La tocadeta (la palmadeta), el joc de persecució al pati/gimnàs, augmenta la participació i millora la reacció, l’acceleració i els canvis de direcció.

---

La tocadeta (la palmadeta) és un joc de persecució per torns ideal per treballar la velocitat de reacció, l’acceleració i la presa de decisions a Educació Primària. Dos equips es col·loquen cara a cara; un jugador travessa, fa una palmadeta a la mà d’un rival i torna a la seva zona intentant no ser atrapat.

Funciona molt bé de 1r a 6è de primària com a situació breu, dinàmica i d’alta implicació motriu. La seva mecànica senzilla afavoreix rotacions ràpides, el respecte de les normes i la convivència.

Material:

• Com o línies per delimitar les zones.
• Petos.
• Pilota tova.

Desenvolupament del joc la tocadeta (la palmadeta).

A la tocadeta (la palmadeta), dos equips se situen cara a cara dins les seves franges. Per torns, un jugador surt, tria un rival, li dona una palmadeta a la mà i corre de tornada a la seva zona mentre el jugador tocat el persegueix. L’objectiu pràctic és anticipar la reacció del rival, accelerar en la sortida i travessar la mateixa línia abans de ser atrapat.

– Objectius:

• Desenvolupar la velocitat de reacció, l’acceleració i els canvis de direcció.
• Entrenar l’anticipació (llegir la sortida del rival) i l’autocontrol.
• Fomentar el respecte de les normes, els torns i la convivència.

Regles del joc la tocadeta (la palmadeta):

• Organització: dos equips cara a cara; s’estableix un ordre de sortida (un jugador per torn).
• Inici: surt un jugador de l’Equip A cap al grup contrari, tria un rival i li dona una palmadeta a la mà.
• Persecució: el jugador tocat (Equip B) persegueix immediatament el que ha sortit.
• Canvi d’equip: si el perseguidor atrapa el corredor abans que aquest travessi completament la línia de la seva zona, el jugador atrapat canvia d’equip; si no, l’acció següent comença des de l’altre equip.
• Contacte permès: només la palmadeta a la mà. Prohibits les empentes, bloquejos o agafar la roba o el cos.
• Durada i control: jugar per temps (6–10 minuts) o per un nombre determinat de canvis de jugador.
• Seguretat: franges ben delimitades, passadissos lliures, evitar superfícies relliscoses; rotar els torns per reduir els xocs.

Beneficis del joc de la tocadeta (la palmadeta):

La pràctica de jocs motors breus i d’alta implicació a Primària manté la motivació, millora l’autoregulació i reforça la convivència a través del respecte dels torns i les normes. La tocadeta (la palmadeta), per la seva senzillesa i rotació ràpida, permet integrar altes dosis d’activitat en espais segurs (pista, pati o gimnàs) i amb materials bàsics (petos, cons/línies; opcionalment, pilota tova), desenvolupant hàbits actius i un clima positiu d’aula.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta situació treballa els desplaçaments en funció d’“evasió-evitació/abast-evasió”, fet que exigeix automatitzar la cursa i estar preparat per a canvis sobtats de postura, velocitat i direcció. La cursa és, de fet, una forma cíclica de desplaçament amb fase aèria que estructura l’acció d’anada i tornada. A més, s’activen girs al voltant de l’eix vertical per reorientar-se després de la palmadeta, mantenint l’estabilitat i la reorientació espacial pròpies dels girs. Si s’incorpora una pilota tova, es poden afegir habilitats de control d’objectes (copets/recepcions o bot) en contextos propers al joc real.

Quant a les qualitats físiques bàsiques al joc de la tocadeta (la palmadeta), predomina la velocitat, especialment la de reacció i la de desplaçament en distàncies curtes, amb esforços molt breus i intensos i recuperacions adequades per a aquestes edats. La resistència apareix de manera aeròbica a través de la repetició lúdica, amb pics anaeròbics puntuals en els esprints; es desaconsella el treball làctic a Primària. La força intervé sobretot en la seva manifestació explosiva per accelerar i en la força-resistència durant les frenades i els canvis de direcció, amb una orientació global i càrregues moderades.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa al joc la tocadeta (la palmadeta):

• L’alumne/a juga sempre en parella; quan fuig, va guiant/ada amb una corda curta, colzes propers i mà lliure en posició de protecció. El/la guia és immune i pot interposar-se entre el perseguidor i el guiat (Sistema d’acompanyament en cursa).
• Abans de cada sortida, el grup diu en veu alta el nom de qui va a tocar/perseguir perquè l’alumne es prepari i ubiqui l’acció (Adaptació de la informació).
• Quan persegueix, pot portar un petó tova a la mà (o un material tou allargat) per ampliar l’abast del toc sense agafar (Estratègies per igualar la diferència).
• Distància més curta per a l’alumne amb ceguesa o més llarga per al seu oponent (Estratègies per igualar la diferència).
• Refugis intermedis addicionals (punts de “salvació”) (Estratègies per igualar la diferència).
• Permetre que, en recuperar la possessió o el rol (p. ex., després de tocar), el joc s’aturi 1–2” si el guia diu “STOP” per transmetre la informació i reiniciar amb seguretat (Estratègies per igualar la diferència).
• Canviar de guia amb freqüència (p. ex., l’últim tocat passa a guiar) per distribuir l’ajuda i mantenir alta la implicació motriu del grup.
• Només es considera atrapat si toquen l’alumne cec, no el seu guia; si és atrapat, s’integra al rol contrari de manera segura.
• Reconeixement inicial del perímetre, referències fixes (veu del docent en un punt constant), passadissos lliures i, si escau, línia tàctil de referència a la zona pròpia (Adaptació de l’espai).
• Utilitzar pilotes toves/sonores només si s’empren (no imprescindibles en aquest joc), mostrant sempre el material al tacte abans de jugar (Material adaptat).

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió al joc la tocadeta (la palmadeta):

• Utilitzar petos de colors molt contrastats per diferenciar equips i perseguidors; línies de zona ben marcades amb cinta de color viu (i, si ajuda, relleu tàctil simple) per facilitar l’orientació en les sortides i arribades (Estratègies per igualar la diferència).
• Situar l’alumne en posicions centrals; mantenir el docent com a punt de referència estable (veu i ubicació constants) durant les curses d’anada i tornada (Estratègies per igualar la diferència).
• Explicar les accions clau amb llenguatge específic (qui surt, a qui va a tocar, quan comença), evitant dependre de gestos; reforçar amb ritmes o aplaudiments per a les sortides (Adaptació de la informació).
• Utilitzar la crida per la veu del company objectiu en el moment de la palmadeta i del rival que persegueix (“vaig”, “et persegueixo”) per millorar la lectura de la situació i la reacció (Crida per la veu).
• En casos de camp visual molt reduït o enlluernament, permetre parella-guia en les primeres repeticions i retirar-la quan l’alumne guanyi seguretat (criteri d’introduir/retirar ajudes) (Sistema d’acompanyament en cursa).
• Canviar de guia amb freqüència (p. ex., l’últim tocat passa a guiar) per distribuir l’ajuda i mantenir alta la implicació motriu del grup.
• Només es considera atrapat si toquen l’alumne amb baixa visió, no el seu guia; si és atrapat, s’integra al rol contrari de manera segura.
• Es pot escurçar el recorregut de retorn de l’alumne amb baixa visió o allargar el del perseguidor rival (Estratègies per igualar la diferència).
• Canviar la forma de desplaçament de l’oponent (p. ex., a la pota coixa o d’esquena) si encara hi ha desavantatge (Estratègies per igualar la diferència).
• Afegir refugis intermedis opcionals (Estratègies per igualar la diferència).
• Despejar els passadissos de pas, evitar zones lliscants i reflexos; reconeixement previ de l’espai (perímetre/obstacles) amb referències (espalderes, portes, cistelles) abans d’iniciar sèries ràpides.
• Si s’utilitza pilota, escollir colors d’alt contrast amb el terra o la paret (no cal que sigui sonora en aquest joc) i mostrar-la prèviament a l’alumne per al reconeixement proper (Adaptació del material).

Més jocs i activitats: