El Pop: un joc divertit per aprendre a orientar-se i treballar en equip

---

El Pop és una proposta de joc cooperatiu pensada per a les classes d’Educació Física a primària. En aquesta dinàmica, l’alumnat treballa l’orientació a l’espai, la comunicació oral clara i la cooperació entre companys. El més especial és que els nens i nenes experimenten com és moure’s sense veure res, ja que la majoria del grup porta els ulls tapats amb antifaços.

El repte és molt senzill, però alhora estimulant: moure’s junts com si fossin un autèntic pop, sense perdre el contacte entre ells i sense trepitjar les línies del terra. Això genera un ambient divertit, segur i ple d’aprenentatges.

Material necessari

Per posar en marxa El Pop necessitem pocs recursos, tots fàcils de preparar a classe:

• Antifaços opacs (5 per grup).
• Un espai delimitat i net, com el gimnàs o una pista amb marques visibles a terra. Si no hi ha línies, es poden enganxar cintes adhesives.
• Cons o obstacles lleugers, que només s’utilitzen en la variant avançada per augmentar la dificultat.
• Un senyal de “STOP”, que pot ser una paraula acordada pel grup o un gest del professor, per aturar el joc en qualsevol moment.

Abans de començar, convé repassar unes normes bàsiques: caminar sempre a un ritme tranquil, fer servir un contacte respectuós amb els companys (tocant espatlla o avantbraç) i seguir les instruccions amb atenció. D’aquesta manera, tota la classe podrà gaudir del joc amb seguretat.

Organització del joc

La dinàmica és molt clara: cada grup estarà format per 6 jugadors.

• Un serà el cap del pop, que no porta antifaç i s’encarrega de guiar la resta amb la veu.
• Els altres cinc seran els tentacles, que jugaran amb els ulls tapats i hauran d’anar sempre en contacte amb el cap.

L’objectiu de l’equip és desplaçar-se per l’espai sense perdre la unió ni trepitjar les línies marcades al terra. Si un tentacle es separa o algú toca una línia, el pop complet torna al punt de sortida i ho intenta de nou. Així es fomenta el treball en equip i la paciència.

Com jugar a El Pop pas a pas

– Activació i pràctica inicial

Primer, tota la classe es col·loca en cercle i acorda un conjunt de paraules clau que utilitzarà durant l’activitat: “para”, “pas”, “gira suau”, “lent”, “toca línia”.
Després, per parelles, es practica un mini-recorregut sense antifaç, només seguint instruccions orals. Això serveix perquè els alumnes entenguin la importància d’expressar-se amb claredat.

– Muntatge del Pop:

Es formen els grups de 6 jugadors i es reparteixen els antifaços. El professor prepara un petit circuit sense obstacles i recorda les regles.
Cada grup assaja moviments bàsics: sortir, aturar-se i girar, sempre a una velocitat lenta.

– Joc base:

A la senyal, cada pop comença a avançar des de la seva línia de sortida.
El cap guia amb frases com: “tres passos recte”, “gira a la dreta”, “alt”.
Si un tentacle toca una línia o perd contacte, tot el grup torna a l’inici i repeteix el recorregut.
Cada 2–3 minuts es rota el cap perquè tots els alumnes experimentin els dos rols.

– Repte progressiu:

Per augmentar la dificultat, es poden estrènyer els passadissos o introduir petits canvis de direcció.
L’objectiu no és córrer, sinó parlar amb precisió i mantenir l’equip unit.

– Tancament i reflexió:

Al final, la classe es reuneix per compartir impressions. Es pot fer una petita pluja d’idees amb preguntes com:

• Quines paraules van funcionar millor?
• En quins moments hi va haver dubtes?
• Com podem utilitzar aquestes estratègies en altres jocs o situacions?

Beneficis físics a El Pop

La proposta “El Pop” afavoreix una vivència activa, lúdica i segura del moviment, clau per consolidar hàbits saludables i millorar el benestar físic, social i emocional de l’alumnat. La coordinació entre companys, la comunicació clara i l’autoregulació de l’esforç fomenten autonomia, atenció i confiança motriu. A més, el component cooperatiu i la gestió del risc percebut (moure’s amb antifaç i aturar-se a temps) reforcen la responsabilitat compartida i el clima d’aula.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa principalment els desplaçaments —preferentment la marxa, regulant ritme i orientació espacial— i els girs per reorientar el grup sense perdre el contacte tàctil. La classificació d’HMB situa els desplaçaments (inclosa la cursa) com a categoria específica, juntament amb girs, salts i control d’objectes; aquí, els més implicats són la marxa i el gir vertical suau, amb microajustos posturals per mantenir la unió del “pop”.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, predomina la resistència aeròbica en caminar i sostenir un esforç continu i moderat, prioritzant economia del moviment i control del ritme. També hi intervé la velocitat en la seva vessant de reacció/gestual per respondre a consignes (“STOP”, “gira suau”) sense fatiga acumulada. La força apareix com a força-resistència i isomètrica postural per estabilitzar segments durant l’avanç en bloc, i la flexibilitat com a mobilitat articular funcional en els girs i canvis de direcció controlats.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa al Pop

• En el rol de “cap” un alumne/a del grup jugarà sense antifaç per ajudar amb les indicacions al company/a (Sistema d’acompanyament).
• Ús de crida amb la veu (mans a mode de megàfon, consignes rítmiques, correccions “esquerra/dreta”) i paraula de seguretat “STOP”; anticipar l’arribada i avisar abans de parets/girs.
• Línies del terra tactilitzades en els trams crítics amb cinta adhesiva i petit plec (no saturar tot el camp) (Adaptació de l’espai).
• Immunitat del guia per poder protegir i regular el ritme del grup sense penalització; rotar la funció de guia per implicar tothom.
• Gradació de la tasca (igualar la diferència): començar amb passadissos amples i pocs girs; després estrènyer o afegir canvis suaus només si el grup manté la unió. Introduir una ajuda cada vegada i retirar-la quan sigui possible.
• Si s’afegeixen obstacles, que siguin tous, separats i anunciats amb la veu; prioritzar el circuit base per línies.

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió al Pop

• Si assumeix el rol de “cap”, amb suport del segon (sense antifaç) que ofereix indicacions verbals/tàctils per orientar el grup (Sistema d’acompanyament).
• Marcar només els trams clau amb cinta d’alt contrast i plec tàctil per detectar amb peu/mà. Mantenir un punt de veu estable (Adaptació de l’espai).
• Crida amb la veu i “STOP” com a norma de seguretat; consignes breus i anticipacions abans de girs/estrenyiments.
• Començar amb passadissos amples i pocs canvis de direcció; progressar a més precisió quan es mantingui la unió del “pop”. Aplicar criteris d’igualar la diferència (una ajuda cada vegada).
• Rotació de guies dins de l’equip per repartir suports i responsabilitats.

Avaluació: