Portes Sonores: una sessió inclusiva, segura i memorable per a Primària

---

Les Portes Sonores són una activitat d’Educació Física inclusiva dissenyada perquè els nens i nenes desenvolupin orientació auditiva, presa de decisions i cooperació, especialment en situacions que simulen ceguesa total o baixa visió.

Aquest joc fomenta l’empatia, la comunicació clara i el respecte pel ritme del company, sempre sota un enfocament segur i divertit.

Objectius del joc Portes Sonores

• Millorar l’orientació auditiva en un entorn de moviment.
• Afavorir la cooperació entre explorador i guia.
• Estimular la presa de decisions sota condicions de baixa visió.
• Garantir la seguretat i la inclusió en tot moment.

Materials necessaris

• Antifaços opacs.
• Cons per construir 3 o 4 portes (dos cons per porta).
• Pilota amb picarols, pandereta o sonall com a senyal sonora.
• Senyal de “STOP” verbal i visual.

Com jugar a les Portes Sonores?

– Preparació de l’espai de joc

• El camp de Portes Sonores s’organitza en un rectangle petit:
• Línia de sortida a un extrem.
• A 6–10 metres, col·loca 3 o 4 portes formades per cons, amb 2–3 m de separació.
• Darrere de cada porta, marca una zona segura d’1 m per a la persona que actua com a balisa sonora.

El docent ha de tenir sempre visibilitat total del grup. Si no és possible, es recomana reduir distàncies.

– Rols dins de Portes Sonores

Cada equip compta amb diferents funcions que roten després de 2–3 intents:

• Explorador/a: avança amb antifaç cap a la porta indicada.
• Guia: acompanya l’explorador amb contacte consentit al braç o espatlla, aportant indicacions verbals.
• Balisa sonora: company/a que fa sonar la pilota darrere de la porta objectiu.
• Observador/a: verifica la seguretat i l’ús correcte dels codis.

– Regles bàsiques del joc

1. El docent anuncia la porta objectiu (“Porta 2”).
2. La balisa sonora d’aquella porta fa sonar la pilota amb picarols (balisa fixa), a intervals (p. ex., cada 2–3 s).
3. L’explorador avança a ritme lent, juntament amb el seu guia, fins a creuar la porta sense tocar els cons.
4. En creuar, tots dos es dirigeixen a la zona segura darrere de la porta i s’aturen.
5. Puntuació (cooperativa): +1 si creuen sense tocar cons i sense necessitat de “STOP”.
6. Si hi ha dubte, ensopec o desorientació, el guia diu “ALT”, es corregeix la posició i es reprèn. Seguretat primer.

L’ús de referents sonors, l’acompanyament proper del guia i el senyal d’aturada segueixen les pautes de seguretat del recurs original.

Beneficis del joc de Portes Sonores

L’activitat física, quan es dissenya amb sentit inclusiu, millora la salut, el benestar emocional i la participació de tot l’alumnat. Propostes que integren percepció, comunicació i cooperació fomenten l’autoregulació, la confiança i la sensibilitat envers les necessitats de l’altre.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta proposta treballa els desplaçaments —la cursa hi està inclosa dins—, amb una progressió controlada i canvis de direcció propis de la “cursa d’abast-evitació” per ajustar la trajectòria sense colpejar cons. També hi intervenen els girs per reorientar el cos cap a la font sonora mantenint l’estabilitat i la precisió direccional. Atès que la balisa fa sonar una pilota o pandereta, entra en joc la manipulació i control d’objectes (copets/llançaments de precisió en situació real de pràctica).

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, predomina la resistència aeròbica (esforç continu d’intensitat baixa-moderada amb control de la freqüència cardíaca i pauses) i la velocitat, especialment la de reacció davant estímuls sonors i la de desplaçament en trams breus amb recuperació completa. Hi intervé la força com a força-resistència postural i d’estabilització en les correccions i ajudes, i la flexibilitat com a amplitud de moviment útil en mobilitat i tornada a la calma, seguint criteris lúdics i segurs a primària.

Adaptacions per a alumnat amb ceguesa a les Portes Sonores

• Orientació principal per “crida amb la veu” des de darrere de la porta objectiu (mans en megàfon, ritme constant, correccions “esquerra/dreta”, anticipar arribada) i usar “STOP” davant qualsevol risc, mantenint desocupada la zona de frenada.
• Reconeixement previ de l’espai (Adaptació de la informació), si calgués, línia tàctil a la sortida amb cinta adhesiva amb plec.

Adaptacions per a alumnat amb baixa visió a les Portes Sonores

• Reconeixement previ de l’espai (Adaptació de la informació), si calgués, línia tàctil a la sortida amb cinta adhesiva amb plec.
• Senyal comú de seguretat “STOP”: en sentir-la, tothom s’atura al lloc; reprendre quan el docent/guia reubiqui.
• Preferir material contrastat (p. ex., pilota tova de color molt visible si s’integra pilota) i permetre reconeixement tàctil del material nou abans de començar (Adaptació del material).
• Acompanyament puntual sense corda (en el rol de Guia) en trams crítics o de gir, retirant-lo quan no sigui necessari.

Proposta de desenvolupament pas a pas:

1. Activació:

Assaig dels senyals bàsics: contacte respectuós, ordre d’“ALT” i orientació cap al so de la pilota.

2. Assaig guiat:

Explorador i guia recorren trajectes molt curts cap a una sola porta activa. El docent canvia l’objectiu per practicar reorientacions.

3. Joc base:

S’activa només una porta per ronda. Cada parella avança i creua. Pauses breus per comentar quins suports han estat més útils.

4. Progressió:

S’introdueixen diverses portes actives en seqüència (“1–3–1”). El guia dóna instruccions segmentades i l’explorador confirma repetint les ordres.

5. Tancament reflexiu:

Preguntes per transformar l’experiència en aprenentatge:

• Quin suport et va resultar més útil: la veu, el ritme o el so de la porta?
• Per què és important usar “ALT” a temps?
• Com traslladaries aquests senyals a altres jocs del pati?

Seguretat i clima de confiança

• Velocitat sempre lenta o mitjana.
• Només una balisa sonora activa en cada moment.
• Supervisió constant del docent.
• Contacte clar i consentit entre guia i explorador.
• Rotació de rols perquè tothom visqui l’experiència completa.