Traient la cua a la Guineu, un joc tradicional de l’Argentina per millorar la velocitat, l’agilitat i la presa de decisions a Primària.

---

Introducció

Traient la cua a la guineu és un joc de persecució per a Primària en què cada alumne protegeix la seva “cua” mentre intenta arrabassar la dels altres dins d’un espai delimitat i durant rondes curtes. La seva dinàmica afavoreix desplaçaments ràpids, canvis de direcció i decisions en qüestió de dècimes de segon, de manera que encaixa molt bé tant en escalfaments com en blocs d’habilitats motrius bàsiques.

Pel que fa al seu origen, és reconegut com un joc tradicional de l’Argentina, present en propostes escolars i repertoris de jocs populars. Alhora, forma part d’una família de jocs de persecució presents en contextos educatius de parla hispana: a Espanya sol aparèixer com a “cua de la guineu” o robacues/pilla-cues, i a Catalunya s’identifica com a roba-cues dins dels jocs tradicionals. Aquesta diversitat de noms reforça el seu caràcter escolar, fàcil d’implementar i àmpliament difós.

Per la seva senzillesa organitzativa i l’alta participació, Traient la cua a la guineu permet ajustar temps, espai i rols segons el grup, tot mantenint la seguretat (sense contacte, cues visibles i ben fixades) i una avaluació ràpida segons el nombre de cues capturades o per conservar la mateixa cua al final de cada ronda.

Material:

• 1 “cua” per alumne (armilla/peto).
• Cons.

Desenvolupament del joc de Traient la cua a la guineu

Traient la cua a la guineu s’organitza en rondes d’1–3 minuts dins d’un espai delimitat, com ara el pati o la pista. L’objectiu pràctic és doble: protegir la mateixa cua i capturar el màxim nombre de cues alienes durant el temps establert.

– Objectius:

• Millorar la velocitat de reacció i el desplaçament.
• Desenvolupar l’agilitat, els girs i els canvis de direcció.
• Potenciar la percepció espacial, l’anticipació i la presa de decisions.
• Consolidar el respecte per les normes i l’autocontrol en situacions d’alta activació.

Regles del joc de Traient la cua a la guineu

– Organització de l’espai i dels equips

• Delimitar una zona segura amb cons, sense obstacles.
• Juga tot el grup alhora en format “tots contra tots”.

– Pas a pas

• Cada alumne col·loca una cua visible fixada a la cintura.
• Al senyal, tothom es desplaça intentant capturar cues amb la mà.
• Les cues capturades es guarden a la mà o en un punt de recompte assignat.
• En acabar la ronda, el docent atura el joc i es compten les cues per anotar els resultats.

– Normes bàsiques

1. Només compten les cues arrabassades de la cintura (no de les mans).
2. Prohibit el contacte: no es pot empènyer, agafar la roba ni bloquejar amb el cos.
3. La cua ha d’estar ben fixada i completament visible.
4. En perdre la cua, l’alumne continua o surt segons la variant escollida.
5. Guanya qui acumula més cues o punts al final del temps.
6. Seguretat: zona sense res, cues llargues i suaus (eviten estrebades), recordatori constant de la prohibició de contacte i d’estirar només de l’extrem de la cua.

Beneficis del joc de Traient la cua a la guineu

La incorporació de jocs motors de persecució a Primària impulsa la salut, el gaudi i la socialització, alhora que entrena l’autoregulació de l’esforç. Propostes breus i participatives, com Traient la cua a la guineu, activen el sistema neuromotor sense exigir rendiments màxims i permeten ajustar la intensitat, les pauses i les normes de seguretat segons el grup.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa els desplaçaments (en concret, la cursa) en modalitat de “cursa d’abast–evitació”, que exigeix acceleracions, frenades i canvis de direcció. Així mateix, els girs (rotacions ràpides del cos) són constants per protegir la mateixa cua i reorientar trajectòries, integrant-se amb arrencades i aturades en contextos similars al joc real.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, impacta prioritàriament en la velocitat (de reacció i de desplaçament), recomanable en aquestes edats mitjançant persecucions i sortides variades amb recuperacions; també mobilitza la resistència en clau lúdica, prioritzant el treball aeròbic i els esforços anaeròbics alàctics, evitant el làctic a Primària. La força apareix en el seu vessant explosiu en acceleracions, canvis de direcció i frenades, amb càrregues moderades.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa en el joc de Traient la cua a la guineu

• Parelles guia amb corda d’acompanyament (Sistema d’acompanyament en cursa).
  • El/la guia és immune i pot interposar-se per protegir; rotació freqüent de guies; mà lliure de l’alumne/a en posició de protecció.
• Quan persegueix, l’alumne/a utilitza un allarga-mà (xurro) a la mà lliure per tocar/robar cues sense contacte; es regula la longitud segons la necessitat (Estratègia per igualar la diferència).
• Casa/refugi per a l’alumne/a (p. ex., un cèrcol central). Dins no se’l/la pot tocar; permet deixar el/la guia i reorganitzar-se (Estratègia per igualar la diferència).
• Reduir la distància que ha de recórrer l’alumne/a; augmentar la distància o hàndicap de l’oponent; obligar a comptar de 3 a 5 abans de poder robar; canviar la manera de desplaçar-se dels altres (a la “pota coixa”, d’esquena, etc.) (Estratègia per igualar la diferència).
• L’alumne/a porta la seva corda a la mà, i qualsevol company/a que la subjecti es converteix en guia durant aquella acció.

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió en el joc de Traient la cua a la guineu

• Parelles guia amb corda d’acompanyament (Sistema d’acompanyament en cursa).
  • El/la guia és immune i pot interposar-se per protegir; rotació freqüent de guies; mà lliure de l’alumne/a en posició de protecció.
• Quan persegueix, l’alumne/a utilitza un allarga-mà (xurro) a la mà lliure per tocar/robar cues sense contacte; la longitud es regula segons la necessitat (Estratègia per igualar la diferència).
• Recorregut guiat pel perímetre, referències auditives del docent (“veniu cap aquí”) i, si cal, una línia tàctil curta com a suport puntual (Adaptació de la informació).
• Cues i petos de colors molt contrastats respecte a terra o a l’entorn, seguint el criteri de “material contrastat” utilitzat amb la pilota (Adaptació del material).
• Explicacions amb modelatge directe, fent servir l’alumne/a com a referent; verbalització de les dinàmiques i ritmes amb veu/aplaudiments; anticipació de dificultats i solucions (Adaptació de la informació).
• Reduir el nombre de perseguidors simultanis; augmentar el nombre de “refugis” (punts segurs) i el temps de permanència; variar les distàncies a recórrer per equilibrar velocitat i reaccions (Estratègies per igualar la diferència).

Més jocs i activitats: