Salt d’alçada amb elàstic a Primària: inicia la teva classe en la disciplina atlètica de manera segura, motivadora i ben estructurada.

---

Introducció:

El salt d’alçada amb elàstic (també conegut com a “elàstic” o “goma elàstica”) és un joc clàssic de pati que podem portar a l’àrea d’Educació Física per treballar el salt, la coordinació i el control corporal de manera progressiva. La dinàmica és senzilla: dos alumnes tensen la goma i la resta intenta superar-la a diferents alçades.

Està orientat a Educació Primària (6–dotze anys) i permet graduar la dificultat per nivells, afavorint la motivació per superació, el respecte dels torns i la participació col·lectiva.

Amb una preparació mínima, matalassos col·locats a la zona de caiguda i un espai segur (pista, pati o gimnàs), el salt d’alçada amb elàstic es converteix en una activitat atractiva per a sessions curtes o com a part d’un circuit d’habilitats.

Material:

• 1 goma/elàstic llarg i resistent.
• Matalassos de caiguda.

Desenvolupament del joc de salt d’alçada amb elàstic:

El joc del “salt d’alçada amb elàstic” consisteix a superar una goma tensada que anirà pujant de nivell a cada ronda. L’objectiu és superar l’alçada més gran possible amb una tècnica controlada, precisió i seguretat. La recepció es realitza sempre sobre matalassos, situades al costat de caiguda, per assemblar la situació al salt d’alçada i protegir l’aterratge.

– Objectius:

• Millorar la coordinació motriu i el control postural.
• Desenvolupar la potència de salt, la força de cames i l’equilibri.
• Estimular la concentració, la presa de decisions i la precisió.
• Fomentar la superació progressiva, el respecte dels torns i la cooperació (dos sostenen, un salta).

Regles del joc de salt d’alçada amb elàstic.

– Organització de l’espai i dels equips:

Per organitzar el salt d’alçada amb elàstic, dos alumnes sostenen la goma tensada a l’alçada inicial (p. ex., turmells), separats aproximadament ¾ metres per mantenir-la estable. Al costat de recepció es col·loquen matalassos, just darrere de la vertical de l’elàstic, cobrint tota la zona on aterren els participants per assegurar una caiguda controlada. La resta del grup forma una fila i salta per torns, respectant l’ordre establert. Abans de començar, s’acorda conjuntament l’ordre de salt i la seqüència d’alçades que es continuarà durant l’activitat.

– Seqüència d’alçades:

1. Turmells
2. Genolls
3. Sota els glutis
4. Per sobre dels glutis / maluc
5. Un pam per sobre del cap
6. Un braç per sobre del cap / alçada d’aixelles

– Execució i criteris:

• Fins a “sota els glutis”: no es pot tocar l’elàstic amb cap part del cos ni amb la roba.
• A partir d’aquesta alçada: es pot fregar o tocar sempre que el salt sigui net i se superi amb els peus per sobre.
• Des de l’alçada d’aixelles: si l’alumnat no pot superar amb els peus, pot passar de dues formes especials:
• “Pino”: mans a terra i els peus passen per sobre de l’elàstic; després, suport a l’altre costat sobre els matalassos.
• “Papallona” (seqüència rítmica):
  • MA: l’elàstic al clatell i els braços per sobre de l’elàstic.
  • RI: una cama per sobre cap endavant.
  • PO: l’altra cama per sobre.
  • SA: retirar l’elàstic del coll perquè llisqui entre les cames i completar el pas aterrant sobre els matalassos.
• Recepció: caure sempre sobre els matalassos, amb flexió de genolls o caiguda controlada d’esquena/lateral segons l’alçada, mantenint l’àrea lliure.
• Progressió: qui supera l’alçada, continua a la següent ronda amb la goma més alta.
• Intents: 1–2 intents per alçada (acordar-ho abans de començar).
• Puntuació/guanyador: guanya qui arribi a una alçada més gran o superi més nivells.
• Seguretat bàsica: revisar que els matalassos no se separin (es poden unir amb velcros o cintes), que la goma estigui ben tensada i que hi hagi un únic torn a la zona de salt.

Beneficis del joc del salt d’alçada amb elàstic:

L’activitat física a Primària ha de proposar reptes atractius, segurs i graduals que enforteixin la confiança motriu de l’alumnat. El salt d’alçada amb elàstic compleix aquestes premisses: convida a planificar, concentrar-se i autoregular l’esforç, alhora que fomenta la cooperació, l’acceptació de les normes i la superació progressiva. A més, integra components lúdics que mantenen la motivació i permeten adaptar la tasca a diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa principalment els desplaçaments en la seva modalitat de cursa de preparació, la qual optimitza l’entrada al salt (col·locació, velocitat i temps); el salt exigeix coordinar accions prèvies, així com la batuda, que ha de ser ràpida i vigorosa. Finalment, també es treballen els girs en la fase de vol i recepció segura sobre els matalassos, així com el control postural, l’estabilitat i la reorientació espacial.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, predomina la força explosiva del tren inferior per a una batuda eficaç, la velocitat (gestual i de desplaçament en accions breus i d’alta intensitat) i la flexibilitat/mobilitat per aconseguir amplitud articular al maluc i a la columna en superar la goma, contribuint també a la prevenció de lesions.

🔧 Adaptacions per a alumnat amb ceguesa en el joc de salt d’alçada amb elàstic

• Col·locar estoretes o línies texturitzades que ajudin els/les alumnes a orientar-se des de la fila d’espera fins a la zona de salt (Adaptació de l’espai).
• Utilitzar la veu o les palmades per donar una referència a l’alumne/a sobre cap a on s’ha de desplaçar, així com del lloc on haurà de fer la batuda (tipus de crides per a la cursa: “va, va, va…”, “bé, bé”. Per a la batuda: “1, 2, 3 i ja”) (Crida per la veu).
• Abans del salt, indicar verbalment l’alçada de l’elàstic (“és a l’alçada dels teus genolls”, “una mica més alt que el teu maluc”).
• Si en tenim, podem afegir cascavells o cinta amb textura visible/tàctil a la goma perquè sigui més fàcil de percebre (Adaptació del material).
• Un/a company/a pot acompanyar l’alumne/a fins al punt de salt, descriure-li l’entorn i actuar com a suport verbal durant l’execució.
• Permetre que toquin l’elàstic, la zona de salt i els matalassos abans de començar, per formar un mapa mental de l’espai (Adaptació de la informació).
• Incloure alçades més accessibles per familiaritzar-se amb la dinàmica abans d’augmentar la dificultat.
• Permetre el contacte amb la goma en tots els nivells si es manté el control corporal i la recepció és segura (Estratègies per igualar la diferència).
• Utilitzar el nom de l’alumne i un senyal sonor breu per indicar que li toca saltar.
• L’alumne/a amb ceguesa també pot sostenir la goma amb un altre company, rebre els qui aterren o controlar la seqüència de torns amb ajuda verbal.

🔧 Adaptacions per a alumnat amb baixa visió en el joc de salt d’alçada amb elàstic

• Col·locar estoretes o línies texturitzades que ajudin els/les alumnes a orientar-se des de la fila d’espera fins a la zona de salt (Adaptació de l’espai).
• Utilitzar la veu o les palmades per donar una referència a l’alumne/a sobre cap a on s’ha de desplaçar, així com del lloc on haurà de fer la batuda (tipus de crides per a la cursa: “va, va, va…”, “bé, bé”. Per a la batuda: “1, 2, 3 i ja”) (Crida per la veu).
• Abans del salt, indicar verbalment l’alçada de l’elàstic (“és a l’alçada dels teus genolls”, “una mica més alt que el teu maluc”).
• Utilitzar senyals a terra amb alt contrast per indicar a l’alumne/a amb baixa visió per on ha de fer la cursa i la zona on ha de batre (Adaptació de l’espai).
• Si en tenim, podem afegir cascavells o cinta amb un alt contrast per afavorir la visibilitat de la goma i facilitar-ne la percepció (Adaptació del material).
• Un/a company/a pot acompanyar l’alumne/a fins al punt de salt, descriure-li l’entorn i actuar com a suport verbal durant l’execució.
• Permetre que toquin l’elàstic, la zona de salt i els matalassos abans de començar, per formar un mapa mental de l’espai (Adaptació de la informació).
• Incloure alçades més accessibles per familiaritzar-se amb la dinàmica abans d’augmentar la dificultat.
• Permetre el contacte amb la goma en tots els nivells si es manté el control corporal i la recepció és segura (Estratègies per igualar la diferència).
• Utilitzar el nom de l’alumne i un senyal sonor breu per indicar que li toca saltar.
• L’alumne/a amb baixa visió també pot sostenir la goma amb un altre company, rebre els qui aterren o controlar la seqüència de torns amb ajuda verbal.

Més jocs i activitats: