FLEXIBILITAT

🧘 FLEXIBILITAT

---

Introducció

És la capacitat que tenen les articulacions per realitzar moviments amb la màxima amplitud possible dins dels seus límits anatòmics, gràcies a la mobilitat articular i l’elasticitat dels músculs i tendons que les envolten.

Una bona flexibilitat implica que els músculs poden allargar-se i les articulacions moure’s lliurement sense restriccions significatives. Aquesta capacitat depèn de factors estructurals i pot millorar-se amb entrenament específic.

Hi ha diferents tipus que habitualment es distingeixen:

• Flexibilitat estàtica: arribar i mantenir una posició d’estirament, per exemple tocar-se la punta dels peus i aguantar.
• Flexibilitat dinàmica: realitzar moviments amplis de vaivé, com cercles amb els braços, sense forçar la posició final.
• Flexibilitat activa: aconseguida per la contracció dels músculs oposats, per exemple elevar la cama al davant utilitzant els mateixos músculs.
• Flexibilitat passiva: aconseguida amb ajuda externa, per exemple deixar que un company estiri la cama.

En context escolar, se sol referir a la mobilitat general de l’infant per doblegar-se, girar, estirar-se i moure’s amb facilitat, sense posar èmfasi en tècniques avançades.

Des del punt de vista del desenvolupament integral, proporciona a l’alumne consciència corporal i control sobre el seu cos en posicions poc habituals, enriquint el seu repertori motor. També es relaciona amb el rendiment físic: tot i que a primària l’objectiu no és el rendiment, una millor mobilitat pot millorar el rendiment d’altres capacitats físiques (un infant més flexible pot millorar la seva tècnica de carrera o llançar més lluny gràcies a un major rang de moviment).

Importància de la flexibilitat per a la salut i el desenvolupament dels infants

La flexibilitat és una capacitat sovint subestimada, però juga un paper important en la salut musculoesquelètica. Una bona flexibilitat contribueix a mantenir les articulacions sanes i a prevenir lesions: músculs i tendons flexibles tenen menys probabilitat de patir distensions o esquinços davant moviments bruscos.

Així mateix, la flexibilitat està relacionada amb una millor higiene postural: els estiraments ajuden a contrarestar els escurçaments musculars que provoquen males postures. En els infants, treballar la flexibilitat de manera regular ajuda a millorar la coordinació i el rang de moviment en totes les seves activitats, permetent-los executar gestos amb més agilitat i destresa.

Evolució al llarg de la infància (6-12 anys)

Durant la infància (6-12 anys), la flexibilitat es manté alta, tot i que es poden observar algunes reduccions en moviments específics respecte a l’etapa preescolar. A mesura que els infants s’apropen a la pubertat, el creixement accelerat pot provocar una pèrdua temporal de flexibilitat, especialment si no es fan estiraments. En els nens, l’augment de massa muscular tendeix a reduir la mobilitat més que en les nenes, que solen mantenir-la gràcies a factors hormonals.

L’etapa de 6 a 12 anys és ideal per treballar la flexibilitat, ja que el cos infantil és molt plàstic i respon bé als estiraments. A més, entre els 9 i 14 anys existeix una “fase sensible” en què els exercicis de flexibilitat són especialment eficaços. Fomentar aquesta capacitat des de la infància ajuda a prevenir rigideses musculars i afavoreix una bona postura a l’adolescència i a l’edat adulta.

Recomanacions pedagògiques per al seu entrenament

El treball de la flexibilitat a Educació Primària s’ha d’adaptar a les característiques evolutives de l’alumnat. Als primers cursos (6-8 anys), es recomana desenvolupar aquesta qualitat de manera lúdica i natural, mitjançant jocs, cançons amb moviment i activitats d’escalfament dinàmiques que impliquin estirar-se o ajupir-se, evitant estiraments estàtics o amb ajuda externa pel risc de lesions i manca de control corporal.

Fins als 8 anys, és preferible aprofitar el moviment espontani i variat del joc per treballar l’amplitud articular sense que els infants ho percebin com un exercici formal. A partir dels 9-10 anys, es poden introduir estiraments estàtics breus i exercicis més conscients, sempre combinats amb activitats divertides que mantinguin l’interès i afavoreixin la incorporació progressiva d’hàbits saludables.

Algunes directrius generals per a la flexibilitat a primària són:

• •Escalfament amb mobilitat articular: cal fer un escalfament adequat abans d’estirar, ja que en fred hi ha més risc de lesions. Incloure rotacions de totes les articulacions i desplaçaments amplis.
• No forçar el dolor: ensenyar als infants que l’estirament s’ha de fer fins sentir tensió, però no dolor.
• Evitar exercicis en parella a primària: com a norma general, no fer estiraments on un company aplica la força.
• Compensar músculs escurçats per la vida diària: ja que fins i tot a aquesta edat els infants passen ho asseguts a classe, és útil estirar especialment grups com els isquiotibials, lumbars i pectorals, que tendeixen a la retracció per la postura asseguda.
• Fomentar la creativitat i la relaxació: es pot aprofitar per treballar la consciència corporal; per exemple, fer que els infants tanquin els ulls i sentin quin múscul estan estirant, o que inventin noves formes d’estirar-se (joc de “com s’estiraria un astronauta a la Lluna?”, etc.).
• abans que intensitat: és preferible estirar una mica a cada classe d’educació física (o cada dia) de manera suau, que no pas fer sessions esporàdiques molt intenses. La flexibilitat respon a la constància.

Activitats