Contingut
Descripció del joc de la xarranca:
La xarranca, també coneguda com a joc del tejo, avionet o joc de l’avió, és una activitat infantil tradicional que fomenta la coordinació, l’equilibri i la precisió. Aquest joc ha estat transmès de generació en generació i continua sent molt popular a moltes cultures d’arreu del món.
Com es juga a la xarranca?
Per començar, es llença una pedra dins del primer quadre numerat, procurant que no toqui cap línia. El jugador o jugadora avança saltant a peu coix pels quadres individuals i, en els dobles, ha de recolzar un peu a cada quadre.
Quan s’arriba als quadres set i vuit, cal fer un salt amb un gir de 180° per tornar enrere. De tornada, en arribar al quadre on hi ha la pedra, cal recollir-la sense recolzar l’altre peu i sortir del tauler amb un darrer salt.
El torn continua si la pedra cau correctament en cada número en ordre ascendent. Si surt fora del quadre o si el jugador recolza malament els peus, perd el torn i haurà d’esperar per tornar a intentar-ho.
Als quadres dobles (4, 5, 7 i 8), es poden recolzar els dos peus tant al creuar-los com al recollir la pedra. Aquesta mecànica fa que la xarranca sigui un joc divertit i alhora ideal per al desenvolupament motriu de nens i nenes.
Com dibuixar el tauler del joc de la xarranca
- Línia de sortida: Marca un punt des d’on els jugadors llençaran la pedra i començaran a saltar.
- Primer quadre: Just després de la línia de sortida, dibuixa un quadre gran amb el número “1”.
- Segon i tercer quadre: A sobre del primer, dibuixa dos quadres seguits numerats com a “2” i “3”.
- Quadres dobles: Damunt del tercer quadre, traça dos quadres al mateix nivell, amb els números “4” i “5”, formant la primera zona doble.
- Quadre central: A sobre dels dobles, dibuixa un únic quadre amb el número “6”.
- Segona zona doble: A sobre del “6”, traça dos quadres en paral·lel amb els números “7” i “8”.
- Cap de l’avió: Per acabar, dibuixa un quadre semicircular o rectangular amb el número “9”, que serà la meta final.
Beneficis de jugar a la xarranca
La xarranca és molt més que un joc tradicional: és una eina educativa i motriu que contribueix al desenvolupament integral dels infants. Un dels principals beneficis és la millora de les habilitats motrius bàsiques, especialment els salts, ja que el joc exigeix controlar el cos en moviment, mantenir l’equilibri i coordinar els desplaçaments amb precisió.
A més, practicar la xarranca afavoreix el treball de les qualitats físiques bàsiques, amb un enfocament especial en la força —necessària per impulsar-se i mantenir-se a la cama coixa— i la flexibilitat, imprescindible per recollir la pedra sense perdre l’estabilitat ni recolzar el segon peu.
Aquest conjunt d’elements converteix la xarranca en una activitat ideal per estimular el desenvolupament físic d’una manera lúdica, segura i accessible. A través del joc, els nens i nenes milloren el control del seu cos, guanyen confiança en els seus moviments i, alhora, gaudeixen d’una experiència divertida i significativa.
Adaptació per alumnes amb ceguera:
- Abans de començar li farem una breu descripció de com està dibuixada la xarranca a terra. També, li deixarem que agafi l’objecte per familiaritzar-se amb ell (Adaptació de la informació).
- Per dibuixar el teuler de joc, en comptes de fer servir un guix, podem fer servir una cinta americana amb alguna cosa que doni relleu, perquè el nen o la nena poguí tocar-lo i es familiaritzi amb més facilitat (Adaptació de l’espai).
- Quan l’infant amb NE comença a jugar, l’ajudarem a situar-se enfront i l’indicarem cap a on ha de tirar. En cas que fos precís pot ajupir-se per tocar un altre cop el relleu que delimita el tauler de joc (Cridarem per la veu).
- Quan vagi a llençar un company o la mestra se situarà al final del tauler per indicar-li amb la veu cap a on ha de llençar i on és el final. Fent servir una paraula clau que hagin acordat prèviament (Cridarem per la veu).
- Quan ha de començar a desplaçar-se pels quadres, l’anirem acompanyant al seu costat donant-li indicacions de la distància que ha d’avançar (Sistema d’acompanyament en cursa).
- En arribar a l’objecte que ha de recollir l’anirem donant indicacions, per exemple, t’has d’ajupir i el tens a davant del teu peu, a l’esquerra, etc. (Cridarem per la veu).
Adaptació per alumnes amb baixa visió
- Dibuixar el tauler del joc amb uns colors que afavoreixin la visió de cadascuna de les caselles del joc (Adaptació de l’espai).
- Fer servir un objecte que l’alumne/a el poguí veure amb facilitat, si no, algun company haurà d’indicar-li on és (Material adaptat).
