Contingut:
Introducció:
La dinàmica central del joc del Toc i Toc consisteix a anul·lar temporalment el canal visual per potenciar la propiocepció motriu i la navegació auditiva. L’alumnat assumeix el repte biomecànic de traslladar una pilota sonora utilitzant exclusivament un patró d’impactes continus i rítmics entre les cares internes de tots dos peus. Durant el recorregut, depèn completament del rastre acústic que emet el material contra el terra i de les indicacions verbals de la resta del grup per orientar-se en l’espai.
Aquesta proposta encaixa a la perfecció en el tercer cicle de primària (5è i 6è). Durant aquesta etapa, l’alumnat ja té la maduresa de l’esquema corporal i el control postural necessaris per afrontar una restricció sensorial voluntària. L’activitat exigeix desaprendre la cursa explosiva tradicional i obliga el sistema nerviós a centrar-se en l’equilibri dinàmic, el ritme motor i la retenció de la pilota en un radi d’acció extremadament pròxim.
Derivat originàriament de rutines d’aïllament sensorial per a l’entrenament de la percepció espacial, aquest plantejament metodològic s’ha consolidat en les programacions escolars. Als patis i gimnasos, es coneix majoritàriament com a «Toc i Toc» per l’onomatopeia del seu gest tècnic principal (el tap-tap constant), tot i que en diverses regions també apareix documentat amb els noms d’«El Missatger» o «Futbol Radar».
Material:
- Pilotes sonores.
- Antifaços.
- Cordes fines (de pita o de cotó gruixut).
- Cinta americana o precinte d’embalar: 2 rotlles per enganxar les cordes al paviment i crear relleu.
Preparació i objectius del joc Toc i Toc.
– Objectiu didàctic:
Automatitzar la tècnica de conducció podal rítmica, de manera que l’alumnat mantingui el contacte constant amb la pilota, calibri la força de l’impacte lateral i processi els estímuls auditius externs per seguir una trajectòria rectilínia.
– Organització:
El grup classe es distribueix en parelles estables. La persona que porta la pilota (amb les ulleres opaques posades) se situa a la línia de fons del pavelló, mentre que la seva parella fa de far acústic estàtic a la línia diametralment oposada. Entre tots dos configuren un carril d’avanç que el professorat haurà delimitat prèviament, enganxant les cordes a terra amb cinta americana per crear un límit tàctil fàcil de reconèixer en trepitjar-lo.
– Seguretat i espai:
És imprescindible mantenir un silenci ambiental rigorós per evitar que s’amagui el so de la pilota i de les veus. A més, cal inspeccionar l’espai de treball abans de començar per retirar qualsevol material que hi hagi pel mig. Com a protocol de seguretat general, qualsevol alumne que iniciï un desplaçament fora del seu carril ha d’emetre repetidament el senyal acústic «vaig» per alertar de la seva posició i evitar xocs frontals.
Dinàmica i regles del joc del «Toc i Toc».
L’exercici comença amb l’assimilació estàtica de la recepció. L’alumnat receptor espera la pilota adoptant una postura en «V», amb els peus separats a una distància inferior a la mida de l’esfèric i girats cap a fora en 120 graus. En el moment de l’impacte, ha de fer una dorsiflexió (aixecar les puntes dels peus) per frenar l’energia cinètica i atrapar la pilota sota la planta del peu.
Un cop assegurada la possessió, qui la condueix comença a avançar cap a la seva parella. Per avançar, cal situar la pilota a la línia mitjana del cos i fer un impacte constant i altern de cara interna a cara interna (el «Toc i Toc») en sincronia exacta amb cada pas.
Si cal corregir el rumb o girar, s’ha d’aturar el moviment trepitjant la pilota amb la meitat davantera de la sola, pivotar els malucs cap a la nova direcció i fer un arrossegament controlat per acomodar l’esfèric a l’interior del peu abans de reprendre el ritme. Durant tot el trajecte, la parella receptora emet senyals sonors constants (aplaudiments o repetint la síl·laba «jo») per marcar la meta.
– Regles del «Toc i Toc»:
- La pilota ha de rodar contínuament; si l’esfèric se separa del peu i deixa de fer soroll, s’ha de recular a la línia de sortida.
- Queda totalment prohibit colpejar la pilota cap endavant i córrer a interceptar-la.
- El far acústic no pot abandonar la seva ubicació per cap motiu; totes les indicacions han de provenir d’un punt fix.
- Els rols de conducció i guia s’intercanvien únicament quan la pilota passa la línia de meta establerta.
– Gestió de conflictes.
En situacions en què dues persones perdin l’orientació i envaeixin l’espai de l’altra amb risc de xoc, qui senti primer l’aproximació d’algú altre ha d’immobilitzar la pilota amb la sola i dir l’ordre «estàtic». Aquest senyal congela automàticament l’acció en aquell sector fins que el professorat intervingui per reorientar totes dues parts.
– Consell docent:
En anul·lar la visió, l’alumnat tendirà instintivament a abaixar la zona cervical per intentar mirar terra. Demaneu a qui fa de guia que incorpori l’ordre vocal «cap amunt» de manera constant. Mantenir l’eix cervicobraquial dret optimitza el funcionament del sistema vestibular de l’oïda interna, clau per no perdre l’equilibri durant la marxa a cegues.
Beneficis del joc del «Toc i Toc».
La implementació pedagògica d’aquest joc del «Toc i Toc» al tercer cicle de primària potència la independència segmentària i el control postural mitjançant la restricció del canal visual. En anul·lar la vista, el sistema nerviós central ha de processar la informació a través de les vies propioceptiva i auditiva, fet que obliga l’alumnat a ajustar la força mecànica de l’impacte per mantenir l’objecte en un radi d’acció pròxim. Aquesta dinàmica d’aïllament sensorial és fonamental per automatitzar patrons motors complexos, ja que trasllada el focus d’atenció del seguiment ocular a la sensació tàctil i rítmica del contacte entre el peu i la pilota.
Dins de les habilitats motrius bàsiques, el focus de treball prioritari és el control d’objectes, en què intervenen específicament la conducció i la recepció. La conducció consisteix en una successió de tocs amb la cara interna del peu amb l’objectiu de guiar la trajectòria de la pilota de manera rítmica. D’altra banda, la recepció tècnica exigeix interceptar i controlar l’objecte, de manera que cal adaptar les mans o els peus per amortir-ne l’energia cinètica i assegurar-ne la possessió immediata sense suport visual. De manera secundària, es treballen els girs sobre l’eix vertical, necessaris per reorientar tot el cos cap al focus sonor quan es perd la direcció del desplaçament.
Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, hi predomina la força en el seu vessant de resistència muscular. Mantenir una postura semiflexionada i el contacte constant amb la pilota requereixen una tensió intramuscular sostinguda per vèncer la resistència externa i mantenir l’equilibri dinàmic. La velocitat de reacció és igualment dominant, i es manifesta com la capacitat de respondre amb un moviment als estímuls acústics de qui fa de guia o al so de la pilota en el mínim temps possible per corregir la trajectòria.
Més jocs de fútbol:
El Missatger: com treballar l’ecolocalització i el rastreig sonor amb aquest joc.
Ubicació en cercle: joc d’orientació espacial i esquema corporal.
El pigall invers: percepció espacial i control postural mitjançant supressió visual
COLOR COLOR! Un joc clàssic de persecució, ràpid i sense material, que activa la classe en qüestió de segons i potencia la reacció, l’atenció i la presa de decisions.
