Continguts:
Introducció:
La ubicació en cercle és una activitat motriu de privació sensorial centrada en el processament espacial i l’esquema corporal, ideal per al segon i tercer cicle de primària. En anul·lar temporalment el canal visual, obliguem l’alumnat a reconfigurar les estratègies d’orientació, basant-se exclusivament en el mapatge auditiu i la propiocepció per moure’s per l’espai del gimnàs.
El context històric dels jocs de rastreig acústic es remunta al 1946, quan els pioners Hanz Lorenzen i Sepp Reindle van estructurar dinàmiques d’intercepció sonora a partir del càlcul de trajectòries mitjançant l’oïda. El que va començar com un mètode per entrenar l’ecolocalització i l’agudesa auditiva en adults es va adaptar ràpidament a l’àmbit escolar. Als patis, aquestes dinàmiques se solen conèixer també com «El radar» o «El far acústic», i són fonamentals per ensenyar trigonometria espacial intuïtiva i lateralitat de manera lúdica.
Aplicar la ubicació en cercle a educació física requereix un control estricte del grup, ja que l’èxit de la tasca depèn d’una disciplina acústica total. L’ús de materials de fricció, com ara el plàstic, en comptes dels clàssics cascavells metàl·lics, optimitza la direccionalitat del so i facilita que l’alumnat codifiqui les altes freqüències amb més rapidesa i precisió.
Material:
- Un antifaç.
- Una pilota sonora.
Organització i objectiu del joc Ubicació en cercle.
– Objectiu didàctic:
Desenvolupar l’orientació espacial activa, l’agudesa en la percepció auditiva i la consolidació de l’esquema corporal i la lateralitat mitjançant el processament de vectors direccionals sense retorn visual.
– Organització:
L’alumnat es disposa dret formant un cercle geomètricament uniforme i immòbil a la pista esportiva, mantenint una separació estricta d’un braç de distància entre cadascú per establir un perímetre segur, mentre que un sol alumne amb els ulls embenats se situa al centre exacte de la formació a l’espera de l’estímul sonor.
Dinàmica i regles del joc Ubicació en cercle:
L’educador assenyala en silenci un alumne del perímetre, que comença a fregar i sacsejar la pilota embolicada amb la bossa de plàstic. Aquest cruixit continu actua com un far acústic. L’alumne del centre ha de girar sobre si mateix, identificar el vector direccional del so i començar a avançar cap al seu company per interceptar la pilota. Un cop la toca, s’intercanvien els rols.
– Normes bàsiques i de seguretat del joc:
- Llei del silenci absolut: L’alumnat que forma el cercle no pot parlar, riure ni arrossegar les sabatilles. Qualsevol soroll paràsit anul·la la capacitat d’orientació del company central.
- Postura de protecció obligatòria: L’alumne amb els ulls embenats ha de caminar sempre amb els braços estesos endavant a l’altura del pit i amb els colzes lleugerament semiflexionats per anticipar el contacte i protegir-se.
- Regla del «vaig»: En començar a avançar cap a l’estímul sonor, l’alumne del centre ha de cridar la paraula «Vaig!» de manera clara i rítmica a cada pas per avisar de la seva trajectòria.
- Emissió contínua: El company del perímetre no pot deixar de fer sonar la pilota casolana fins que l’alumne del centre la intercepti físicament.
Beneficis del joc: Ubicació en cercle.
Des d’una perspectiva tècnica i pedagògica, el joc d’ubicació en cercle optimitza l’organització espacial i la consolidació de l’esquema corporal mitjançant la privació sensorial visual. En anul·lar la vista, el sistema propioceptiu i el mapatge auditiu assumeixen el control del moviment, fet que permet a l’alumnat desenvolupar la lateralitat i la capacitat d’orientar el cos a partir de vectors acústics externs. Aquesta dinàmica afavoreix el control tònic i la percepció del risc, ja que obliga a fer una execució motriu conscient i ajustada a les demandes d’un entorn no visible.
Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, hi intervé principalment el desplaçament mitjançant la marxa, que es defineix com una forma de locomoció cíclica amb fase de doble suport i inexistència de suspensió. En aquesta activitat, l’alumne ha de fer una marxa controlada cap a l’estímul sonor per interceptar l’objecte, la qual cosa demana una reorientació espacial constant. Així mateix, es fan girs sobre l’eix vertical amb l’objectiu d’identificar la direcció del so abans de començar a desplaçar-se. Finalment, es produeix una acció de control d’objectes a través de la recepció, que consisteix a interceptar i controlar el mòbil sonor un cop s’ha localitzat.
Quant a les qualitats físiques bàsiques, la velocitat de reacció n’és el component predominant, la qual cosa permet a l’alumne respondre amb un moviment motor en el mínim temps possible després de rebre l’estímul auditiu. La força hi intervé de manera general per mantenir la postura de protecció i l’estabilitat durant el desplaçament sense visió. Per acabar, s’hi manifesta la flexibilitat, entesa com a amplitud de moviment en les articulacions del tren superior i inferior, per tal de facilitar la fluïdesa de la marxa i l’extensió dels braços en la fase de protecció i cerca.
