El Menja-Cocos, un joc de laberints tipus Pac-Man per muntar al pati escolar i controlar l’espai en el joc.

---

Introducció:

El menja-cocos és com el “tocar i parar” sobre línies inspirades en el clàssic laberint. Funciona de meravella a Primària perquè combina velocitat amb control: l’alumnat corre “amb cap”, respecta els itineraris i anticipa els encreuaments sense xocs.

Segons la zona, aquest joc rep diferents noms: a Espanya, a més d’El menja-cocos/Pac-Man, és freqüent “tocar i parar”; a Llatinoamèrica apareixen “la mancha”, “la llevas/la traes”, “la pinta” o “las chapadas”. La variant escolar “en línies” beu directament del videojoc Pac-Man (Namco, 1980): el laberint de passadissos es trasllada a la pista i es converteix en una xarxa de línies i cruïlles que ordena la persecució, facilita la seguretat i enriqueix la presa de decisions.

El menja-cocos es juga en rondes curtes (2–6 minuts). Un fantasma amb peto inicia la persecució i la resta són cocos que fugen. Tota l’acció succeeix sobre les línies de la pista; el toc és suau (d’espatlles cap avall) i, quan algú és atrapat, passa a ser fantasma. Aquesta dinàmica manté alta l’adrenalina, redueix conflictes i permet arbitrar amb rapidesa.

Material:

• Petos de colors.
• Cons (3–6).
• Gomes/polseres (2 per alumne/a) per a les vides.

Desenvolupament del joc el Menja-Cocos:

El menja-cocos es desenvolupa sobre les línies de la pista. Un jugador o jugadora comença com a fantasma i intenta atrapar amb un toc suau (d’espatlles cap avall). Qui és atrapat canvia de rol i s’uneix als fantasmes. El joc guanya ordre i emoció perquè els desplaçaments es limiten a les línies i la presa de decisions té lloc a cada encreuament.

– Objectius:

• Millorar la velocitat de reacció i els canvis de direcció.
• Entrenar la percepció espacial: encreuaments, girs, dreceres.
• Practicar normes i autocontrol: tocar amb seguretat, no bloquejar, respectar torns i senyals.
• Fomentar la cooperació (en variants de cadena o fantasmes coordinats).

Regles del joc el Menja-Cocos:

– Organització de l’espai i dels equips:

Per al joc el Menja-Cocos utilitzarem la pista amb línies visibles i, si el grup és nombrós, es poden delimitar 2 o 3 minilaberints amb cons per treballar en paral·lel i reduir els embussos. Cada ronda durarà entre 2 i 6 minuts, prou per mantenir la intensitat sense perdre el control. Al començament, designa un fantasma amb peto com a perseguidor i la resta de l’alumnat actua com a cocos; després de cada ronda, es canvia el rol de fantasma per assegurar la participació de tothom.

– Pas a pas:

1. Ens movem només per les línies. Si algú surt, torna a l’últim encreuament que ha trepitjat.
2. El fantasma atrapa amb un toc suau d’espatlles cap avall.
3. Si t’atrapen, et poses el peto i passes a ser fantasma.
4. Prohibit bloquejar encreuaments, empènyer o agafar.
5. La ronda acaba quan queden 2 o 3 cocos; aquestes persones comencen la següent ronda com a fantasmes.

– Progressió per cicles:

• 1r cicle: caminar/córrer suaument, girs amplis, èmfasi en “només línies”.
• 2n cicle: canvis de ritme, fintes i elecció de rutes.
• 3r cicle: dos fantasmes coordinats i normes addicionals (sentit de circulació, zones limitades).

– Seguretat:

• Toc suau i control de la velocitat segons l’espai i el nombre de fantasmes.
• Al senyal acústic: atura’t i torna als encreuaments (reinici).
• Hidratació si fa calor.

Beneficis del joc el Menja-Cocos:

L’activitat física escolar és un escenari idoni per cultivar la salut, l’autonomia i la convivència. En jocs breus i repetits, com el Menja-Cocos, l’alumnat aprèn a regular el seu esforç, a llegir l’entorn i a decidir amb rapidesa, mantenint les normes de seguretat. Aquesta combinació de repte i control afavoreix hàbits motors duradors i transferibles a altres contextos.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta proposta treballa sobretot els desplaçaments: la cursa en situacions d’abast–evitació, amb suports breus, variacions de ritme i canvis de direcció guiats per la lectura dels encreuaments i passadissos del “laberint”. A més, exigeix girs freqüents per reorientar el cos al voltant dels seus eixos, mantenint l’estabilitat i la reubicació espacial en cada encreuament.

Quant a les qualitats físiques bàsiques, predomina la velocitat (de reacció i de desplaçament en trams curts); es recomanen esforços molt breus amb recuperacions àmplies. La força hi participa de manera explosiva (arrencades, frenades) i com a força–resistència dels membres inferiors en la continuïtat del joc, mentre que la flexibilitat (mobilitat articular i elongació muscular) facilita els pivots i l’amplitud de gir amb economia i seguretat del gest.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa en el Menja-Cocos:

• Jugar sempre en parella amb guia; el/la guia és immune, pot interposar-se per protegir, i la mà lliure de l’alumne/a va en posició de protecció. Cal rotar els guies (Sistema d’acompanyament en cursa).
  • Quan fuig: va amb guia en parella.
  • Quan persegueix: va amb guia i utilitza l’armilla a la mà lliure com a allarga-mà per tocar.
• Abans de començar, reconeixement guiat del “laberint de línies”; cal fixar referències estables (veu del docent) i, només en trams clau, marcar una línia tàctil amb cinta adhesiva amb plec (Adaptació de la informació).
• Abans de cada persecució, tothom diu en veu alta a qui perseguirà (nom) per situar-la en el joc.
• Col·locar un cèrcol o zona segura; dins no pot ser tocada. Si hi entra, el/la guia la deixa i continua jugant; quan algú és atrapat, passa a ser el seu guia; qualsevol company pot entrar i assumir la guia immune (Estratègies per igualar la diferència).
• Si l’alumne/a persegueix, decideix com es desplacen els altres (caminar, a la pota coixa, d’esquena, en parelles…) per igualar la diferència (Estratègies per igualar la diferència).
• Quan actuï de perseguidor/a, utilitza l’allarga-mà per facilitar el toc (Estratègies per igualar la diferència).
• Disminuir la seva distància de recorregut o allargar la de l’oponent; augmentar els refugis; permetre “més vides” o “menys penalitzacions” si escau (Estratègies per igualar la diferència).

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió en el Menja-Cocos:

• Identificació visual del perseguidor amb un peto d’alt contrast; cal prioritzar els colors que més afavoreixin l’alumne/a amb baixa visió (Adaptació del material).
• Reconeixement inicial del laberint i de les seves referències (perímetre, cistelles/porteries, porta, bancs, etc.) (Adaptació de la informació).
• Marcar només els punts clau (p. ex., “casa” o un encreuament conflictiu) amb una línia tàctil de cinta adhesiva amb plec per a suport podo tàctil, si l’alumne ho necessita (Adaptació del material).
• Reforçar la informació verbal i rítmica en l’explicació (més sobre el moviment que sobre els gestos), anticipant encreuaments i solucions; utilitzar modelatge corporal o per contacte si cal (Adaptació de la informació).
• Acompanyament amb corda quan l’entramat sigui complex o la llum dificulti la visió; colzes en contacte i mà lliure en posició de protecció (Sistema d’acompanyament en cursa).
• Anunciar en veu alta el nom del perseguit abans de començar; mantenir-ho en totes les rondes.
• Incorporar una “casa” (cèrcol/zona segura) per gestionar descansos i orientació sense desconnectar del joc (Estratègies per igualar la diferència).
• Disminuir la seva distància entre encreuaments / allargar la de l’oponent; canviar la forma de desplaçament de la resta (caminar, a la pota coixa, d’esquena); augmentar refugis; permetre més vides (Estratègies per igualar la diferència).

Més jocs i activitats: