Saltar al contenido

Portes Sonores: una sessió inclusiva, segura i memorable per a Primària


Portes Sonores
Grup d’infants jugant a l’escola al joc de les Portes Sonores

Les Portes Sonores són una activitat d’Educació Física inclusiva dissenyada perquè els nens i nenes desenvolupin orientació auditiva, presa de decisions i cooperació, especialment en situacions que simulen ceguesa total o baixa visió.

Aquest joc fomenta l’empatia, la comunicació clara i el respecte pel ritme del company, sempre sota un enfocament segur i divertit.

Objectius del joc Portes Sonores

  • Millorar l’orientació auditiva en un entorn de moviment.
  • Afavorir la cooperació entre explorador i guia.
  • Estimular la presa de decisions sota condicions de baixa visió.
  • Garantir la seguretat i la inclusió en tot moment.

Materials necessaris

  • Antifaços opacs.
  • Cons per construir 3 o 4 portes (dos cons per porta).
  • Pilota amb picarols, pandereta o sonall com a senyal sonora.
  • Senyal de “STOP” verbal i visual.

Com jugar a les Portes Sonores?

– Preparació de l’espai de joc

  • El camp de Portes Sonores s’organitza en un rectangle petit:
  • Línia de sortida a un extrem.
  • A 6–10 metres, col·loca 3 o 4 portes formades per cons, amb 2–3 m de separació.
  • Darrere de cada porta, marca una zona segura d’1 m per a la persona que actua com a balisa sonora.

El docent ha de tenir sempre visibilitat total del grup. Si no és possible, es recomana reduir distàncies.

– Rols dins de Portes Sonores

Cada equip compta amb diferents funcions que roten després de 2–3 intents:

  • Explorador/a: avança amb antifaç cap a la porta indicada.
  • Guia: acompanya l’explorador amb contacte consentit al braç o espatlla, aportant indicacions verbals.
  • Balisa sonora: company/a que fa sonar la pilota darrere de la porta objectiu.
  • Observador/a: verifica la seguretat i l’ús correcte dels codis.

– Regles bàsiques del joc

  1. El docent anuncia la porta objectiu (“Porta 2”).
  2. La balisa sonora d’aquella porta fa sonar la pilota amb picarols (balisa fixa), a intervals (p. ex., cada 2–3 s).
  3. L’explorador avança a ritme lent, juntament amb el seu guia, fins a creuar la porta sense tocar els cons.
  4. En creuar, tots dos es dirigeixen a la zona segura darrere de la porta i s’aturen.
  5. Puntuació (cooperativa): +1 si creuen sense tocar cons i sense necessitat de “STOP”.
  6. Si hi ha dubte, ensopec o desorientació, el guia diu “ALT”, es corregeix la posició i es reprèn. Seguretat primer.

L’ús de referents sonors, l’acompanyament proper del guia i el senyal d’aturada segueixen les pautes de seguretat del recurs original.

Variantes
  • A) Sin guía (nivel avanzado): Solo la baliza sonora emite la referencia. El explorador avanza sin acompañamiento (mantén campo muy pequeño y paradas frecuentes). Vuelve a la versión con guía si baja la seguridad.

  • B) Con obstáculos “intocables”: Coloca conos entre la salida y las puertas. Tocar un obstáculo implica volver a inicio y repetir. (Mismo espíritu que la variante del Pulpo con obstáculos.)

  • C) Secuencias de puertas: El docente anuncia dos o tres puertas en orden; la baliza alterna el sonido y el equipo debe reorientarse varias veces antes de puntuar.

  • D) Baja visión en vez de ceguera: Sustituye antifaz por gafas borrosas o de “cañón”; mantiene la guía al lado y la baliza sonora como apoyo. (Confección de gafas descrita en la publicación).

Beneficis del joc de Portes Sonores

L’activitat física, quan es dissenya amb sentit inclusiu, millora la salut, el benestar emocional i la participació de tot l’alumnat. Propostes que integren percepció, comunicació i cooperació fomenten l’autoregulació, la confiança i la sensibilitat envers les necessitats de l’altre.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta proposta treballa els desplaçaments —la cursa hi està inclosa dins—, amb una progressió controlada i canvis de direcció propis de la “cursa d’abast-evitació” per ajustar la trajectòria sense colpejar cons. També hi intervenen els girs per reorientar el cos cap a la font sonora mantenint l’estabilitat i la precisió direccional. Atès que la balisa fa sonar una pilota o pandereta, entra en joc la manipulació i control d’objectes (copets/llançaments de precisió en situació real de pràctica).

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, predomina la resistència aeròbica (esforç continu d’intensitat baixa-moderada amb control de la freqüència cardíaca i pauses) i la velocitat, especialment la de reacció davant estímuls sonors i la de desplaçament en trams breus amb recuperació completa. Hi intervé la força com a força-resistència postural i d’estabilització en les correccions i ajudes, i la flexibilitat com a amplitud de moviment útil en mobilitat i tornada a la calma, seguint criteris lúdics i segurs a primària.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa a les Portes Sonores

  • Orientació principal per “crida amb la veu” des de darrere de la porta objectiu (mans en megàfon, ritme constant, correccions “esquerra/dreta”, anticipar arribada) i usar “STOP” davant qualsevol risc, mantenint desocupada la zona de frenada.
  • Reconeixement previ de l’espai (Adaptació de la informació), si calgués, línia tàctil a la sortida amb cinta adhesiva amb plec.

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió a les Portes Sonores

  • Reconeixement previ de l’espai (Adaptació de la informació), si calgués, línia tàctil a la sortida amb cinta adhesiva amb plec.
  • Senyal comú de seguretat “STOP”: en sentir-la, tothom s’atura al lloc; reprendre quan el docent/guia reubiqui.
  • Preferir material contrastat (p. ex., pilota tova de color molt visible si s’integra pilota) i permetre reconeixement tàctil del material nou abans de començar (Adaptació del material).
  • Acompanyament puntual sense corda (en el rol de Guia) en trams crítics o de gir, retirant-lo quan no sigui necessari.

Proposta de desenvolupament pas a pas:

  1. Activació:

Assaig dels senyals bàsics: contacte respectuós, ordre d’“ALT” i orientació cap al so de la pilota.

  1. Assaig guiat:

Explorador i guia recorren trajectes molt curts cap a una sola porta activa. El docent canvia l’objectiu per practicar reorientacions.

  1. Joc base:

S’activa només una porta per ronda. Cada parella avança i creua. Pauses breus per comentar quins suports han estat més útils.

  1. Progressió:

S’introdueixen diverses portes actives en seqüència (“1–3–1”). El guia dóna instruccions segmentades i l’explorador confirma repetint les ordres.

  1. Tancament reflexiu:

Preguntes per transformar l’experiència en aprenentatge:

  • Quin suport et va resultar més útil: la veu, el ritme o el so de la porta?
  • Per què és important usar “ALT” a temps?
  • Com traslladaries aquests senyals a altres jocs del pati?

Seguretat i clima de confiança

  • Velocitat sempre lenta o mitjana.
  • Només una balisa sonora activa en cada moment.
  • Supervisió constant del docent.
  • Contacte clar i consentit entre guia i explorador.
  • Rotació de rols perquè tothom visqui l’experiència completa.

Avaluació:

Rúbrica breu:

  • Claredat de guia (ordres curtes, anticipació, to calmat).
  • Escolta i decisió (l’explorador ajusta direcció i ritme pel so).
  • Seguretat (ús adequat d’“ALT”, velocitat i distàncies).
  • Cooperació (rotació de rols, respecte i suport entre iguals).

Preguntes tipus:

  • “Has necessitat ajuda quan duies antifaç o baixa visió?”
  • “Com t’has sentit orientant-te només pel so?”
  • “Poden les persones amb discapacitat visual fer EF si organitzem suports concrets?”

Instruments: llista de control, 1–2 fotos del camp sense rostres, breu àudio amb els acords per al pati.

Personalitzar les Cookies