Saltar al contenido

Sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en Educació Física

Sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en Educació Física

Sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en Educació Física
Sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en Educació Física

Què entenem per sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en Educació Física?

La sensibilització en discapacitat visual (DV) és un procés educatiu que combina informació clara, experiències guiades i reflexió per trencar barreres actitudinals i ajustar l’entorn d’aprenentatge. L’OMS situa la discapacitat visual en un continu (de baixa visió a ceguesa) segons l’agudesa o el camp visual; això implica que les necessitats canvien segons la sensibilitat al contrast, el color i l’amplitud del camp visual, no només amb “veure o no veure”. Per això, l’educació física ha de preveure suports i accessibilitat des del disseny.

En termes de qualitat, la Quality Physical Education (QPE) de la UNESCO vincula una educació física inclusiva amb tres pilars: igualtat, salvaguarda i participació significativa. No es tracta de “fer un dia diferent”, sinó d’articular vivències que millorin la cooperació, la comunicació i el respecte, i que després es tradueixin en adaptacions reals dins del joc o l’esport.

A Espanya, el Reial decret 157/2022 (Primària) i la LOMLOE estableixen la inclusió i la no-discriminació com a principis rectors del currículum. Això legitima que els centres programin accions de sensibilització i ajustos metodològics perquè l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu accedeixi als objectius i competències de l’etapa.

Fonament pràctic per a la sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en educació física:

La Carpeta de sensibilització del CRE-ONCE Barcelona és un recurs contrastat que proposa activitats lúdiques i participatives per comprendre la discapacitat visual i exercitar rols de guia, amb plantilles d’ulleres de simulació (visió borrosa, visió de canó i antifaç de ceguesa total). Inclou, entre d’altres, un circuit d’habilitats i els jocs Submarí, Pop i Tir al peu. El seu objectiu no és “imitar la vida d’una persona cega”, sinó desbloquejar suports cooperatius i millorar la competència motriu i social del grup.

L’experiència acumulada mostra una alta acceptació als centres educatius (difusió des de 2009–2010, ús en horari d’EF i patis, i valoracions positives del professorat i de l’alumnat). Això no “prova” per si sol l’eficàcia universal, però sí que funciona com a porta d’entrada a ajustos de joc i d’organització de l’aula d’educació física.

Sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en Educació Física

Principis ètics i límits de la sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en educació física

  • El que sí que aporta: consciència de barreres, empatia no paternalista, millora de la comunicació (verbal i tàctil) i entrenament de rols d’ajuda (guia). Aquests guanys són útils per ajustar després regles, espais i material.
  • El que no aporta (si s’utilitza malament): la simulació no reprodueix l’experiència vital d’una persona cega; sense preparació i debrief pot generar ansietat o reforçar estereotips. Per això s’ha d’integrar en un cicle pedagògic amb informació prèvia, normes de seguretat, vivència guiada i reflexió final.

– Regles d’or de seguretat i tracte:

  • El guia marca el ritme de l’acompanyat (mai empentar ni estirar).
  • Corda curta (~40 cm) només si escau i amb indicacions verbals anticipades.
  • Protecció del braç i comprovació d’obstacles.
  • Senyalització amb alt contrast i línies tàctils; pilota sonora quan hi hagi mòbil.
  • Rotació de rols i dret a no simular si la vivència supera algú.

Com dur-la a terme: un procés de sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en educació física

1) Informar sense tecnicismes innecessaris:

Explica què és la ceguesa, què és la baixa visió i com influeixen l’agudesa, el camp, el contrast i el color en EF (exemples senzills: “visió en túnel”, “visió borrosa”). Evita dramatismes: el focus està en les capacitats i els suports.

Informar sense tecnicismes innecessaris:
Preparar l’entorn i els materials mínims:

2) Preparar l’entorn i els materials mínims:

  • Peto identificable per a qui guia o “crida amb la veu”.
  • Ulleres/antifaços de simulació (borrosa, canó, ceguesa total) de fàcil fabricació.
  • Pilota amb picarol i referències acústiques puntuals (p. ex., palmades a la porteria).
  • Cons i cintes amb alt contrast respecte a terra; línies tàctils clares.

3) Vivenciar amb estructura i rol de guia:

Fes servir propostes breus i progressives. Exemples contrastats a la Carpeta:

  • Circuit d’habilitats (parelles): equilibri, ziga-zaga de cons, bot o conducció, i finalització senzilla: canvi de rols.
  • Pop (cap, guia, tentacles amb antifaç; normes de contacte continu i penalització per línies).
  • Tir al peu (llançadors amb pilota sonora; fila amb antifaç que esquiva i gira cap al so).
  • Submarí (equip amb codis tàctils del capità; variant amb resta auditiva en sordceguesa).

4) Debrief obligatori i transferència al joc real:

Tanca sempre amb preguntes guia (“Quina ajuda vas demanar?”, “Què faries diferent com a guia?”, “Què canviaries de l’espai?”) i ancora conclusions clau: sí que poden fer EF amb normalitat; en algunes tasques requeriran suports; no hi ha dues DV iguals. Després, trasllada el que s’ha après a situacions reals: regles de seguretat (alçada de la passada), guies per parelles rotatòries, porteria amb referència sonora breu i feedback verbal específic.

Debrief obligatori i transferència al joc real:

Avaluació (què mesurar):

  • Respecte i seguretat (1–4): anticipacions verbals, distància de seguretat, protecció del braç.
  • Qualitat de la guia: ritme, claredat de les consignes, suport físic només si es demana.
  • Comunicació efectiva: ús de paraules clau i confirmació (“OK”, “llest”, “alt”).
  • Adaptació de l’espai/material: contrast, línies tàctils, referències acústiques puntuals.
  • Cooperació i clima: torns, ajuda entre iguals i resolució calmada d’incidències.

Aquestes rúbriques ràpides s’inspiren en les conclusions i preguntes que la Carpeta proposa per reconduir l’experiència cap a aprenentatges significatius.

Pensament crític: bones pràctiques i errors habituals:

No romantitzar la simulació: és una eina limitada, útil si obre pas a ajustos reals i a la veu del mateix alumnat amb DV/famílies. Si apareix ansietat, redueix la intensitat o passa directament als ajustos sense simulació.

Evitar el “dia especial” aïllat: la QPE insisteix en una planificació progressiva; és millor integrar la sensibilització en la programació anual i connectar-la amb esports d’invasió, habilitats gimnàstiques, expressió corporal, etc.

Legalitat i coherència curricular: quan documentis la teva pràctica (programació, projectes de centre), esmenta el RD 157/2022 i la LOMLOE com a marc de mesures organitzatives i metodològiques inclusives.

Activitats de sensibilització sobre ceguesa i baixa visió en educació física:

Personalitzar les Cookies