GIRS

---

Els girs: una habilitat motriu bàsica en Educació Física

En l’àmbit de l’Educació Física, els girs es reconeixen com una de les habilitats motrius bàsiques fonamentals, juntament amb els desplaçaments, els salts i el control d’objectes.

Què són els girs?

Qualsevol rotació total o parcial del cos a través dels eixos imaginaris que el travessen. Dit d’una altra manera, suposa una rotació del conjunt del cos al voltant d’un (o més) dels seus eixos corporals.
Cal destacar que les definicions modernes inclouen no només voltes completes, sinó també rotacions parcials; és a dir, no cal girar 360° per considerar que hi ha hagut un “gir” en sentit motor.

Ara bé, no s’han de confondre amb moviments on només gira una part del cos ni amb voltes al voltant d’un punt extern, ja que en aquests casos no, es dóna una rotació del cos sencer sobre el seu propi eix. En context educatiu, s’entén per gir el moviment global del cos rotant sobre si mateix.

Classificació segons l’eix de rotació del gir:

Una forma clàssica de classificar-los és atenent a l’eix corporal al voltant del qual es produeix la rotació. En el cos humà podem considerar tres eixos principals, cadascun associat a un tipus de gir bàsic:

Eix lateral (transversal):

El cos gira al voltant de l’eix horitzontal que va d’un costat a l’altre (esquerra-dreta). Es realitza una rotació en el pla sagital (pla que divideix el cos en esquerra i dreta). En aquests casos el cos s’enrosca sobre si mateix passant per la posició invertida.

Cal assenyalar que poden combinar-se o encadenar-se en moviments més complexos. Per exemple, en gimnàstica artística, un salt mortal amb aquest moviment combina rotacions sobre dos eixos alhora. També podem distingir entre recolzats i a l’aire o en suspensió. En contextos educatius inicials, predominen els recolzats per ser més segurs, mentre que els girs a l’aire s’associen a habilitats més avançades o esports específics.

Beneficis motrius de la pràctica dels girs.

Ofereixen múltiples beneficis des del punt de vista del desenvolupament motriu. Requereixen un alt nivell de control postural i equilibri, fet que enforteix aquestes capacitats. També afavoreixen la coordinació dinàmica general i milloren l’equilibri gràcies a la coordinació muscular i l’adaptació constant durant el moviment.

A més, estimulen els sentits cinestèsic i vestibular, ja que impliquen percebre i ajustar la posició del cos en l’espai. Això contribueix al desenvolupament de l’esquema corporal i a una millor percepció espacial, en reorganitzar constantment les referències espacials.

També tenen un component lúdic i motivador, perquè provoquen sensacions noves i divertides. Aquest caràcter, juntament amb el repte de controlar el mareig i l’equilibri, augmenta la confiança dels infants en les seves habilitats. Finalment, les exigències posturals dels girs afavoreixen adaptacions neuromusculars que milloren la maduresa motriu.

Evolució de l’habilitat de girs en el desenvolupament infantil.

La capacitat de girar s’inicia molt aviat i segueix una evolució clara durant la infància. Fins i tot dins l’úter, el fetus realitza moviments de gir. Després del naixement, entre els 3 i 6 mesos, molts nadons comencen a girar sobre si mateixos, coordinant diversos grups musculars per primer cop amb una finalitat concreta. Durant els dos primers anys, els girs bàsics s’adquireixen de manera natural a través dels constants canvis posturals.

Entre els 3 i 6 anys, en l’etapa d’educació infantil, els girs esdevenen més variats i complexos. Els infants experimenten amb volteigs i acrobàcies simples, com girs sobre l’eix longitudinal (rodolar) i transversal (tombarelles). Tot i això, les tombarelles completes solen aparèixer cap als 5 anys, quan el control corporal, les sensacions cinestèsiques i la percepció espacial estan més desenvolupats.ació o fins i tot risc de lesió.