball continu (criteri de “poder parlar” i evitar la làctica a primària); la velocitat intervé en la reacció i en breus trams de desplaçament entre cons; la força apareix sobretot com a força–resistència i en contraccions isotòniques amb estabilitzacions durant pujades/baixades i rodades; i la flexibilitat possibilita amplitud segura en tombarella i rodatge, prioritzant mètodes adequats a l’edat.
Avaluació:
Llista de cotejo del docent:
- La parella manté contacte/acompanyament segur.
- El guia anticipa i descriu canvis d’entorn.
- La persona amb ulleres progressa amb seguretat per cada estació.
- Rotació de rols realitzada.
Auto/coavaluació de l’alumnat:
- “T’ho has passat bé fent les activitats amb els ulls tapats?”
- “Has necessitat que algú t’ajudés quan duies les ulleres de simulació?”
- “Com t’has sentit percebent la realitat de manera diferent a l’habitual?”
- “Les persones amb discapacitat visual poden fer Educació Física?”
Aquestes preguntes estan proposades explícitament en el material de referència.
Missatges clau a consensuar:
- Les persones amb discapacitat visual poden fer EF amb normalitat si s’ofereixen suports concrets.
- L’ajuda entre iguals i els codis clars fan el joc més segur i divertit.
Tancament i transferència
Acaba amb un minut de micro-acords: quin suport va funcionar millor (p. ex., “comptar passos”, “mà a l’avantbraç”, “anomenar referències”), com ho traslladaran al pati i quins ajustos introduiran a la propera sessió (distàncies, temps, nombre de parelles simultànies). L’enfocament experiencial i la reflexió posterior són el que converteixen aquesta pràctica en aprenentatge real per a la inclusió.