El cuc, joc a Educació Física (Primària): organitza equips i espai per a una dinàmica cooperativa que millora la coordinació, el ritme i la postura… i voldran repetir.

---

Introducció

El cuc és un joc cooperatiu de desplaçament en cadena pensat per a Educació Primària. El grup avança assegut, enllaçat pels turmells del company o companya de davant, de manera que la coordinació i el ritme comú són la clau per progressar sense trencar la fila.

Funciona molt bé com a situació de repte breu a la pista, al pati o al gimnàs. Reforça la comunicació senzilla entre iguals, la postura segura i la gestió de l’esforç a través d’intents curts amb descansos i feedback immediat.
A més del seu component lúdic, “el cuc” facilita un treball clar de coordinació dinàmica (empenta–lliscament) i de lideratge rotatiu, sempre sota una consigna compartida d’equip.

Materials:

• 4–6 cons.
• Cordes fines o fitxes planes.
• Estoretes fines o línies de terra.
• Peto per als equips (opcional).

Desenvolupament del joc El cuc:

En “el cuc”, els equips de 5–6 alumnes seuen en fila; cadascun subjecta amb les mans els turmells del company o companya de davant i avança de manera coordinada fins a la meta. L’objectiu pràctic és arribar mantenint la cadena, el ritme pactat i la postura segura, prioritzant la forma davant de la velocitat.

– Objectius:

• Coordinar l’empenta amb els talons i el lliscament dels glutis en un ritme comú.
• Desenvolupar la força-resistència general amb càrregues lleugeres i control postural.
• Millorar la comunicació breu i el lideratge rotatiu en situacions cooperatives.
• Practicar la presa de decisions ràpides per a reposicionar els agafaments i recuperar el ritme.

Regles del joc El cuc.

– Organització de l’espai i dels equips:

En el cuc es delimiten carrils paral·lels de 20–30 metres amb una separació mínima de 2 metres entre ells, garantint un avançament segur i sense interferències. L’alumnat s’organitza en equips de 5–6 integrants (ajustable segons el grup) i, en cada equip, es designa un líder inicial encarregat de marcar la cadència per sincronitzar el moviment de la resta.

– Pas a pas:

1. Tots asseguts en fila; cada alumne subjecta els turmells del company o companya de davant (l’últim recolza les mans a terra).
2. Al senyal, l’equip avança amb empentes curtes i rítmiques (“curt i junts!”).
3. Si s’allibera una agafada, s’atura immediatament, es reposiciona i es reprèn des d’aquell punt.
4. Completar 3–4 sèries; descans de 45–60″ entre intents per a feedback i ajustos.

– Regles bàsiques i seguretat:

• La fila no es pot trencar; no es pot arrossegar ningú.
• Esquena llarga i neutra, mirada al front o en diagonal; mans allunyades dels turmells per evitar pessics.
• Sabatilles ben cordades; aturar la cursa si hi ha un “nus” o pèrdua d’equilibri.

Beneficis del joc El cuc:

L’activitat física cooperativa a Primària és un vehicle potent per al benestar: crea vincles, millora l’autopercepció corporal i ofereix oportunitats autèntiques per regular l’esforç i prendre decisions en equip. Jocs breus amb pauses i feedback immediats, com el cuc, fomenten la consciència postural i el control del ritme compartit, integrant comunicació efectiva i seguretat.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa els desplaçaments, concretament la modalitat de lliscament (“lliscaments”), on es redueix el fregament i el grup progressa assegut amb impulsos coordinats. Aquest tipus de desplaçament requereix equilibri i un bon esquema corporal per mantenir la trajectòria i l’alineament de la cadena, així com una organització del temps expressada en la cadència comuna d’empenta–lliscament.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, el joc el cuc posa èmfasi en la força-resistència (empentes repetides de baixa càrrega i estabilització del tronc). La flexibilitat actua com a suport del rang articular i de la higiene postural, tenint en compte el seu manteniment en edats escolars.

Adaptacions per a l’alumnat amb ceguesa

• Reconeixement guiat de l’espai i referències estables (perímetre, porta, bancs); el docent utilitza la seva veu com a punt d’orientació, sempre al mateix lloc (Adaptació de la informació).
• Cadència comuna marcada amb la veu o picades de mans (“va, va, va…”) i ús de l’ordre “STOP” per aturar-se davant de qualsevol risc; anticipar l’arribada i fer un toc breu a l’espatlla per reiniciar.
• Guiatge a l’altura del colze/avantbraç o amb corda d’acompanyament per coordinar girs, frenades i canvis. Rotació de guies (Sistema d’acompanyament en cursa).
• Evitar situar l’alumna cega com a “cap” a l’inici; començar en posicions intermèdies de la fila i progressar fins al cap amb el suport del segon company o companya, que ajuda a orientar verbalment i tàctilment.
• Files/carrils molt definits i separats; en jocs de cadena, prioritzar trams curts i controlats per protegir les persones que ocupen l’últim lloc (més velocitat i risc).
• Línia tàctil (cinta amb plec) col·locada a l’inici de cada carril com a referència de sortida i reagrupament entre sèries. Ús només puntual (Adaptació de l’espai).
• Informació prèvia centrada en “com es mou el cos”; modelatge tàctil de la postura asseguda, de l’agafada als turmells i de l’empenta, amb una prova prèvia amb un company com a model (Adaptació de la informació).

Adaptacions per a l’alumnat amb baixa visió

• Carrils amples senyalitzats amb cons o estoretes de color viu; petos de color molt contrastat per a cada equip (Adaptació de l’espai).
• Reconeixement visual del recorregut abans de començar i referències fixes d’orientació amb la veu del docent a la meta o a la zona de recollida (Adaptació de la informació).
• Línia amb alt contrast a la sortida i a la meta per facilitar l’orientació de l’alumne o alumna amb baixa visió (Adaptació de l’espai).
• Informació clara i seqüenciada, de l’específic al global; descripció verbal del ritme (“empenta curta, junts”) i demostració propera per captar el detall postural.
• Cadència comuna amb senyals acústics (picades de mans o veu) per sincronitzar l’empenta–lliscament sense dependre del seguiment visual continu.
• Si hi ha visió perifèrica reduïda, evitar posicions de cap o cua al principi; començar a la zona mitjana, amb una menor demanda d’anticipació visual (Estratègies per igualar la diferència).

Més jocs i activitats: