Saltar al contenido

Taurons i illes: un joc per a classes actives, amb escalfament, cooperació i presa de decisions


Taurons i illes
Alumnes jugant al pati de l’escola al joc de Taurons i illes.

Introducció

Taurons i illes és una dinàmica de persecució amb refugis: entre 1 i 3 “taurons” intenten atrapar els “banyistes”, que es poden salvar entrant a les illes (cercles o matalassos). És ideal per a l’alumnat de 1r a 6è de Primària pel seu ritme alt, consignes simples i gran capacitat d’adaptar-se a la mida del grup.

Com a joc escolar, el seu origen és popular i comunitari, estès als patis i gimnasos amb petites variacions. A Espanya es coneix com a Torito en Alto (a Catalunya: La Pesta Alta); a l’Amèrica Llatina, com a Tiburón e islas o ¡Cuidado, que viene el tiburón!; i en contextos anglosaxons, com a Sharks and Islands o Sharks and Minnows.

Amb poques consignes tindràs una proposta perfecta per escalfar, treballar la velocitat de reacció, els canvis de direcció, el control espacial i la presa de decisions, tant al pati com a la pista o al gimnàs.

Material:

  • 12–20 cercles.
  • 8–12 cons.
  • Petos per identificar els taurons.

Desenvolupament del joc Taurons i illes

A Taurons i illes, els banyistes es desplacen pel “mar” evitant ser atrapats. Només estan segurs dins de les illes i durant un temps limitat, cosa que els obliga a decidir amb criteri quan entrar-hi i sortir-ne.

– Objectius:

  • Millorar la velocitat de reacció i els canvis de direcció.
  • Desenvolupar el control i l’orientació espacial en situacions de persecució.
  • Potenciar la presa de decisions sota pressió (gestió del refugi).
  • Fomentar el respecte de les normes i la cooperació en compartir les illes.

Regles del joc Taurons i illes

  1. Espai i rols. Delimita un rectangle segur. Reparteix les illes de manera homogènia. Tria d’1 a 3 taurons (amb peto).
  2. Inici. Al senyal, tothom es mou pel mar; està prohibit sortir de l’àrea.
  3. Es pot atrapar només al mar. Dins d’una illa no es pot atrapar.
  4. Temps d’illa. Màxim de 3 a 5 segons per entrada; després s’ha de sortir.
  5. Canvi de rol. Qui és atrapat intercanvia el rol amb el tauró que l’ha atrapat o passa a una zona d’espera; cal decidir una opció i mantenir-la durant tota la sessió.
  6. Sense bloquejos. Prohibit fer de “guardià” d’una illa o empènyer per entrar-hi o sortir-ne.
  7. Rondes curtes. De 2 a 3 minuts per ronda; 3 o 4 rondes, rotant els taurons per donar oportunitats a tot el grup.
Variants
  • Marea alta/baixa: treu o afegeix 2–3 illes cada minut per regular la dificultat i la cooperació.

  • Senyal de sortida: els taurons només poden començar a córrer després del so del pandero → atenció auditiva.

  • Illes per color/nombre: només valen les illes anunciades pel docent → presa de decisions i percepció.

  • Efecte contagiós: tots els atrapats passen a ser taurons → pressió creixent i gestió del risc.

  • Illa mòbil: un matalàs es desplaça amb un “àrbitre”, oferint un refugi temporal.

  • Velocitat limitada (taurons): trot controlat per ajustar la pressió.

  • Doble refugi: màxim de dos alumnes per illa → negociació i rotació més ràpida.
Taurons i illes
Alumnes jugant al pati de l’escola al joc de Taurons i illes.

Beneficis del joc Taurons i illes

La pràctica sistemàtica del joc motor a Primària reforça hàbits actius, afavoreix l’autoregulació i potencia la presa de decisions en contextos segurs i atractius. A “La pesta alta”, l’alternança de rols i la gestió del risc percebut (pujar/baixar a temps, respectar normes) construeixen competències socials i cognitives mentre s’incrementa el temps efectiu en moviment.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa de manera nuclear els desplaçaments: concretament la cursa d’abast–evitació, amb automatització del gest i disponibilitat per a canvis sobtats de postura, velocitat i direcció, propis de les persecucions amb refugis temporals. S’hi integren girs per reorientar-se i preservar l’estabilitat corporal durant els desmarcatges i les frenades. Apareixen salts en l’accés/descens de les illes, tenint en compte la batuda, el vol i la recepció amortida per minimitzar impactes.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, s’estimula la velocitat (de reacció i de desplaçament) en esforços breus, amb recuperació suficient, pròpia de les situacions de “pillar”, així com la resistència aeròbica per la continuïtat del joc en format lúdic i global. La força apareix com a explosiva en arrencades, canvis i pujades, i com a força–resistència en la repetició d’accions, amb un enfocament general i càrregues moderades a Primària. La flexibilitat intervé en rangs funcionals per a amplituds segures en girs i enfilar-se, amb èmfasi de manteniment en edat escolar.

Taurons i illes
En primer pla, podem observar una alumna amb ceguesa acompanyada per la seva guia, participant de manera inclusiva en el joc.

Adaptació per a alumnes amb ceguesa en el joc de Taurons i illes:

  • Quan l’alumne/a ha de fugir, ho farà amb el sistema de guia en parella (sistema d’acompanyament en cursa).
  • Quan persegueix, utilitzarà el sistema de guia i durà l’armilla a la mà lliure per tocar els altres com si fos una extensió de la mà (estratègies per igualar la diferència).
  • Abans de poder perseguir, tothom dirà en veu alta el nom de qui serà perseguit. Això es fa perquè l’alumne/a sàpiga què està passant durant el joc i on. A més, podrà preparar-se millor per fugir i estarà més motivat/da.
  • El/la guia és immune mentre acompanya i pot interposar-se entre qui “la porta” i l’alumne/a per protegir-lo/la.
  • Quan l’alumne/a entra a la casa, el/la guia el/la deixa i continua jugant sol/a. L’alumne/a es queda amb la corda.
  • Perquè l’alumne/a no estigui massa temps sol/a, quan un perseguidor toca un altre nen, aquest passa a ser el guia de l’alumne/a si està a la casa.
  • Qualsevol altre nen pot entrar a la casa i passar a ser el guia immune.
  • L’alumne/a tria com es desplacen tots els jugadors quan ell/a persegueix. Per exemple:
    • Caminant / corrent.
    • A la pota coixa, saltant, d’esquena…
    • Amb les mans al cap, les mans darrere l’esquena, una mà en un peu…
    • Que tots vagin en parelles.

Adaptació per a alumnes amb ceguesa en el joc de Taurons i illes:

  • Quan l’alumne/a ha de fugir, si ho necessita, ho farà amb el sistema de guia en parella (sistema d’acompanyament en cursa).
  • Quan persegueix, utilitzarà el sistema de guia (si ho necessita) i durà l’armilla a la mà lliure per tocar els altres com si fos una extensió de la mà (estratègies per igualar la diferència).
  • Els/les companys/es portaran un peto d’alt contrast perquè l’alumne/a amb baixa visió pugui identificar millor els seus companys/es (estratègies per igualar la diferència).
  • Abans de poder perseguir, tothom dirà en veu alta el nom de qui serà perseguit. Això es fa perquè l’alumne/a sàpiga què està passant durant el joc i on. A més, podrà preparar-se millor per fugir i estarà més motivat/da.
  • El/la guia és immune mentre acompanya i pot interposar-se entre qui “la porta” i l’alumne/a per protegir-lo/la.
  • Quan l’alumne/a entra a la casa, el/la guia el/la deixa i continua jugant sol/a. L’alumne/a es queda amb la corda.
  • Perquè l’alumne/a no estigui massa temps sol/a, quan un perseguidor toca un altre nen, aquest passa a ser el guia de l’alumne/a si està a la casa.
  • Qualsevol altre nen pot entrar a la casa i passar a ser el guia immune.
  • L’alumne/a tria com es desplacen tots els jugadors quan ell/a persegueix. Per exemple:
    • Caminant / corrent.
    • A la pota coixa, saltant, d’esquena…
    • Amb les mans al cap, les mans darrere l’esquena, una mà en un peu…
    • Que tots vagin en parelles.

Més jocs i activitats:

Personalitzar les Cookies