El Monstre del Llac, un joc cooperatiu i competitiu, de persecució amb refugis que enganxa des del primer minut.

---

Introducció

El Monstre del Llac és un joc de persecució amb “barques” o bases de refugi pensat per a Primària. Un alumne fa de monstre, la resta “neda” per l’espai i corre cap a una base segura quan el monstre apareix. És un format dinàmic, de rondes curtes i decisions ràpides.

En l’àmbit escolar d’Espanya es coneix com El Monstre del Llac; a Catalunya s’utilitza la traducció docent El monstre del llac. A l’Amèrica Llatina sol mantenir-se El monstruo del lago i existeixen propostes afins del tipus “No despertis el monstre” amb la mateixa lògica de refugis. És un joc escolar contemporani, sense adscripció regional tradicional.

Material:

• 3–6 barques o bases:
  • Bancs suecs.
  • Matalassos grans.
  • Zones marcades amb cons.
• “Casa” del monstre:
  • Una cantonada.
  • Un cèrcol gran.
  • Un matalàs.
• Cons per delimitar el llac.
• Petos per identificar el monstre.

Desenvolupament del joc: El Monstre del Llac.

El Monstre del Llac proposa que el grup “nedi” pel llac i només estigui fora de perill a les barques. Quan el monstre surt de casa seva al senyal, l’alumnat decideix quan córrer i quina ruta prendre per arribar a una base. L’objectiu és millorar la reacció, l’orientació espacial i l’autocontrol en les entrades a base.

– Objectius:

• Respecte de les normes i autocontrol en les entrades/sortides de base i en els canvis de rol.
• Velocitat de reacció davant d’un senyal clar.
• Canvis de direcció i acceleracions en espais curts.
• Presa de decisions: moment de sortida i tria de trajectòries.
• Orientació i control de l’espai per evitar xocs.

Regles del joc: El Monstre del Llac.

– Organització de l’espai i equips

El Monstre del Llac s’organitza delimitant l’espai amb cons (≈20×15 m en interior; ≈25×20 m en exterior) i distribuint 3–6 barques separades 3–4 m entre si, amb capacitat per a 3–4 alumnes segons la seva mida. Es marca una casa del monstre i s’anomena un únic monstre a l’inici. Les rondes duren 2–3 minuts i l’estada a cada base es limita a 5–10 segons per evitar bloquejos. La captura ha de ser segura, únicament amb un toc a l’espatlla o a l’esquena, sense agafar. Per prevenir el “càmping”, el monstre ha de mantenir sempre una distància mínima de 2 m respecte de qualsevol base.

– Pas a pas

1. Els nedadors es desplacen lliurement pel llac (sense pujar a les bases).
2. Al senyal (xiulet/paraula), el monstre surt de casa seva i persegueix.
3. Qui arriba a una barca queda fora de perill mentre respecti el temps màxim a la base.
4. Qui sigui tocat fora de base queda atrapat: intercanvi de papers immediat o passa a ser monstre a la ronda següent (defineix el criteri abans de començar).
5. En acabar la ronda, senyal d’aturada, rotació de rols i recol·locació al centre.

– Regles bàsiques

• A les bases: peus quiets, sense empentes; entrades i sortides pels extrems del banc/matalàs.
• Prohibit saltar per sobre de bancs alts; velocitat controlada a prop de la base.
• Ningú no pot romandre tota la ronda a la base (respecta els 5–10 s).
• El monstre no pot esperar enganxat a una base (≥2 m de distància).
• Si una base és plena (capacitat pactada), cal cercar-ne una altra.

– Seguretat

• Recorda el toc de captura (espatlla/esquena) i evita estrebades.
• Ajusta la mida del llac per evitar aglomeracions en les entrades a base.
• Revisa que les barques siguin estables i estiguin ben separades.
• Té prioritat qui ja està pujant a la base; la resta espera torn.

Beneficis del joc: El Monstre del Llac.

L’activitat física a Primària ha d’afavorir experiències intenses, però segures, que millorin l’autonomia motriu i la convivència. Jocs de persecució amb refugis, com “El Monstre del Llac”, activen la motivació intrínseca, promouen l’autoregulació i permeten introduir criteris bàsics de seguretat, lectura de l’entorn i cura del propi cos, elements clau per a un hàbit actiu i sostenible al llarg del temps.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, al Monstre del Llac es treballen principalment els desplaçaments, la cursa —en la seva funció d’“assoliment-evitació”—, els canvis de postura, de velocitat i de direcció. A més, hi apareixen els girs per reorientar-se amb estabilitat i la “reorientació” espacial durant les fintes i entrades a base, així com els salts puntuals (pujar/baixar d’un banc o matalàs) que demanen una batuda coordinada.

Quant a les qualitats físiques bàsiques, al joc del Monstre del Llac s’estimula la velocitat de reacció i la de desplaçament en esprints curts. La resistència hi intervé de manera intermitent (rondes moderades i esforços breus alàctics adequats). La força apareix com a força explosiva en acceleracions i en la impulsió/recepció de petits salts, tot cuidant la tècnica i mantenint càrregues moderades. La flexibilitat (mobilitat articular i allargament) dona suport a girs i canvis de direcció eficients, útils tant en l’escalfament com en la tornada a la calma.

Adaptació per a alumnes amb ceguesa en el joc: El Monstre del Llac.

• Quan l’alumne/a ha de fugir, ho farà amb el sistema de guia en parella (Sistema d’acompanyament en cursa).
• Quan persegueix, utilitzarà el sistema de guia i durà l’armilla a la mà lliure per tocar els altres com si fos una extensió de la mà (Estratègies per igualar la diferència).
• Abans de poder perseguir, tothom dirà en veu alta el nom de qui serà perseguit. Això es fa perquè l’alumne/a sàpiga què està passant durant el joc i on. A més, podrà preparar-se millor per fugir i estarà més motivat/da.
• El/la guia és immune mentre acompanya i pot interposar-se entre qui “la porta” i l’alumne/a per protegir-lo/la.
• Quan l’alumne/a entra a la casa, el/la guia el/la deixa i continua jugant sol/a. L’alumne/a es queda amb la corda.
• Perquè l’alumne/a no estigui massa temps sol/a, quan un perseguidor toca un altre nen, aquest passa a ser el guia de l’alumne/a si està a la casa.
• Qualsevol altre nen pot entrar a la casa i passar a ser el guia immune.
• L’alumne/a tria com es desplacen tots els jugadors quan ell/a persegueix. Per exemple:
  • Caminant / corrent.
  • A la pota coixa, saltant, d’esquena…
  • Amb les mans al cap, les mans darrere l’esquena, una mà en un peu…
  • Que tots vagin en parelles.

Adaptació per a alumnes amb baixa visió en el joc: El Monstre del Llac.

• Quan l’alumne/a ha de fugir, si ho necessita, ho farà amb el sistema de guia en parella (Sistema d’acompanyament en cursa).
• Quan persegueix, utilitzarà el sistema de guia (si ho necessita) i durà l’armilla a la mà lliure per tocar els altres com si fos una extensió de la mà (Estratègies per igualar la diferència).
• Els/les companys/es portaran un peto d’alt contrast perquè l’alumne/a amb baixa visió pugui identificar millor els seus companys/es (estratègies per igualar la diferència).
• Abans de poder perseguir, tothom dirà en veu alta el nom de qui serà perseguit. Això es fa perquè l’alumne/a sàpiga què està passant durant el joc i on. A més, podrà preparar-se millor per fugir i estarà més motivat/da.
• El/la guia és immune mentre acompanya i pot interposar-se entre qui “la porta” i l’alumne/a per protegir-lo/la.
• Quan l’alumne/a entra a la casa, el/la guia el/la deixa i continua jugant sol/a. L’alumne/a es queda amb la corda.
• Perquè l’alumne/a no estigui massa temps sol/a, quan un perseguidor toca un altre nen, aquest passa a ser el guia de l’alumne/a si està a la casa.
• Qualsevol altre nen pot entrar a la casa i passar a ser el guia immune.
• L’alumne/a tria com es desplacen tots els jugadors quan ell/a persegueix. Per exemple:
  • Caminant / corrent.
  • A la pota coixa, saltant, d’esquena…
  • Amb les mans al cap, les mans darrere l’esquena, una mà en un peu…
  • Que tots vagin en parelles.