Saltar al contenido

FLEXIBILITAT

🧘 FLEXIBILITAT


FLEXIBILITAT
Alumnes d’educació primària fent exercicis de flexibilitat.

Introducció

És la capacitat que tenen les articulacions per realitzar moviments amb la màxima amplitud possible dins dels seus límits anatòmics, gràcies a la mobilitat articular i l’elasticitat dels músculs i tendons que les envolten.

Una bona flexibilitat implica que els músculs poden allargar-se i les articulacions moure’s lliurement sense restriccions significatives. Aquesta capacitat depèn de factors estructurals i pot millorar-se amb entrenament específic.

Hi ha diferents tipus que habitualment es distingeixen:

  • Flexibilitat estàtica: arribar i mantenir una posició d’estirament, per exemple tocar-se la punta dels peus i aguantar.
  • Flexibilitat dinàmica: realitzar moviments amplis de vaivé, com cercles amb els braços, sense forçar la posició final.
  • Flexibilitat activa: aconseguida per la contracció dels músculs oposats, per exemple elevar la cama al davant utilitzant els mateixos músculs.
  • Flexibilitat passiva: aconseguida amb ajuda externa, per exemple deixar que un company estiri la cama.

En context escolar, se sol referir a la mobilitat general de l’infant per doblegar-se, girar, estirar-se i moure’s amb facilitat, sense posar èmfasi en tècniques avançades.

Des del punt de vista del desenvolupament integral, proporciona a l’alumne consciència corporal i control sobre el seu cos en posicions poc habituals, enriquint el seu repertori motor. També es relaciona amb el rendiment físic: tot i que a primària l’objectiu no és el rendiment, una millor mobilitat pot millorar el rendiment d’altres capacitats físiques (un infant més flexible pot millorar la seva tècnica de carrera o llançar més lluny gràcies a un major rang de moviment).

Importància de la flexibilitat per a la salut i el desenvolupament dels infants

La flexibilitat és una capacitat sovint subestimada, però juga un paper important en la salut musculoesquelètica. Una bona flexibilitat contribueix a mantenir les articulacions sanes i a prevenir lesions: músculs i tendons flexibles tenen menys probabilitat de patir distensions o esquinços davant moviments bruscos.

Així mateix, la flexibilitat està relacionada amb una millor higiene postural: els estiraments ajuden a contrarestar els escurçaments musculars que provoquen males postures. En els infants, treballar la flexibilitat de manera regular ajuda a millorar la coordinació i el rang de moviment en totes les seves activitats, permetent-los executar gestos amb més agilitat i destresa.

Evolució al llarg de la infància (6-12 anys)

Durant la infància (6-12 anys), la flexibilitat es manté alta, tot i que es poden observar algunes reduccions en moviments específics respecte a l’etapa preescolar. A mesura que els infants s’apropen a la pubertat, el creixement accelerat pot provocar una pèrdua temporal de flexibilitat, especialment si no es fan estiraments. En els nens, l’augment de massa muscular tendeix a reduir la mobilitat més que en les nenes, que solen mantenir-la gràcies a factors hormonals.

L’etapa de 6 a 12 anys és ideal per treballar la flexibilitat, ja que el cos infantil és molt plàstic i respon bé als estiraments. A més, entre els 9 i 14 anys existeix una “fase sensible” en què els exercicis de flexibilitat són especialment eficaços. Fomentar aquesta capacitat des de la infància ajuda a prevenir rigideses musculars i afavoreix una bona postura a l’adolescència i a l’edat adulta.

Recomanacions pedagògiques per al seu entrenament

El treball de la flexibilitat a Educació Primària s’ha d’adaptar a les característiques evolutives de l’alumnat. Als primers cursos (6-8 anys), es recomana desenvolupar aquesta qualitat de manera lúdica i natural, mitjançant jocs, cançons amb moviment i activitats d’escalfament dinàmiques que impliquin estirar-se o ajupir-se, evitant estiraments estàtics o amb ajuda externa pel risc de lesions i manca de control corporal.

Fins als 8 anys, és preferible aprofitar el moviment espontani i variat del joc per treballar l’amplitud articular sense que els infants ho percebin com un exercici formal. A partir dels 9-10 anys, es poden introduir estiraments estàtics breus i exercicis més conscients, sempre combinats amb activitats divertides que mantinguin l’interès i afavoreixin la incorporació progressiva d’hàbits saludables.

Algunes directrius generals per a la flexibilitat a primària són:

  • •Escalfament amb mobilitat articular: cal fer un escalfament adequat abans d’estirar, ja que en fred hi ha més risc de lesions. Incloure rotacions de totes les articulacions i desplaçaments amplis.
  • No forçar el dolor: ensenyar als infants que l’estirament s’ha de fer fins sentir tensió, però no dolor.
  • Evitar exercicis en parella a primària: com a norma general, no fer estiraments on un company aplica la força.
  • Compensar músculs escurçats per la vida diària: ja que fins i tot a aquesta edat els infants passen ho asseguts a classe, és útil estirar especialment grups com els isquiotibials, lumbars i pectorals, que tendeixen a la retracció per la postura asseguda.
  • Fomentar la creativitat i la relaxació: es pot aprofitar per treballar la consciència corporal; per exemple, fer que els infants tanquin els ulls i sentin quin múscul estan estirant, o que inventin noves formes d’estirar-se (joc de “com s’estiraria un astronauta a la Lluna?”, etc.).
  • abans que intensitat: és preferible estirar una mica a cada classe d’educació física (o cada dia) de manera suau, que no pas fer sessions esporàdiques molt intenses. La flexibilitat respon a la constància.

Activitats

Personalitzar les Cookies