Saltar al contenido

Joc del Submarí: treball en equip i codis tàctils


Joc del Submarí
Grup d’alumnes/as jugant al patí de l’escola al Joc del Submarí

Propòsit de la sessió del joc del Submarí

El Joc del Submarí busca sensibilitzar l’alumnat sobre la ceguesa total mentre es treballen la cooperació, l’orientació espacial i la comunicació no verbal. Per això, s’utilitzen antifaços i un sistema de codis tàctils a les espatlles, cosa que permet que cada equip es desplaci de manera segura i coordinada.

Material i preparació

  • Antifaços opacs (un per alumne/a, excepte el capità).
  • Espai delimitat (gimnàs o pati acotat), lliure d’obstacles.
  • Cons o línies per marcar el perímetre i establir zones segures.
  • Senyal de “STOP” (verbal i visual) per aturar el joc immediatament.

Abans de començar el Joc del Submarí, explica a la classe l’objectiu de la dinàmica i les normes bàsiques de seguretat. Assaja conjuntament un senyal d’emergència que tot l’alumnat pugui reconèixer de seguida. A més, assegura’t de revisar l’espai de joc perquè no hi hagi objectes que puguin provocar ensopegades i recorda la importància de mantenir sempre una velocitat controlada.

Organització i regles bàsiques del joc del Submarí

El grup s’organitza en equips de 6 integrants. Tots es col·loquen en fila, subjectant suaument les espatlles del company que tenen davant i amb els ulls tapats per un antifaç. L’últim de la fila queda sense antifaç i assumeix el rol de capità, encarregat de guiar els moviments de l’equip.

El sistema de comunicació es fa mitjançant codis tàctils a les espatlles, que han de ser clars, suaus i precisos perquè l’equip es pugui desplaçar amb seguretat. La clau és la coordinació, la confiança i l’escolta activa entre els membres del grup.

Codi tàctil del capità

  • Un toc a l’espatlla dreta → girar a la dreta.
  • Un toc a l’espatlla esquerra → girar a l’esquerra.
  • Estirar totes dues espatlles enrere → aturar-se o frenar.
  • Dos tocs a totes dues espatlles → el primer membre de la fila se separa i avança recte com a torpede.

Protocol del torpede (pas a pas)

  1. El capità fa dos tocs → el núm. 1 es deslliga.
  2. El torpede camina en línia recta fins a 3–4 m, sense córrer, amb els braços davant.
  3. Contacte vàlid: toca suaument (mà o avantbraç) qualsevol part segura de l’altre submarí (espatlla, braç, esquena). Res d’empenyer.
  4. Punt si hi ha contacte vàlid.
  5. Després de la seva acció, el torpede surt pel lateral més proper i es queda fora observant aquella ronda (ja no torna).

Què fa el submarí després de llançar?
Recomanació: el submarí que llença roman aturat fins que el seu torpede s’ha allunyat 2–3 m; després pot reprendre el moviment.

Sistema de puntuació

  • Quan un torpede toca un altre submarí, l’equip suma 1 punt.
  • Aquell torpede queda fora de la partida.
  • Quan un equip perd tots els torpedes, també queda eliminat.
  • Guanya el submarí que acumuli més punts al final del temps de joc.
👉 NOTA
Aquest format competitiu és motivador, però en contextos inclusius es recomana una versió sense eliminació. En aquesta, els torpedes que toquen un altre equip tornen a la seva fila i el grup continua participant, cosa que garanteix que tot l’alumnat romangui actiu i compromès durant tota l’activitat.

Beneficis del joc del Submarí

La dinàmica “Joc del Submarí” afavoreix un clima de cooperació real, on la comunicació no verbal, la confiança i la regulació del risc es converteixen en aprenentatges motors i socioemocionals valuosos. En privar temporalment la visió i usar codis tàctils, el grup entrena l’atenció, l’escolta corporal i la presa de decisions compartida, sempre amb velocitat controlada i normes de seguretat. El resultat és una experiència inclusiva que millora el benestar, l’autonomia i la consciència del propi cos en moviment.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa principalment els desplaçaments —marxa/cursa— i els girs. La fila avança i es reorganitza mitjançant canvis de direcció, de manera que la cursa, entesa com un tipus de desplaçament, i la marxa són la base del trànsit segur del “submarí” per l’espai, mentre que els tocs a les espatlles desencadenen girs precisos que exigeixen reorientació corporal i estabilitat postural.

Respecte a les qualitats físiques bàsiques, predomina la resistència aeròbica en mantenir un esforç moderat i sostingut, amb control del ritme i sense fatiga excessiva; en moments puntuals (torpedes) emergeixen manifestacions de velocitat de reacció i de desplaçament per respondre de pressa als estímuls tàctils; a més, hi intervé la força —especialment la força-resistència— per estabilitzar la postura i executar impulsions suaus, i la flexibilitat per facilitar girs i canvis de direcció segurs. En conjunt, la pràctica consolida patrons de control espacial i coordinació, enfortint el desenvolupament físic i motor de l’alumnat.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa al joc del Submarí

  • Explicació inicial amb modelatge corporal: assajar el codi tàctil i el senyal d’emergència “STOP” (Adaptació de la informació).
  • Reconeixement guiat de l’espai i, si cal, línia tàctil amb cinta adhesiva.
  • Ús sistemàtic de la “crida per la veu” com a punt d’orientació.
  • Ubicar l’alumne en posicions intermèdies de la fila per augmentar seguretat (Estrategeis per igualar la diferència).
  • Ajustos de seguretat: pauses breus, control de densitat d’equips, reinici amb ordre verbal.
  • Versió sense eliminació per garantir la participació.

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió al joc del Submarí

Desenvolupament de la sessió del joc del Submarí

  • Posada en comú ()8’): es presenta l’objectiu i s’assagen els tocs en parelles.
  • Assaig guiat ()10’): grups de sis, a baixa velocitat, practiquen girs i frenades amb rotació del capità.
  • Joc base ()20’): activació del torpede, partides breus amb micropausa per valorar estratègies i rotació de capità.
  • Versió inclusiva ()10’): el torpede que toca torna a la seva fila; es poden sumar punts per la claredat dels codis.
  • Tancament reflexiu ()12’): debat sobre experiència, seguretat i cooperació; compromisos per aplicar al pati.

Seguretat i clima (imprescindibles)

  • Velocitat: sempre lenta–mitjana.
  • Contacte: suau, consentit i estable.
  • Perímetre clar: redueix el camp si no es pot supervisar tot.
  • Observadors: 2 alumnes/adults sense antifaç en grups grans.
  • Rotació de rols: tots han de guiar i ser guiats.
  • Senyals verbals de suport.
  • Parades freqüents per reajustar.
Variacions
  • Sense eliminació (inclusiva): tots continuen participant al joc.

  • Camp progressiu: començar petit i sense obstacles.

  • Intercanvi de posicions: després de cada punt.

  • Codis alternatius: palma doble o senyal sonor.

Avaluació formativa

Rúbrica (0–2)

  • Claredat dels codis.
  • Seguretat.
  • Cooperació.
  • Transferència a altres jocs.

Evidències

  • Notes d’observació.
  • Foto del camp (sense rostres).
  • Àudio breu amb acords del grup.

Preguntes finals

  • Has necessitat ajuda amb l’antifaç?
  • Com canvia el teu joc depenent dels codis tàctils?
  • Les persones amb discapacitat visual poden participar en l’EF? (resposta guiada cap al sí, amb suports concrets).
Personalitzar les Cookies