DESPLAÇAMENTS

---

En l’àmbit de l’educació física, el moviment és fonamental per al desenvolupament global dels nens i nenes. Per això, els desplaçaments constitueixen la base d’aquest procés. Tant la cursa com altres formes de desplaçament ens ofereixen eines valuoses per millorar la coordinació, l’equilibri i la percepció espacial, aspectes essencials en la progressió cap a habilitats motrius més complexes.

– La cursa:

La cursa es defineix com una forma de desplaçament en què els peus es recolzen de manera successiva i alternativa sobre la superfície, impulsant el cos cap a una direcció determinada. Algunes característiques tècniques essencials són:

– Variacions tècniques de la cursa

Segons l’objectiu principal, la cursa pot adoptar diverses modalitats, cadascuna amb adaptacions tècniques concretes:

1 – Cursa de resistència:

Té com a objectiu mantenir un ritme moderat durant períodes prolongats, optimitzant l’ús energètic per aconseguir una execució constant i eficient. En aquest mode, s’aplica habitualment en curses de mig fons, fons atlètics, triatlons i fins i tot en fases de transició dins d’esports col·lectius. Els moviments es caracteritzen per l’ús dels segments lliures per aconseguir estabilitat, amb una elevació moderada dels genolls i un contacte complet de la planta del peu amb el terra, cosa que permet un impuls més controlat. La millora d’aquesta tècnica es basa a potenciar les capacitats físiques, així com en trobar la millor combinació entre la freqüència de les gambades i la seva amplitud, de manera que l’atleta pugui mantenir el ritme fins i tot en situacions de fatiga.

2 – Cursa de velocitat:

Pretén assolir i mantenir la màxima velocitat en entorns on no es produeixen canvis sobtats de direcció. Aquesta modalitat es fa servir principalment en esdeveniments d’atletisme i en fases d’acceleració en esports col·lectius. Els moviments en aquesta variant de desplaçament es caracteritzen per una elevació significativa del genoll, arribant fins i tot a posar-lo gairebé en posició horitzontal, així com per un impuls complet i vigorós. El recolzament es limita al metatars i els dits, amb el cos lleugerament inclinat per adaptar-se a la fase d’acceleració. La millora en aquesta tècnica demana treballar la mecànica del moviment i experimentar diferents posicions corporals per optimitzar la relació entre la freqüència i l’amplitud de les gambades.

3 – Cursa de preparació

L’objectiu principal és arribar a una activitat subseqüent, com un salt o un llançament, amb una postura, velocitat i temps òptims. Aquesta modalitat de desplaçament es fa servir com a fase prèvia a activitats atlètiques, gimnàstiques o de llançament, on és imprescindible preparar el cos per aconseguir la millor execució possible de l’acció principal. Les adaptacions tècniques en aquesta variant varien segons l’activitat que es preveu, però sempre se centra a aconseguir una coordinació espacial i temporal precisa que permeti posicionar el cos correctament.

4 – Cursa d’abast o d’evitació

Es focalitza en la capacitat de cobrir o evitar un mòbil, com podria ser un adversari o una pilota, amb rapidesa i adaptabilitat. Aquesta modalitat és especialment rellevant en esports col·lectius, on es requereixen canvis sobtats de direcció o velocitat. La tècnica implica una variació constant en les postures i en les velocitats, mantenint un centre de gravetat baix i una àmplia zona de recolzament, i treballant la percepció de trajectòries per poder accelerar o frenar de manera brusca quan ho exigeix la situació.

Altres Desplaçaments

Els altres desplaçaments, a diferència de la cursa, impliquen una varietat més àmplia de moviments que requereixen diferents patrons motors i desenvolupen capacitats específiques relacionades amb la coordinació, l’equilibri i el control corporal. Aquests desplaçaments són essencials per diversificar les experiències motores i millorar les habilitats bàsiques que posteriorment es transferiran a altres activitats físiques i esportives.

1 – La marxa

La marxa és una forma de desplaçament en què els peus es recolzen de manera successiva i alternativa sobre el terra, però, a diferència de la cursa, inclou una fase de doble recolzament i no presenta fase de suspensió. Es tracta de la modalitat de desplaçament més comuna en la vida quotidiana, ja que és la manera habitual en què les persones es mouen. En l’àmbit esportiu, però, la seva rellevància es limita a la marxa atlètica, una disciplina que requereix una tècnica específica per mantenir sempre el contacte amb el terra i evitar l’existència de fase aèria. En l’àmbit de desenvolupament motor, la marxa contribueix a estructurar l’esquema corporal, millorar la lateralitat i facilitar l’organització de l’espai i el temps mitjançant el treball del ritme. A més, el fet de requerir un control precís del suport en cada pas fa que també sigui un element clau en el desenvolupament de l’equilibri.

2 – Les quadrupèdies

Les quadrupèdies són un altre tipus de desplaçament en què el tren superior té un paper actiu, fent que el moviment impliqui una participació global del cos. Aquest patró motor és present en les primeres etapes del desenvolupament infantil i sovint es considera una transició cap a la marxa bípeda. No obstant això, en l’ensenyament esportiu, la seva presència es limita a contextos molt específics, com en el goalball, un esport adaptat per a persones amb discapacitat visual on aquest tipus de moviment és necessari per desplaçar-se i posicionar-se correctament en el camp de joc. Les quadrupèdies afavoreixen la musculació del tren superior, milloren la postura corporal i enforteixen el control tònic, fent que siguin útils en activitats destinades a millorar la força i l’estabilitat del cos.

3 – Les reptacions

Les reptacions són un tipus de desplaçament en què el tronc es manté en contacte constant amb la superfície, generant un patró de moviment que exigeix una gran coordinació entre les extremitats superiors i inferiors. Es tracta d’un moviment que sovint precedeix la quadrupèdia en el procés de desenvolupament motor dels infants. Malgrat la seva escassa presència en l’esport, la reptació és útil per millorar la musculació i el control tònic del cos, ja que requereix una activació muscular constant per aconseguir un desplaçament efectiu. A més, fomenta la consciència corporal i la capacitat de controlar la postura en condicions de contacte permanent amb el terra.

4 – Les enfilades

Les enfilades, per la seva banda, representen una forma de desplaçament vertical en què el moviment es realitza ajudant-se de les mans per grimpar. Es podrien considerar una variant de les quadrupèdies, però en un pla diferent, ja que el paper del tren superior és més equilibrador que propulsor. Aquest tipus de desplaçament és habitual en activitats a la natura, com l’escalada, on es requereix un alt nivell de coordinació i control corporal per progressar de manera segura. A més de millorar l’equilibri i el domini de l’esquema corporal, les enfilades contribueixen al desenvolupament de la força, especialment en el tren superior, i fomenten actituds com la percepció del risc i la capacitat de prendre mesures de seguretat abans d’executar un moviment.

5 – Els lliscaments

Els lliscaments es caracteritzen per una reducció significativa del fregament amb la superfície, fet que permet un moviment més fluid i que requereix un alt grau de control de l’equilibri. Aquesta forma de desplaçament està present en nombroses disciplines esportives i activitats de lleure, com l’esquí i el patinatge, on la capacitat de gestionar la velocitat i l’estabilitat és fonamental per mantenir el control del cos. A més, el treball dels lliscaments en educació física ajuda a reforçar la percepció de l’esquema corporal i la capacitat d’adaptació a diferents superfícies, aspectes que poden ser beneficiosos en altres formes de desplaçament i activitats motrius.

6 – Els transports

Els transports fan referència a situacions en què el desplaçament es produeix mitjançant la utilització de mitjans humans, animals o mecànics. Aquest tipus de desplaçament és comú en moltes activitats esportives i de lleure, com el ciclisme, l’equitació o fins i tot els jocs en què un company transporta un altre. La diversitat de modalitats que inclou aquest tipus de moviment fa que les capacitats desenvolupades siguin molt variades, depenent del tipus de transport utilitzat. En general, els transports ajuden a millorar l’organització del temps i l’espai, afavoreixen l’equilibri i requereixen un bon control tònic per adaptar-se a les característiques del medi en què es produeix el desplaçament.

Activitats que impliquen desplaçaments: