Agafa el Tren, un joc que captiva la teva classe des del primer minut, activa la presa de decisions i és imprescindible al teu banc d’activitats.

Continguts:

Introducció.

Agafa el tren és un joc de persecució amb refugis fets amb cèrcols. Qui “la para” intenta atrapar la resta, i els jugadors s’hi poden salvar entrant dins dels cèrcols repartits per l’espai. És una adaptació escolar del joc del “tocar i parar” amb “zones segures”, perfecta per a Primària (de 1r a 6è) com a escalfament actiu o com a tasca central breu.

En l’àmbit docent es coneix com a “Agafa el tren” (Catalunya), “Coge el tren” (Espanya) i, en planificacions llatinoamericanes, apareixen variants descriptives com “Toma el tren” o “Puja al tren”. La dinàmica és àgil, fomenta la presa de decisions ràpides i permet regular la intensitat segons el nombre de perseguidors i la densitat de cèrcols.

Material:

10–15 cèrcols.
Cons.
Petos.

Desenvolupament del joc d’Agafa el tren.

Presentació específica. A Agafa el tren, el grup es desplaça per una zona delimitada mentre una persona perseguidora intenta atrapar la resta. Els cèrcols funcionen com a “vagons”: en entrar-hi correctament, s’obté un refugi temporal. L’objectiu és millorar la presa de decisions (quan entrar o sortir), la percepció espacial (localitzar cèrcols i trajectòries) i la velocitat de reacció amb oposició simple.

– Objectius:

Potenciar la velocitat de reacció i els canvis de direcció.
Desenvolupar la presa de decisions en persecucions amb refugis.
Millorar la percepció espacial i l’anticipació de trajectòries.
Practicar l’autocontrol i el respecte de les normes comunes.
Incrementar la resistència aeròbica suau mitjançant rondes curtes i repetides.

Regles del joc: Agafa el tren.

– Espai i equips

L’espai i els equips s’organitzen en un rectangle delimitat amb mesures orientatives de 10×15 m (1r–2n), 12×18 m (3r–4t) i 14×20 m (5è–6è). Els cèrcols es reparteixen de manera homogènia, deixant 2–3 m entre ells, i es comença amb una persona perseguidora, que canvia en cada ronda.

– Definició de refugi (clau)

El refugi és el cèrcol: quan un jugador o jugadora entra correctament dins d’un cèrcol, obté protecció temporal.

– Pas a pas

Al senyal, tot el grup corre lliurement per l’espai.
Fora dels cèrcols, si el perseguidor o perseguidora toca suaument l’espatlla o l’esquena d’algú, aquesta persona passa a ser la nova perseguidora (o es registra la captura i es canvia al final de la ronda, segons la variant).
Temps de refugi recomanat: màxim 3–5 s. En sortir, cal fer 3 passes abans de buscar un altre cèrcol.
Ronda de 60–90 s. Canviar de perseguidor o perseguidora en cada ronda o quan aconsegueixi 2–3 captures.
Després de cada ronda, reinici ràpid i anunci dels ajustos (espai, cèrcols actius, nous perseguidors).

– Seguretat i gestió

Cèrcols plans o antilliscants; queda prohibit empentar o moure els cèrcols amb el peu.
Entrar caminant al cèrcol quan hi hagi proximitat amb altres jugadors.
Mantenir una distribució oberta dels cèrcols per evitar embussos.
Senyal clar d’inici i final, i pauses breus per hidratar-se si la sessió ho requereix.

– Correccions ràpides (errors freqüents)

Aglomeracions en un cèrcol → separa més els cèrcols o limita el temps de refugi a 3–5 s.
Jugadors “ancorats” → exigeix 3 passes fora abans de tornar a entrar.
Xocs en entrar → reforça “caminar per entrar” i prioritza els cèrcols buits.

Beneficis del joc: Agafa el tren.

La pràctica sistemàtica de jocs motors a Primària millora la salut cardiorespiratòria, l’autoregulació i el benestar socioemocional. En formats breus i dinàmics, com les persecucions amb refugis, l’alumnat manté esforços moderats, aprèn a dosificar la intensitat i consolida la lectura de l’entorn. A més, integrar decisions ràpides sota normes simples afavoreix l’atenció selectiva i la coherència entre la intenció i l’acció motriu.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa els desplaçaments, la cursa i, més específicament, la “cursa d’abast–evitació”, que exigeix canvis sobtats de velocitat i direcció. De manera secundària, hi intervenen els girs, en girar sobre l’eix vertical per desmarcar-se o reorientar-se respecte al cèrcol i al perseguidor.

Quant a les qualitats físiques bàsiques, predomina la velocitat (de reacció davant el perseguidor i de desplaçament en esprints curts) i la resistència aeròbica en rondes breus i repetides. També hi apareix la força: component explosiva en les arrencades i frenades, i força-resistència en la repetició dels canvis de direcció.

Adaptacions per a l’alumnat amb ceguesa en el joc d’Agafa el tren

Parella guia amb corda d’acompanyament durant tot el joc. El braç lliure de l’Eva en posició de protecció (Sistema d’acompanyament en cursa).
- Guia immune que pot interposar-se i protegir en persecució o fugida.
Cèrcol central com a refugi exclusiu. En entrar-hi l’alumna, la guia deixa anar la corda i continua jugant; quan un altre jugador és atrapat, passa a ser el nou guia de l’Eva si ella roman a la “casa”.
Orientació verbal. Per facilitar les entrades i sortides dels cèrcols i les curses cap a zones segures, anticipar frenades i donar seguretat, el docent o la guia faran servir la veu amb un to ferm per donar indicacions.
Captura amb “allargamà”. Quan persegueixi, utilitzarà un peto a la mà, o un material tou, per validar la captura amb contacte segur (Estratègies per igualar la diferència).
Ajustos espacials i temporals. Augmentar el nombre de cèrcols-refugi, ampliar el temps de refugi o reduir la distància entre refugis segons la necessitat (Estratègies per igualar la diferència).
Canvi en la forma de desplaçament del grup. Per exemple, a peu coix o d’esquena (Estratègies per igualar la diferència).
Reconeixement inicial de l’espai i establiment de referències estables (perímetre, ubicació del docent com a punt sonor). Iniciar i reagrupar sempre al mateix lloc (Adaptació de l’espai).
Seguretat. Mantenir sempre el mateix punt d’inici o de “sessió informativa” i deixar lliures les zones de frenada.

Adaptacions per a l’alumnat amb baixa visió en el joc d’Agafa el tren

Cons i cèrcols de colors amb molt contrast respecte a terra; prioritzar materials ben visibles per senyalitzar el perímetre, els cèrcols actius i la “casa” si s’utilitza (Adaptació del material).
Reconeixement guiat de l’espai (perímetre i zones de refugi) i ús de la veu del docent com a referència espacial constant (Adaptació de l’espai).
Comunicació verbal col·lectiva abans de cada ronda (qui persegueix, canvis de rol) per afavorir l’anticipació i la presa de decisions.
Guia opcional en transicions ràpides o si el residu visual no és suficient: guia lleugerament avançat per marcar la direcció, sense estirar ni empentar (Sistema d’acompanyament en cursa).
Augmentar el nombre de cèrcols i mantenir-ne una separació homogènia; permetre més temps de refugi si hi ha saturació visual o incertesa (Estratègies per igualar la diferència).
Mantenir sempre el mateix punt d’inici o “sessió informativa” i deixar lliures les zones de frenada.