⚡ VELOCITAT

---

És la capacitat de realitzar un o diversos moviments en el menor temps possible. Implica una elevada rapidesa de reacció i execució, sense que l’esforç duri prou per a provocar una fatiga significativa.

En l’àmbit de la motricitat, la velocitat pot referir-se a:

• De reacció: temps que es triga a respondre a un estímul.
• Gestual o acíclica: rapidesa en un moviment aïllat, per exemple un llançament.
• De desplaçament: rapidesa a l’hora de recórrer una distància, per exemple un esprint.

Importància de la velocitat per a la salut i el desenvolupament de l’infant

Tot i que és una qualitat típicament associada al rendiment esportiu, també té implicacions en el desenvolupament infantil. El seu entrenament adequat contribueix a millorar la coordinació neuromuscular i l’eficiència del sistema nerviós. Entre els beneficis de treballar la velocitat en infants, destaquen un augment de l’atenció i la concentració, ja que els exercicis ràpids requereixen una gran alerta i reacció.

Si bé la velocitat pura no és un factor de salut cardiovascular com la resistència, el seu desenvolupament està lligat a la salut neuromuscular i al rendiment físic integral. Els infants que practiquen activitats de velocitat solen mostrar un millor domini corporal, temps de reacció més curts i més confiança en els jocs esportius.

Evolució de la velocitat al llarg de la infància (6-12 anys)

La capacitat de velocitat presenta “finestres” o períodes sensibles de desenvolupament al llarg de la infància. Molts autors consideren que entre els 6 i els 8 anys hi ha una etapa fonamental per treballar-la, estretament vinculada al desenvolupament de la coordinació motriu. En aquest rang d’edat, la millora depèn en gran manera de la millora de la coordinació: a mesura que l’infant aprèn a moure el seu cos de forma més sincronitzada i eficient, pot fer moviments més ràpids. Per això, entre els 6 i els 8 anys es busca estimular la velocitat de reacció (respostes ràpides a estímuls) i la velocitat gestual, mitjançant jocs que impliquin reaccions a senyals visuals, auditives o tàctils.

Això es tradueix en què, aproximadament entre els 8 i els 12 anys, hi ha una fase ideal per aconseguir millores notables en la rapidesa de reacció i en la freqüència de moviments, així com en la capacitat d’aprenentatge motor en general.

En la pràctica, això significa que abans dels 8-10 anys, la rapidesa de desplaçament (per exemple, córrer 30 metres) encara està limitada per la maduresa neuromuscular de l’infant, però a partir dels 10 anys aproximadament, s’observa un salt qualitatiu: els temps de reacció es redueixen considerablement i els infants aconsegueixen esprints cada vegada més ràpids.

Recomanacions pedagògiques per a la millora de la velocitat

A l’educació primària, el seu entrenament s’ha de dur a terme sempre de manera lúdica, tècnica i amb una recuperació completa entre esforços. Durant els primers cursos (6-8 anys), es recomana centrar-se en la rapidesa de reacció i en la coordinació més que no pas en la velocitat de desplaçament pura.

En la pràctica, això implica utilitzar jocs de reacció: per exemple, jocs on els infants hagin de respondre tan ràpid com puguin a un estímul o senyal (un xiulet, una llum, una palmada) amb una acció determinada. També són útils les activitats que combinen velocitat i coordinació, com ara jocs amb canvis de direcció, curses per atrapar un objecte que cau, o respondre a ordres com “Salta! Ajup-te! Corre!” el més ràpid possible.

Entre els 8 i els 12 anys, es pot ampliar la varietat d’exercicis de velocitat, mantenint sempre el caràcter lúdic. Un mètode molt adequat són els relleus i les competicions breus en equip, que motiven els infants a esprintar sense adonar-se que estan “entrenant”.

Activitats