Saltar al contenido

Cops de pilota, un joc segur i dinàmic que enganxa la teva classe: diversió màxima i càrdio, coordinació i joc net a cada ronda.


Cops de pilota
Alumnes del grup classe jugant al pati de l’escola, a Educació Física, al joc dels cops de pilota.

Introducció

Els cops de pilota és un joc de persecució i precisió amb pilotes d’escuma pensat per a Educació Física a Primària. La seva dinàmica és contínua, sense eliminacions, i amb normes simples que prioritzen la seguretat i l’ordre a la pista.

Funciona de 1r a 6è de Primària, ajustant temps, mida de les pilotes i petites restriccions tècniques. El ritme és alt i motivador: l’alumnat llança per sota de l’espatlla, esquiva, registra punts i torna al joc sense interrupcions, afavorint la implicació de tot el grup.

Material:

  • Pilotes d’escuma.
  • Cons.

Desenvolupament del joc cops de pilota:

Els cops de pilota proposa llançar suaument i per sota per tocar els oponents i sumar punts, mentre cada jugador o jugadora esquiva i torna a entrar en acció sense ser eliminat. L’objectiu és mantenir un flux continu, segur i ordenat, amb pauses breus per al recompte i el retorn d’informació.

– Objectius:

  • Precisió i control del llançament per sota de l’espatlla.
  • Esquiva i presa de decisions en oposició múltiple.
  • Cooperació i joc net mitjançant rols i recompte clar.
  • Resistència específica amb rondes curtes de gran participació.

Regles del joc Els cops de pilota.

– Espai i equips:

Utilitza una zona rectangular neta amb marges de seguretat d’aproximadament 2 metres respecte a parets, porteries o columnes; si el grup és nombrós, divideix la superfície en dues pistes paral·leles per reduir la densitat i afavorir la participació. L’activitat pot jugar-se en modalitat tots contra tots o per equips (2–4 per classe), assignant a cada equip una zona de reagrupament per organitzar-se entre rondes i registrar les puntuacions.

– Pas a pas:

  1. Cada jugador o jugadora comença amb la seva pilota.
  2. Llançar només per sota de l’espatlla; el cap no puntua (si passa, s’atura, es comprova i es reprèn el joc).
  3. Si et toquen, no quedes eliminat: el/la llançador/a suma 1 punt i el joc continua.
  4. Màxim 5 segons amb la pilota a la mà per evitar retencions.
  5. Sense contacte ni bloquejos: només desplaçaments i llançaments.
  6. Al xiulet: STOP total, pilotes a terra, atenció al docent.
  7. Senyal clau: sota espatlla — sense cap — sense contacte — 5 segons.

– Seguretat operativa:

  • Distància mínima de llançament d’uns 2 m; prohibits els salts agressius i les càrregues.
  • Sabatilles ben cordades; pilotes en bon estat.
  • Hidratació en pauses de 30–45 segons.

– Puntuació (tria una opció):

  • Individual: cada toc vàlid = 1 punt personal; recompte al final de la ronda.
  • Per equips: anotar al comptador de l’equip (menys discussions i més ordre).
  • Bonus tècnic (opcional): +1 si el llançament segueix una finta o un desplaçament lateral.
  • Estructura suggerida de sessió (25–35 min):
  • Escalfament (6–8 min): cursa amb pilota, mobilitat i recepcions.
  • Progressió tècnica (6–8 min): punteria a cons grans — petits, esquiva per senyals, recepció amb mans toves.
  • Partides principals (10–15 min): rondes de 2–3 min + 30–45 s de pausa per al recompte i el retorn d’informació.
  • Tornada a la calma (3–5 min): respiració i estiraments suaus d’espatlles, tríceps i canells.
Cops de pilota
Variants
  • 1r–2n: pilotes més toves i grans; rondes curtes (90 s–2 min); puntuació per equips.

  • 3r–4t: introdueix fintes simples i la regla de 3 passos abans de llançar; rondes de 2–3 min.

  • 5è–6è: afegeix zones de recàrrega (trepitjar en els últims 10 s per poder llançar) i interceptació suau de pilotes rodades.

  • Gestió del ritme i l’equilibri: si hi ha xocs, divideix el camp en dues zones; activa la regla dels 5 s per evitar “campejar”; si algú destaca massa, imposa una restricció temporal (p. ex., llançar després d’una finta o amb la mà no dominant durant una ronda).

  • Progressions i mini reptes: punteria exprés (30–60 s de tirs a cons/cercles abans de jugar); esquiva reactiva (moure’s segons senyal numèric 1–3 i integrar amb pilotes baixes); llançament en cursa (2 passos + tir controlat).

  • Control i arbitratge ràpid: davant el dubte d’un punt, “Hi va haver impacte clar per sota del coll?”; si no hi ha acord en 5 s, no puntua i es continua; cop al cap accidental no compta, revisió ràpida i reinici amb servei del docent.

Beneficis del joc Els cops de pilota.

L’activitat física a Primària és un vehicle per a la salut, l’autonomia i la convivència. Propostes dinàmiques, inclusives i amb retroalimentació freqüent mantenen la motivació, eleven el compromís motor i faciliten l’autocontrol de l’esforç. A més, un joc amb normes clares i segures, com els cops de pilota; permet acumular temps actiu significatiu, consolidar hàbits de cura (hidratació, autoregulació de la intensitat) i millorar la competència motriu en un clima lúdic i cooperatiu.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa els desplaçaments, inclosa la cursa, amb funció d’abast-evitació: automatitzar la cursa i estar disponible per a canvis bruscos de velocitat i direcció. També hi intervenen els girs com a recurs de desmarcament i reorientació corporal en l’esquiva. En el control d’objectes, el nucli és el llançament de precisió i la recepció; en etapes inicials convé utilitzar materials no agressius (pilotes toves) per incrementar la seguretat.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, predomina la resistència aeròbica en rondes contínues d’intensitat moderada, evitant el treball anaeròbic làctic a Primària i controlant la freqüència cardíaca. La velocitat apareix en els seus components de reacció, de desplaçament i gestual durant l’esquiva i el llançament. S’hi afegeix la força explosiva moderada en impulsos, frenades i gest de llançar, juntament amb força-resistència postural per mantenir la participació, i una flexibilitat funcional útil en la tornada a la calma, preferentment amb mètodes estàtics segurs.

Cops de pilota
Alumnes del grup classe jugant al pati de l’escola, a Educació Física, al joc dels cops de pilota. Al centre de la imatge, un alumne amb la seva guia participa de manera inclusiva en el joc.

Adaptacions per a l’alumnat amb ceguesa en el joc dels cops de pilota

  • Explicació inicial amb modelatge corporal/tàctil i anticipació de situacions del joc. Utilitzar el ritme de la veu o picades de mans per transmetre dinàmiques (Adaptacions de la informació).
  • Reconeixement guiat de l’espai abans de començar: perímetre, referències clares (porteria, espatllera, porta) i veu del docent com a punt fix d’orientació (Adaptació de la informació).
  • Orientació verbal del docent durant els desplaçaments i recepcions: missatges rítmics (“va, va…”) i ordres breus (esquerra/dreta). “STOP” davant qualsevol risc.
  • Parelles amb corda d’acompanyament: el/la guia acompanya, narra el que passa i pot donar instruccions breus (“parem”, “girem”) (Sistema d’acompanyament en cursa).
    • En situacions de persecució o amb pilota, el/la guia pot interposar-se per protegir el seu company/a i afavorir fugides o girs segurs. Cal rotar el rol de guia.
    • Quan la parella guia recupera o rep la pilota, diu “STOP”; tot el grup queda quiet per permetre que l’alumna col·loqui el passi cap a qui la crida amb la veu. (Després del passi, el joc continua).
  • Material adaptat: prioritzar pilotes que sonin en botar o rodar (pilota sonora o pilota dins d’una bossa de plàstic lligada).
  • Recordar que en fase de vol la pilota sonora gairebé no informa → afavorir passis rasants o rodats quan calgui orientació auditiva.
  • Estratègies per igualar la diferència: sense desvirtuar el joc, reduir lleugerament les distàncies per a l’alumna, oferir més refugis o zones segures, més “vides” si el disseny inclou eliminacions (o bé retirar les eliminacions).

Adaptacions per a l’alumnat amb baixa visió en el joc dels cops de pilota.

  • Informació clara i directa sobre la motricitat: menys gestos, més descripció verbal, utilitzant l’alumna com a model tàctil si escau i marcant el ritme de les accions amb la veu (Adaptació de la informació).
  • Reconeixement inicial del perímetre i de 2–3 referències fixes (p. ex., cistella/porteria i porta) (Adaptació de l’espai).
  • Mantenir la veu del docent com a punt de referència durant les reagrupacions.
  • Pilotes de color molt contrastat amb el terra o les parets i de mida més gran si cal; cons alts i visibles (Adaptació del material).
  • Recorreguts lleugerament més curts per a l’alumna o més llargs per als oponents; augmentar el nombre i la proximitat de refugis; bonificar tècnicament les accions aconseguides (Estratègies per igualar la diferència).
  • Parella puntual de suport (sense corda si no és necessària) per orientar en fases de major densitat o en els trànsits entre pistes; rotació del suport entre companys/es.

Més jocs i activitats:

Personalitzar les Cookies