Continguts:
De què tracta el joc del mini-gol sonor cooperatiu.
Mini-gol sonor cooperatiu, juguem a futbol en versió “oïda primer”. Dos equips comparteixen el mateix camp i només hi ha una pilota amb cascavells. Per parelles, una persona guia i l’altra juga amb visió reduïda simulada (antifaç o ulleres). A mitjan sessió canviem els rols perquè tothom provi ambdues perspectives. El repte és orientar-se pel so, comunicar-se amb calma i decidir plegats què fer a cada jugada.
Materials i preparació de l’espai:
- 1 pilota sonora
- Antifaços opacs i/o ulleres de simulació.
- Cons.
- Metes sonores: penja una pandereta o un petit sonall a cada porteria perquè soni en impactar la pilota.
- Pitralls.
Muntatge: crea un rectangle que puguis supervisar d’un cop d’ull; col·loca dues porteries enfrontades amb el seu element sonor suspès i ajusta les distàncies curtes (passades de 4–6 m). L’objectiu és garantir control i seguretat en tot moment.
Com es juga al mini-gol sonor cooperatiu.
– Organització:
Cada equip es reparteix en parelles: una persona guia (sense antifaç) i una altra juga amb antifaç/ulleres. El guia acompanya des del lateral, lleugerament darrere l’espatlla, descrivint l’entorn amb frases breus i, si la parella ho accepta, amb un contacte suau a l’avantbraç o a l’espatlla. Després d’uns minuts, tots canvien de rol.
– Dinàmica del joc:
El partit avança a base de passades arran de terra. L’equip en possessió intenta completar quatre passades seguides abans de xutar, també arran de terra, cap a la porteria sonora. El gol és vàlid només si la pilota fa sonar la pandereta o el sonall. Si la pilota surt fora, hi ha una intercepció clara o algú diu “ALT”, la possessió canvia. Ningú corre: els desplaçaments són curts i controlats. Durant tota la jugada, la parella parla: “dos passos”, “gira suau”, “passada a la teva dreta”, “més a poc a poc”.
– Regles clau del mini-gol sonor cooperatiu:
- Passades arran de terra o a bot baix; res de pilotes altes.
- No es corre.
- Quatre passades abans del xut.
- El guia orienta, però no juga la pilota.
- “STOP” atura tot immediatament.
– Rol del guia
La teva veu és el far: parla clar, a poc a poc i amb frases curtes. Descriu l’important (“lliure a la dreta”, “passada ja”, “atura’t”) i deixa temps perquè la teva parella respongui. Pregunta si el contacte és còmode i, davant de qualsevol dubte, utilitza “ALT”.
– Objectiu i victòria:
L’objectiu del joc de mini-gol sonor cooperatiu és marcar el nombre més gran de gols sonors cooperant i comunicant-se bé. Guanyarà l’equip amb més gols al final de dos temps curts (5–6 minuts cadascun). Si vols reforçar l’aspecte cooperatiu, afegeix un punt extra si totes les parelles d’un equip aconsegueixen almenys una seqüència completa de quatre passades i xut durant el temps.
| Variantes y adaptaciones (inclusión real) | |
|---|---|
|
|
Beneficis del mini-gol sonor cooperatiu.
La proposta situa l’activitat física com a experiència de salut i d’aprenentatge social: obliga a escoltar, calmar el ritme, coordinar-se i prendre decisions compartides. Aquesta combinació reforça l’autonomia motriu, l’autoregulació de l’esforç i l’empatia en alternar rols de guia i jugador amb visió reduïda, a més de crear un entorn segur i significatiu per a l’alumnat.
En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa els desplaçaments —inclosa la cursa dins d’aquests, encara que aquí en forma de marxa/cursa curta i controlada— per ubicar-se i reajustar la posició en l’espai compartit. També hi intervenen els girs per reorientar-se respecte al so i als companys. Pel que fa al maneig de la pilota, s’activen diverses formes de control d’objectes: conduccions amb el peu per progressar, recepcions (amortir i “aturar” la pilota) i cops/aturades per passar o finalitzar a porteria sonora, ajustant la zona d’impacte i la trajectòria.
Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, predomina la resistència aeròbica a baixa-moderada intensitat per sostenir la sessió sense fatiga, amb control del ritme respiratori i cardíac propi de treballs lúdics i segurs a primària. S’estimula la velocitat, especialment la de reacció i certs components gestuals davant estímuls auditius i verbals, mantenint recuperacions implícites per evitar la fatiga. La força apareix en forma de força explosiva (cop precís) i força resistència postural durant els suports i canvis de direcció, amb enfocament global i càrregues moderades. La flexibilitat (mobilitat articular) contribueix a orientar el cos i a ampliar rangs segurs en girs i control de la pilota.
Proposta didàctica pas a pas del mini-gol sonor cooperatiu:
- Activació i codis:
En cercle acordem tres paraules: “aquí” (demano), “meu” (he rebut) i “alt” (parem). Després, amb els ulls tancats, cadascú gira el tronc cap al so de la pilota per practicar l’orientació auditiva.
- Assaig guiat:
En parelles, una persona guia i l’altra fa servir antifaç/ulleres. Fem passades arran de terra a curta distància; el guia parla amb frases curtes (“dos passos”, “para”, “passada ja”) i, si la parella ho vol, orienta amb contacte suau. Fem pauses breus per ajustar la veu, el ritme i la distància.
- Joc base:
Juguem dos equips amb una pilota. Objectiu: 4 passades seguides + xut arran de terra a la porteria sonora (gol només si sona). Rondes de 2–3 min amb 1 min de comentari ràpid: quina frase va ajudar, on es va perdre l’orientació i com ho millorem. Sense córrer; passes curtes i comunicació constant.
- Progressió:
Afegim passades en diagonal quan el frontal ja surt fluid. Posem 8–10 s de possessió per control i, a l’inici de cada ronda, el profe indica “porteria esquerra/dreta” per obligar a reorientar l’atac. Si va bé, estrenyem les porteries o demanem silenci en el xut final.
- Tancament reflexiu:
En veu alta o a la pissarra responem:
- Vas necessitar ajuda amb l’antifaç?
- Quin suport va servir més (veu, proximitat, contacte)?
- Poden les persones amb discapacitat visual fer EF? Guiem cap al sí, recordant els suports utilitzats: comunicació clara, pilota sonora i senyal d’“alt”.
Seguretat i clima (imprescindibles)
- Velocitat controlada i camp petit; si no pots veure-ho tot, redueix dimensions.
- Contacte respectuós i consentit (avantbraç/espatlla), explicat abans de moure’s.
- Passades baixes i xut arran de terra a porteria; sense xocs ni entrades.
- Senyal d’“ALT”: qualsevol pot activar-la; s’atura, es recol·loca i es reprèn.
- Rotació equitativa de rols guia/jugador per viure totes dues perspectives.
Aquestes mesures estan alineades amb l’organització per parelles i les precaucions implícites en les activitats originals (acompanyament proper, progressió i control de l’entorn). (once.es)
Avaluació:
Rúbrica breu:
- Comunicació: utilitza paraules clau i confirma la recepció (“meu”).
- Escolta i orientació: ajusta el cos i la passada segons la font sonora i la guia.
- Seguretat: passades rasant, ritmes controlats, ús oportú de “ALTO”.
- Cooperació: rotació de rols, suport entre iguals, respecte al ritme.
Evidències i instruments: llista de verificació, 1–2 fotos del camp sense rostres, breu àudio amb els acords del grup (paraules clau i normes de ritme).
Preguntes tipus (del document) per consolidar missatges clau en el tancament.
El Talla Fils és un joc tradicional, ràpid i cooperatiu d’alta intensitat, perfecte per escalfar amb una dinàmica que activa tot el grup classe.
No fer marxa enrere: un joc de persecució per potenciar la velocitat i l’estratègia que transforma l’escalfament sense material ni desordre.
Traient la cua a la Guineu, un joc tradicional de l’Argentina per millorar la velocitat, l’agilitat i la presa de decisions a Primària.
Els Reis Cerquen Camells, un joc irresistible que dispara la motivació nadalenca i activa la teva classe d’Educació Física.
Llop i Ovelles amb pandereta, un joc per activar la reacció i l’escolta, millorar la coordinació sense perdre el ritme i gaudir en qüestió de minuts.
El Castell Encantat, un joc per augmentar la participació i la motivació a Educació Física (materials, regles i variants).
Que ve el llop! Del fet i amagar al joc de persecució que converteix la teva sessió en un èxit.
