Polis i Cacos, un joc de persecució que enganxa des del primer minut: versió dinàmica per al pati o la pista perquè ningú pari de jugar.

---

ntroducció:

Polis i Cacos és un joc de persecució clàssic, ideal per a les sessions d’Educació Física a Primària. Dos equips s’enfronten amb rols oposats: uns intenten capturar i portar a la “presó”, mentre que els altres esquiven i alliberen companys.

S’adapta a grups nombrosos, afavoreix la participació constant i manté una alta intensitat en períodes curts de temps. Per la seva estructura senzilla, Polis i Cacos encaixa en els cicles mitjans i superiors de Primària, amb normes clares i fàcils d’arbitrar pel docent.

La dinàmica general de Polis i Cacos combina la carrera, els canvis de direcció i la presa de decisions ràpides: els lladres busquen espais lliures i oportunitats d’alliberament; els policies coordinen la persecució i la vigilància de la presó.

Material:

• Cons.
• Petos de dos colors.

Desenvolupament del joc de Polis i Cacos:

Polis i Cacos es juga a mitja pista o a pista completa amb límits clars. Un equip comença com a policies i l’altre com a lladres. Al senyal, els lladres es dispersen i els policies inicien la persecució. L’objectiu pràctic és capturar (tocar) i empresonar els rivals, mentre l’altre equip intenta evitar la captura i alliberar els companys tocant-los la mà dins de la presó.

– Objectius:

• Millorar la velocitat de reacció, els canvis de direcció i la resistència intermitent.
• Desenvolupar la presa de decisions en persecució/fugida (quan córrer, frenar, girar).
• Fomentar la cooperació (ajudes, relleus, alliberaments) i la comunicació.
• Practicar el respecte a les regles i l’autogestió del rol (atac/defensa).

Regles del joc de Polis i Cacos.

– Organització de l’espai i dels equips:

L’organització de l’espai i dels equips en el joc de Polis i Cacos es realitza formant dos grups de la mateixa mida (idealment de 6 a 12 alumnes per equip), delimitant clarament el camp de joc i situant la zona de presó en un lateral o al fons. Es designa un docent o àrbitre responsable de controlar els temps i resoldre els possibles dubtes.

– Descripció:

1. Sortida: al senyal, els lladres es dispersen i els policies inicien la persecució.
2. Captura vàlida: contacte clar (espatlla, esquena o braç). No s’hi permeten empentes, agafades o travetes.
3. Presó: el capturat va caminant cap a la zona de presó i hi roman dins.
4. Alliberament: un lladre lliure toca la mà d’un company empresonat; tots dos surten i reprenen el joc.
5. Fora dels límits: qui surt del camp es considera capturat o torna pel punt de sortida (s’ha d’acordar abans).

– Regles bàsiques:

• Bloquejos prohibits: no es poden crear barreres permanents davant la presó o les sortides.
• Durada de la ronda: 2–4 minuts. Cal canviar els rols després de cada ronda.
• Opcions de puntuació:
  • A) 1 punt per als policies si empresonen tots abans del temps; si no, 1 punt per als lladres.
  • B) Per accions: +1 punt per als policies si empresonen tot l’equip; +1 punt per als lladres per cada alliberament.
  • C) Millor de N rondes (10–15 minuts totals).

– Infraccions i penalitzacions:

• Empentes, agafades o travetes: captura anul·lada + avís; a la segona, punt per al rival o expulsió durant 1 ronda.
• Bloqueig de la presó per 3 o més participants: alliberament automàtic o reinici del joc.
• Simulació de captura/alliberament: avís i repetició de la jugada.

Beneficis del joc de Polis i Cacos:

La pràctica sistemàtica dels jocs de persecució a Primària potència la salut cardiometabòlica, consolida hàbits actius i desenvolupa competències motrius i socioafectives. En jocs com Polis i Cacos, l’alumnat regula els esforços, pren decisions sota pressió i aprèn a cooperar (ajudes, relleus, alliberaments). A més, la variabilitat situacional obliga a ajustar la postura, la mirada i l’orientació espacial, qualitats transferibles als esports col·lectius i a la vida quotidiana.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa principalment els desplaçaments; la cursa entesa com a “cursa d’abast-evasió”: automatitzada, amb alta freqüència, centre de gravetat baix i disponibilitat per accelerar/frenar i canviar de direcció mantenint la percepció de l’entorn. També s’hi integren els girs, que impliquen rotacions al voltant dels eixos amb estabilitat i reorientació espacial per protegir-se o desmarcar-se, i salts breus, útils per superar obstacles i esmorteir la caiguda sense perdre l’equilibri ni la continuïtat del joc.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, destaca la velocitat per les sortides, els canvis i les persecucions de molt curta durada; es recomana treballar a intensitats altes amb recuperacions àmplies en aquestes edats. La resistència apareix en format intermitent, evitant l’anaeròbica làctica a Primària i controlant la càrrega de manera lúdica. La força intervé com a força-resistència i força explosiva en acceleracions i frenades, amb una orientació global i jugada. La flexibilitat aporta amplitud segura en girs i canvis posturals, amb èmfasi en el manteniment a partir d’aquestes edats.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa en Policies i Lladres:

• Es realitzarà un reconeixement de l’espai amb l’alumne/a: perímetre del camp, la presó o les zones segures (si n’hi ha). (Adaptació de la informació).
• Si convé, es pot traçar una línia tàctil senzilla (cinta amb plec) com a referència. (Adaptació de l’espai).
• La veu del docent serveix per orientar les frenades i els canvis de direcció; cal anticipar amb “STOP” davant qualsevol risc.
• S’utilitzarà el sistema de guia amb corda d’acompanyament i la mà lliure de l’alumne/a en posició de protecció. (Sistema d’acompanyament en cursa).
• El/la guia és immune i pot interposar-se per protegir la rotació de guies.
• En persecució:
  • Quan fuig, juga sempre amb guia i corda.
  • Quan persegueix, guia + “allarga mà” (p. ex., “suro” o “xurro de natació”) per validar els tocs.
• Abans de perseguir o fugir, el grup diu en veu alta el nom de la persona objectiu per situar l’acció.
• Crear una “casa” o refugi propi on no pugui ser tocada; en entrar-hi, el/la guia es deslliga i el joc continua. (Estratègies per igualar la diferència).
• L’alumne/a que persegueix haurà d’anunciar a qui persegueix; igualment, el/la guia haurà d’indicar a l’alumne/a si els estan perseguint i qui els està perseguint, per tal que en tot moment sàpiguen què està passant en el joc.
• Afegir més refugis temporals, acordant els recorreguts de l’alumne/a o allargant els del rival. (Estratègies per igualar la diferència).
• Imposar desplaçaments més exigents als policies (p. ex., a la pota coixa o d’esquena). (Estratègies per igualar la diferència).
• La persona que alliberarà pot actuar com a guia (agafa la corda, avisa “vaig”) i canvia de guia després de cada acció.

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió en Policies i Lladres:

• Delimitar molt bé el camp, la “presó” i els límits amb cons grans i referències estables; si cal, afegir una línia tàctil senzilla com a suport addicional. (Adaptació de l’espai).
• Es realitzarà un reconeixement de l’espai amb l’alumne/a: perímetre del camp, la presó o les zones segures (si n’hi ha). (Adaptació de la informació).
• Els/les components de l’equip rival porten petos de color contrastat.
• Abans d’iniciar una persecució, cal dir en veu alta a qui es vol perseguir.
• Avisos breus (“vaig per la teva dreta”), i que la persona que fuig s’identifiqui en moviment (“soc jo”) per facilitar la localització.
• Utilitzar modelatge corporal, descripcions verbals i anticipacions de situacions; explicar primer l’específic i després el conjunt. (Adaptació de la informació).
• Afegir més refugis o “zones segures” visibles, recorreguts una mica més curts per a l’alumne/a, recorreguts més llargs o desplaçaments més complexos per a l’altre equip, o petites tasques prèvies abans de sortir. Retirar o ajustar segons el progrés.
• Guia puntual només si el rest visual no garanteix seguretat (sortides congestionades, alliberaments en zona estreta): corda curta i guia temporal; mà lliure en posició de protecció. (Sistema d’acompanyament en cursa).
• En persecució:
  • Quan fuig, juga sempre amb guia i corda.
  • Quan persegueix, guia + “allarga mà” (p. ex., “suro” o “xurro de natació”) per validar els tocs.
  • El/la guia és immune i pot interposar-se per protegir la rotació de guies.
  • La persona que alliberarà pot actuar com a guia (agafa la corda, avisa “vaig”) i canvia de guia després de cada acció.
• La veu del docent serveix per orientar les frenades i els canvis de direcció; cal anticipar amb “STOP” davant qualsevol risc.

Més jocs i activitats: