Saltar al contenido

Bolos sonors cooperatius: joc per treballar la precisió, l’escolta i el treball en equip


Bolós sonors cooperatius

Els bolos sonors cooperatius és una activitat en què un membre de l’equip ha de llençar la pilota amb els ulls tapats i tombar-ne el màxim nombre possible. Un altre membre de l’equip se situa darrere dels bolos per fer soroll i que el llançador sàpiga en quina direcció ha de fer el llançament. Si algú diu “STOP”, ens aturem per seguretat.

Materials i preparació de l’espai

  • 1 pilota
  • 6–9 bolos (poden ser ampolles amb una mica de sorra o aigua).
  • 1 pandereta o sonall o similar.
  • Antifaços o ulleres de simulació.
  • Cons per marcar el camp i la línia de llançament (4–7 m).

Preparació del camp: Per jugar a Bolos sonors cooperatius, primer marca amb cons un rectangle i la seva línia de llançament; després col·loca els bolos en forma de triangle dins d’aquest rectangle; a continuació, situa una persona amb pandereta o sonall darrere dels bolos, d’esquena al camp i a 1–2 metres, per indicar amb el so cap a on cal llançar; finalment, deixa lliures els passadissos laterals per recollir la pilota sense travessar la zona de tir.

Desenvolupament del joc: Bolos sonors cooperatius.

A continuació trobaràs com organitzar i dur a terme els Bolos sonors cooperatius de principi a fi. Començarem per qui fa què, continuarem amb els passos per jugar, veurem com es puntua i tancarem amb les normes bàsiques perquè l’activitat sigui segura, inclusiva i divertida.

– Equips i rols:

  • 2 equips (dos colors).
  • En cada torn juga una parella per equip:
    • Llançador/a: amb antifaç o ulleres.
    • Guia: sense antifaç, camina al costat, dona indicacions curtes i, si cal, contacte suau (amb permís).
  • Senyal sonor: una altra persona (pot rotar) es col·loca darrere dels bolos i fa sonar la pandereta/sonall per indicar la direcció del llançament.
  • La resta espera als laterals i recull la pilota quan acaba el tir.
  • Roteu cada 1–2 llançaments perquè tothom passi pels rols.

– Com es juga (pas a pas)

  1. La parella arriba a la línia (pot seguir la corda guia).
  2. La persona de senyal fa sonar la pandereta cap al centre dels bolos.
  3. El/la guia parla clar: “dos passos més”, “una mica a la dreta”, “llança arran de terra”.
  4. El/la llançador/a tira arran de terra o a bot baix. No es permeten tirs alts.
  5. Si algú diu “ALT”, parem, ens tornem a col·locar i continuem.
  6. Després del tir, una persona sense antifaç recull la pilota pel lateral i passa el torn a l’altre equip (torns alterns).

– Puntuació

  • 1 punt per cada bolo que cau.
  • Guanya l’equip amb més punts al final del temps (8–10 minuts).

– Regles importants:

  • Llançar des de la línia i arran de terra o a bot baix.
  • Ningú entra a la zona de llançament durant el tir.
  • “STOP” = parar immediatament per seguretat.
  • Respecte al contacte: només amb permís.
  • La persona de senyal no dona pistes amb paraules, només so (pandereta/sonall) i es manté fora del camp.
Variants
  • Cooperativa total (amb temps opcional): tota la classe intenta tombar tots els bolos entre tots, amb el menor nombre de llançaments o en 10 minuts.

  • Corda guia fins a la línia: una corda enganxada a terra ajuda a orientar-se amb el tacte i arribar segurs al punt de tir (especialment amb antifaç).

  • Baixa visió estable: substitueix l’antifaç per ulleres de simulació (borroses o de “canó”) per sensibilitzar sobre la baixa visió i mantenir més autonomia.

  • Ajust de distància: acosta la línia a 4–5 m per facilitar l’èxit o allunya-la a 6–7 m per augmentar el repte.

Beneficis dels bolos sonors cooperatius

La pràctica física inclusiva potencia la salut, l’autoestima i la cohesió social. Propostes que combinen cooperació, percepció auditiva i presa de decisions —com els Bolos sonors cooperatius— afavoreixen l’aprenentatge significatiu: es regulen riscos, es negocien rols i s’entrena l’atenció compartida. A més, el component lúdic i competitiu controlat sosté la motivació i el compromís del grup.

En referència a les habilitats motrius bàsiques (HMB), aquesta activitat treballa els desplaçaments (la cursa s’integra en els desplaçaments) per accedir a la línia i per a la recollida segura pels laterals, incloent-hi ajustos de ritme i direcció propis de la cursa d’abast–evitació; també exigeix girs per orientar-se respecte a la font sonora abans del tir. També, control de l’objecte, en el gest principal que és un llançament de precisió —pilota amb cascavells cap a un blanc definit— amb regulació del bot baix quan calgui. Després de cada intent, la recuperació del mòbil implica recepció en desplaçament (rodant o rebotant) per reiniciar el joc amb seguretat.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques (QFB), predomina la força ràpida submàxima del tronc superior i la coreografia intersegmentària del llançament (col·laboració corporal), evitant càrregues màximes en edat escolar. La velocitat s’activa com a velocitat de reacció davant la senyal acústica i l’ordre “STOP”, amb esforços breus i recuperacions àmplies. La resistència aeròbica apareix de manera moderada per la repetició de torns durant 8–10 minuts, tot cuidant la intensitat saludable. La flexibilitat contribueix al rang articular de l’espatlla i el tronc per a un gest tècnic eficient i recepcions segures.

Proposta de sessió didàctica

  1. Activació:

Presenta l’objectiu de Bolos sonors cooperatius: orientar-se pel so i llençar amb precisió amb l’ajuda del guia. Practiqueu els codis curts (“dos passos”, “alt”, “dreta/esquerra suau”) i feu una prova: ulls tancats, girar el tronc cap al so de la pilota i comprovar.

  1. Assaig guiat:

Per parelles, el/la guia acompanya fins a la línia (usar corda guia si n’hi ha) amb frases breus. Cada parella realitza 1 llançament lent i comenta en 20–30 segons què ha sentit, si la distància ha estat adequada i si el codi ha estat clar; canvieu de rol.

  1. Joc base:

Torns alterns per equips, 1–2 llançaments per parella en rondes de 2–3 minuts. Una persona darrere dels bolos dona el senyal sonor amb pandereta/sonall. Puntuació simple: bolo tombat (o impacte clar). Micropausa (1’) entre rondes per ajustar distància, to del guia i necessitat de contacte consentit.

  1. Progressió:
  • Varia l’angle oferint tres carrils (esquerra–centre–dreta).
  • Proposa dos llançaments seguits amb consignes segmentades.
  • Simulació visual: comença amb ulleres borroses/de “canó” i passa a antifaç només si el grup mostra control.
  1. Tancament reflexiu:

Preguntes breus:

  • “Has necessitat ajuda quan duies ulleres/antifaç?”
  • “Quin suport t’ha ajudat més a orientar-te i afinar la punteria?”
  • “Les persones amb discapacitat visual poden fer EF?” → guiar cap al sí, amb suports concrets.

Seguretat i clima:

  • Velocitat controlada i camp petit; si no s’abasta tot, reduir.
  • Contacte respectuós i consentit (avantbraç/espatlla), explicat abans de moure’s.
  • Llançaments arran de terra; ningú entra a la zona de bolos durant el tir.
  • Senyal d’“ALT” operativa per aturar i tornar a col·locar.
  • Rotació equitativa de rols guia/llançador en tota la sessió.

Avaluació:

Rúbrica breu:

  • Comunicació: codis clars i breus; el guia anticipa.
  • Orientació auditiva/tàctil: troba i manté referències (corda, línia, so).
  • Seguretat: llançaments arran de terra, ús adequat d’“ALT”, respecte de zones.
  • Precisió/Cooperació: ajust del gest i suport entre iguals.

Instruments: llista de control, 1–2 fotos sense rostres, breu àudio amb acords de llenguatge i ritme.

Personalitzar les Cookies