Transports cooperatius a Educació Física: estacions, temps i organització per treballar la cooperació, l’equilibri i la força

---

Introducció:

Els transports cooperatius a Educació Física són una activitat cooperativa amb quatre minijocs centrats a traslladar companys de diferents maneres. La seva dinàmica potencia l’ajuda mútua, la comunicació i la confiança dins del grup.

Està pensada per a primària, amb un encaix especial als cicles mitjà i superior, i es desenvolupa en estacions rotatives. L’alumnat explora formes segures de transport corporal, planifica estratègies i ajusta l’esforç segons el rol (transportador, transportat o suport).

Material:

• Matalassos per a sortides, arribades i zones de seguretat.
• Cordes o cèrcols resistents.
• Cons per delimitar espais i recorreguts.
• Xiulet o música per a les rotacions.
• Pissarra o targetes amb el nom de les estacions.
• Cronòmetre.

Desenvolupament dels transports cooperatius a Educació Física:

La sessió dels transports cooperatius a educació física s’organitza en quatre estacions per les quals tots els grups canvien cada 6–8 minuts. L’objectiu és coordinar agafades estables, passes controlades i comunicació prèvia abans d’iniciar cada trasllat. El docent equilibra els grups per pes i confiança, delimita recorreguts de 5 a 15 metres sobre un terra no relliscós i marca un senyal sonor per als canvis.

– Objectius:

• Cooperació motriu i cohesió d’equip: acordar rols, coordinar agafades i sincronitzar el moviment.
• Comunicació eficaç: ús de consignes breus, compte enrere conjunt (“3-2-1”) i feedback immediat per ajustar la tècnica.
• Presa de decisions i planificació: selecció de la forma de transport més segura i eficient segons el company i el recorregut.
• Autoconfiança i gestió de l’esforç: control postural, respecte de les pauses i autoregulació del ritme per mantenir la qualitat tècnica.

Regles dels transports cooperatius a Educació Física.

– Normes comunes de seguretat:

• Recorreguts curts (5–15 m) sobre un terra no relliscós, amb zones de sortida/arribada senyalitzades.
• Abans d’aixecar: verificar les agafades, la postura amb l’esquena recta i el senyal de sortida consensuat.
• Sense estirades ni curses si es perd l’estabilitat; s’atura, s’ajusta i es reinicia.
• Rotació per estacions cada 6–8 minuts; tot l’alumnat passa per tots els rols.
• El docent valida la tècnica abans de cada primer intent a l’estació.

– Organització del grup i de l’espai:

• 4 grups equilibrats per pes, força i confiança.
• 4 estacions separades amb cons i, quan convingui, matalassos per donar suport o rebre.

– Rols i organització:

• Introduir el rol d’“observador-àrbitre de seguretat”, que valida les agafades i la postura abans de sortir.
• Assignar un capità de comunicació per estació (dona les consignes prèvies i coordina el “3,2,1”).
• Sistema de puntuació cooperativa: se sumen punts per varietat, tècnica segura i sincronització; se’n resten si hi ha pèrdua de control.

Estacions:

• Escollir rol (transportador / passatger) i acordar la forma de transport.
• Assajar l’agafada o la posició en estàtic durant 3–5 segons.
• Realitzar el trasllat fins al con i tornar.
• Canviar de passatger i proposar una nova forma.
• Criteri d’èxit: varietat amb control tècnic (postures estables i ritme constant).

• Repartir rols i acordar agafades (espatlles-avantbraços, “llitera” amb matalàs, tres punts de suport, etc.).
• Fer una prova estàtica d’estabilitat i senyal de sortida.
• Traslladar amb passes curtes, mantenint una comunicació contínua.
• Completar les tres “mòmies” i canviar rols.
• Criteri d’èxit: trasllat fluid, sense pauses brusques ni pèrdua d’alineació.

• Entrecreuar els avantbraços per crear seient i respatller; el transportat s’agafa a les espatlles.
• Comprovar l’alçada i la fermesa del “seient”; donar el senyal.
• Avançar sense pressa, taló-punta i mirada al front.
• A la meta, donar suport amb control i rotar rols.
• Criteri d’èxit: seient estable, coordinació simultània de passes i arribada segura.

• Acordar el tipus de transport i l’ordre de sortida.
• Verificar l’agafada i la postura, senyal d’inici.
• Completar l’anada-tornada sense córrer en excés; relleu net a la zona marcada.
• Guanya l’equip que finalitza primer amb tècnica vàlida.
• Criteri d’èxit: relleus ordenats, ritme constant i manteniment de la postura.

Beneficis dels transports cooperatius a Educació Física:

L’activitat dels transports cooperatius a educació física afavoreix la salut, el gaudi i la regulació de l’esforç: quan un grup planifica, comunica i executa un transport, no només es mou, sinó que aprèn a cuidar-se i a cuidar els altres. A primària, aquest tipus de tasques potencia la confiança, la responsabilitat compartida i la consciència corporal, aspectes clau per a un estil de vida actiu i segur a llarg termini.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, en els transports cooperatius a educació física es treballen principalment els desplaçaments (inclosa la cursa com a forma de desplaçament) mitjançant passes controlades, canvis de ritme i trajectòries segures. Destaca el “transport” com un altre tipus de desplaçament: el subjecte és traslladat per un mitjà humà, fet que exigeix equilibri, control tònic i organització temporal del moviment. A més, en els girs durant els relleus i els canvis de direcció, l’alumnat gestiona l’estabilitat de l’eix corporal, aspecte central dels girs en l’EF escolar.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, en els transports cooperatius a educació física es treballa la resistència en intensitats moderades i formats lúdics, evitant esforços làctics a Primària; la velocitat apareix en sortides, relleus breus i reaccions amb recuperació suficient; la força es desenvolupa mitjançant empentes, traccions i transports amb càrregues moderades i tècnica postural correcta, mai amb força màxima; i la flexibilitat es cuida per facilitar rangs funcionals i prevenir lesions, amb un enfocament de manteniment en aquestes edats.

Adaptacions per a l’alumnat amb ceguesa en els transports cooperatius a Educació Física:

• Explicar amb l’alumne/a com a model, descriure agafades/passos amb detall, utilitzar el modelatge corporal i el ritme/veu per fixar seqüències (Adaptació de la informació).
• Fer un reconeixement guiat de l’espai i dels punts de referència (porta, bancs, cistella…) (Adaptació de la informació).
• Fer servir línies tàctils per indicar l’inici o l’arribada a les diferents estacions (Adaptació de l’espai).
• Fer parella amb corda d’acompanyament per als desplaçaments; el guia acompanya (no estira), dona consignes breus (“parem”, “gir”), i rota entre companys (Sistema d’acompanyament amb corda).

Ajustos per estació:

• L’autobús descapotable:
  • Es realitza un assaig estàtic guiat de pocs segons amb descripció tàctil de l’agafada i la posició; només s’inicia el trasllat després de la validació de l’observador. Durant el desplaçament, l’alumne va acompanyat per un guia al costat o bé els seus propis companys li faciliten les indicacions necessàries mitjançant la veu (“endavant”, “esquerra”, “dreta”, “stop”…). Els recorreguts són curts i compten amb un matalàs a la sortida i a l’arribada, a més d’una línia tàctil que ajuda a orientar la parada.
• El porta-mòmia:
  • Es planifiquen agafades “tipus llitera” amb matalàs i tres punts de suport, i el guia verbal/tàctil marca el ritme amb consignes clares (“3-2-1”, “parem”), rotant aquest rol per repartir suports. Per igualar diferències, es pot reduir 2–3 metres el recorregut de l’equip de l’Eva si fos necessari, mantenint en tot moment l’estructura de la prova.
• La cadireta mecànica:
  • Abans de sortir, s’ofereix una descripció tàctil de la “cadira” (avantbraços entrellaçats) i es comproven l’alçada i la fermesa; el senyal de sortida és clar i l’avanç s’ajusta al ritme del punt de veu situat a la meta. A l’arribada, s’incorpora una línia tàctil de referència per orientar el suport i completar la rotació de rols amb seguretat.
• Relleus de reis en camell:
  • Si el transport és “a cavallet”, un guia acompanya a un costat per protegir la trajectòria o bé s’utilitza una crida per la veu a la zona de relleu i el senyal “STOP” si apareix descontrol. Per igualar diferències, es contempla una sortida avançada o una distància lleugerament menor per a la parella de l’Eva, mantenint els temps i els rols rotatius establerts.

Adaptacions per a l’alumnat amb baixa visió en els transports cooperatius a Educació Física:

• Utilitzar l’alumne/a com a model, descriure les accions clau, anticipar els passos del transport i la zona de relleu; donar suport rítmic amb la veu o amb aplaudiments.
• Reconèixer el perímetre i els punts singulars abans de començar; el docent actua com a punt de veu; opció de línia tàctil discreta a la sortida/arribada per orientar la frenada (Adaptació de la informació).
• Material amb alt contrast quan sigui necessari (p. ex., cons de color contrastat) (Adaptació del material).
• Acompanyament puntual en trajectes amb girs, multituds o amb indicacions verbals del professor/a o dels companys/es.

Ajustos per estació:

• L’autobús descapotable:
  • Marcatge del recorregut amb cons alts o matalassos de color contrastat; assaig estàtic previ per identificar les agafades; punt de veu a la meta.
• El porta-mòmia:
  • Acordar agafades visibles (mans-avantbraços / “llitera” amb matalàs) i senyal sonor de sortida; situar el docent al punt de veu per orientar els canvis de direcció.
• La cadireta mecànica:
  • Verificar l’alçada i el contrast del “seient” abans d’iniciar; línia tàctil o con contrastat a l’arribada per anticipar el suport.
• Relleus de reis en camell:
  • Zona de relleu àmplia i contrastada, indicacions per la veu per sincronitzar el canvi; si hi ha desavantatge de ritme, es pot escurçar el seu tram o avançar lleugerament la sortida.

Mes jocs i activitats: