Saltar al contenido

En passar la barca: joc tradicional de coordinació, ritme i cooperació a l’escola


En passar la barca
Nens i nenes jugatn al joc de En passar la barca al patí de l’escola. Hi ha a la imatge un alumne amb ceguera que hi és saltant la corda.

En passar la barca és un joc clàssic de corda ideal per a les classes d’Educació Física a Primària. La seva dinàmica combina ritme, coordinació i cooperació, afavorint la participació de tot el grup.

En aquest joc de salts coordinats, l’alumnat entra i surt de la zona de la corda mentre aquesta es balanceja, treballant el control del cos, la sincronització amb el grup i la presa de decisions en moviment. en passar la barca, s’adapta fàcilment a diferents cursos de Primària, variant velocitat, distància i tipus de salt.

Material necessari:

  • 1 corda llarga de saltar (6–8 m aprox.).
  • 2 cons o marques per delimitar la zona d’entrada i sortida.
  • Xiulet o marcador de temps (opcional).

Desenvolupament del joc en passar la barca.

En passar la barca, s’organitza amb dos alumnes que fan girar o balancejar una corda llarga, mentre la resta del grup entra, salta i surt seguint un ritme comú. La meta és mantenir la continuïtat del joc, millorar la coordinació de salt i ajustar decisions (quan entrar/sortir) sense interrompre la corda.

– Objectius:

  • Millorar la coordinació, òcul-pedal i el ritme de salt.
  • Desenvolupar la sincronització grupal i la percepció temporal.
  • Fomentar la presa de decisions (moment òptim d’entrada i sortida).
  • Potenciar la resistència aeròbica lleugera i el control postural.
  • Estimular cooperació i rols rotatius dins del grup.

Regles del joc en passar la barca:

  1. Organització de l’espai i equips:
    • Dos alumnes subjecten els extrems de la corda i la balancegen de costat a costat (o la fan girar, segons la fase).
    • La resta forma una fila a 2–3 metres de l’àrea de salt.
    • Senyal clar d’entrada (p. ex., “ara!” del/de la docent o de qui fa girar).
  2. Descripció pas a pas:
    • La corda comença amb balanceig suau (sense girs aeris).
    • El/la primer/a de la fila entra, fa 1–3 salts continus i surt per l’altre costat.
    • Es reincorpora al final de la fila; el següent repeteix.
    • Cada 60–90 segons es canvien els rols: els qui fan girar passen a la fila i viceversa.
  3. Regles bàsiques:
    • Si algú trepitja la corda o l’atura, canvia el seu rol amb una persona que fa girar.
    • No es pot empènyer ni avançar a la fila; es respecta la distància de seguretat.
    • La corda ha de mantenir un ritme estable acordat per qui la maneja.
    • El docent pot marcar reptes: nombre de salts, temps màxim dins, tipus de salt.
En passar la barca
Nens i nenes jugatn al joc de En passar la barca al patí de l’escola.

Beneficis del joc el passar la barca:

La incorporació de jocs rítmics de corda a Primària, com en passar la barca, promou hàbits actius i reforça el benestar físic i social del grup. L’entorn lúdic facilita l’autoregulació de l’esforç i l’aprenentatge cooperatiu, mentre que el ritme comú millora l’atenció i la percepció temporal de l’alumnat. A més, la pràctica regular permet viure una intensitat moderada i segura, ajustable a l’edat i al nivell del grup, afavorint el gaudi i l’adhesió a l’activitat física a llarg termini.

En referència a les habilitats motrius bàsiques en el joc en passar la barca, aquesta activitat treballa primordialment els salts com a eix tècnic del joc, on s’enllacen batuda, vol i recepció amb amortiment eficaç; fins i tot la cursa pot actuar com a “cursa de preparació” per optimitzar la batuda i el temps d’entrada a la corda. De manera secundària, els qui balancegen la corda aborden la manipulació i el control d’objectes, ajustant ritme i trajectòria per sostenir la continuïtat del joc.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques en el joc en passar la barca, la tasca mobilitza la resistència cardiorespiratòria a intensitat moderada (continuïtat de salts), la força —especialment la força ràpida/explosiva en la batuda i la força-resistència de membres inferiors per a repeticions— i la flexibilitat funcional per a amplitud de moviment i prevenció de lesions.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa al joc en passar la barca:

  • Reconeixement guiat de l’espai abans de començar (perímetre, referències estables com porta/cistella). (Adaptació de l’espai).
  • Ús de la veu del docent com a “fanal” per orientar el moment d’entrada, mantenir la cadència A–Z i anticipar la frenada (Estratègies per igualar la diferència).
  • L’alumne/a iniciarà i finalitzarà el joc dins de la corda, és a dir, no haurà d’entrar i sortir per començar-lo i finalitzar-lo. El professor donarà el senyal d’inici i d’aturar (Estratègies per igualar la diferència).
  • “Poder STOP” per aturar el joc quan sigui necessari recol·locar, recuperar el ritme, reprenent des de la lletra adequada.
  • La informació sonora principal l’aporta la veu (no cal canviar la corda si l’organització i la guia són adequades).
  • Si l’alumne/a no és capaç o no s’atreveix a realitzar els salts de manera individual, el professor o un company podrà fer de guia situant-se al seu costat al centre de la corda i l’acompanyarà en el procés (Sistema d’acompanyament amb corda).
  • Si el company/a o el professor que fa les funcions de guia toca la corda, no passa res, es continua jugant, ja que el guia no està participant.
  • L’alumne/a cec/a també pot actuar com a girador/a de la corda acompanyat/ada per un guia (suport verbal/tàctil) per sostenir el gir regular del grup.
  • Progressar retirant ajudes segons resposta de l’alumnat, sense canviar l’estructura del joc. (Estratègies per igualar la diferència).

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió al joc en passar la barca:

  • Reconeixement guiat de l’espai abans de començar (perímetre, referències estables com porta/cistella). (Adaptació de l’espai).
  • Ús de la veu del docent com a “fanal” per orientar el moment d’entrada, mantenir la cadència A–Z i anticipar la frenada. (Estratègies per igualar la diferència).
  • Si l’alumne ho prefereix iniciarà i finalitzarà el joc dins de la corda, és a dir, no haurà d’entrar i sortir per començar-lo i finalitzar-lo. El professor donarà el senyal d’inici i d’aturar. (Estratègies per igualar la diferència).
  • “Poder STOP” per aturar el joc quan sigui necessari recol·locar, recuperar el ritme, reprenent des de la lletra adequada.
  • La informació sonora principal l’aporta la veu (no cal canviar la corda si l’organització i la guia són adequades).
  • Si l’alumne/a no és capaç o no s’atreveix a realitzar els salts de manera individual, el professor o un company podrà fer de guia situant-se al seu costat al centre de la corda i l’acompanyarà en el procés. El professor/a haurà d’ajudar en el procés d’aprenentatge a l’alumne perquè acabi essent capaç d’entrar i sortir de la corda. (Sistema d’acompanyament amb corda).
    • Primer: l’alumne pot iniciar des del centre de la corda, sigui acompanyat o sol.
    • Segon: l’alumne/a haurà d’intentar i aconseguir sortir de la corda amb solvència, primer acompanyat pel/la guia i posteriorment sol.
    • Tercer: un cop adquirida la confiança del pas anterior ja podrem repetir l’operació amb la fase d’entrada, primer amb acompanyament d’un/a guia i posteriorment sol.
    • En totes les fases, el professor/a, si no fa de guia, seria positiu que acompanyi amb la veu, amb ordres tipus: “ara”, “ja”, “va”…
  • Si el company/a o el professor que fa les funcions de guia toca la corda, no passa res, es continua jugant, ja que el guia no està participant.
  • L’alumne/a amb baixa visió també pot actuar com a girador/a de la corda acompanyat/ada per un guia (suport verbal/tàctil) per sostenir el gir regular del grup.
  • Progressar retirant ajudes segons resposta de l’alumnat, sense canviar l’estructura del joc. (Estratègies per igualar la diferència).
  • Usar una corda del color que més beneficiï o faciliti la participació inclusiva de l’alumne/a amb baixa visió. (Estratègies per igualar la diferència).

Més jocs i activitats:

Personalitzar les Cookies