Saltar al contenido

La Gallineta Cega: objectius motrius i socials que treballaràs sense adonar-te’n

También conocida como: gallina orba, cucorba, a pita cega, blind man’s buff, blind man’s bluff, colin-maillard, Blinde Kuh, Blindekuh, mosca cieca, cabra-cega, blindbock,…


La Gallineta Cega
Grup classe al gimnàs jugant al joc de la Gallineta Cega

La gallineta cega és un joc tradicional de persecució en què una persona juga amb els ulls embenats i intenta atrapar-ne una altra. És un “clàssic” internacional: al món anglosaxó es coneix com a blind man’s buff o blindman’s bluff. En la seva forma més estesa, el jugador embenat és desorientat fent-li donar algunes voltes mentre la resta es mou al voltant, fa petites fintes i, de vegades, provoca amb la veu per ser perseguit.

Un apunt cultural sobre la gallineta cega.

El joc apareix documentat a Europa des de fa segles i amb diferents denominacions. La literatura enciclopèdica en anglès el descriu com una variant del “Tocar i parar” en què l’embenat ha d’atrapar i fins i tot “endevinar” a qui ha tocat. L’etimologia de buff es relaciona amb “empenteta/copet”, al·ludint als tantejos durant la persecució.

Materials:

  • Un mocador o antifaç.

Algunes guies culturals assenyalen marges orientatius (per exemple, de 4 a 12 jugadors) i recomanen delimitar clarament l’àrea d’acció per evitar sortides del camp. En el context escolar, un grup-classe es pot dividir en 2–3 subgrups amb el seu propi espai marcat.

Regles bàsiques de la gallineta cega.

  1. Triar la “gallina cega” (la persona que portarà el mocador). Se li venda amb cura i es comprova que no hi veu.
  2. Desorientació breu: se li fan donar algunes voltes suaus sobre si mateixa abans de començar.
  3. Inici del joc: la resta del grup es reparteix per l’àrea. En algunes versions, el grup entona una breu rima i la “gallina” contesta abans de començar (“—Gallineta cega, què se t’ha perdut?” “—Una agulla i un didal”). Això ajuda a marcar l’arrencada i afegeix component cultural.
  4. Desenvolupament: la “gallina” busca guiant-se per l’oïda i el tacte. Els altres poden moure’s, esquivar i, segons la versió, emetre veus que atrauen o confonen (sense cridar a cau d’orella).
  5. Final de cada ronda: quan la “gallina” toca algú, aquest jugador queda “atrapat”. En algunes variants, a més ha d’identificar-lo pel tacte o la veu; si encerta, intercanvien els rols.
Nota docent
En contextos escolars convé estandarditzar una versió (amb o sense identificació) per a tota la classe i mantenir-la durant la sessió, explicant-la amb claredat abans de la primera ronda.

Normes de seguretat imprescindibles per a la gallineta cega.

  • Res de córrer a màxima velocitat: demanem desplaçaments controlats per evitar xocs bruscos.
  • Prohibit empènyer o ajupir-se a prop de l’embenat: s’eviten “trampes” perilloses.
  • Àrea sense obstacles i ben delimitada amb cons, cordes a terra o línies visibles.
  • Rondes curtes (p. ex., 60–90 segons) per reduir la fatiga sensorial de l’embenat.

Aquestes pautes deriven del mateix esperit del joc (persecució a baixa velocitat amb tantejos) i de descripcions formals que insisteixen en la ceguesa simulada, l’orientació auditiva i la necessitat d’un camp segur.

Variants
  • Amb identificació: la “gallina” ha de dir qui és l’atrapat; si falla, continua embenada.

  • Sense identificació: n’hi ha prou amb tocar per cedir el rol i reiniciar ràpidament la ronda (fluïdesa de classe).

  • Amb crida obligatòria: a intervals, els jugadors han de cridar (“ei, aquí!”) per oferir una pista sonora i mantenir l’esperit del joc tradicional de provocació vocal.

  • Amb rima d’inici: utilitzar la fórmula “Gallineta cega…” “Una agulla i un didal” per marcar el començament i donar-li sabor cultural.

Beneficis del joc de la gallineta cega.

La gallineta cega és una proposta motriu excel·lent per activar un grup de manera lúdica, inclusiva i culturalment significativa. Afavoreix l’atenció, l’escolta i la presa de decisions ràpides, alhora que estimula la socialització i el clima positiu a classe.

Pel que fa a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa fonamentalment els desplaçaments —inclosa la cursa, entesa com a forma específica de desplaçament— amb canvis de ritme i direcció (assolir/evitar) en contextos de persecució. A més, els girs apareixen tant en la desorientació inicial com en les fintes evasives, implicant rotacions i reorientacions del cos al voltant dels seus eixos, on l’estabilitat postural és clau.

Respecte a les qualitats físiques bàsiques, predominen la resistència aeròbica a intensitat baixa-moderada i, de manera intermitent, la velocitat de reacció i de desplaçament en trajectes breus propis dels jocs de persecució. També hi intervé la flexibilitat/mobilitat per adoptar postures de gir i canvis posturals eficaços, sempre amb un enfocament lúdic i segur en edats escolars.

Adaptacions per a alumnes amb ceguesa i baixa visió a la gallineta cega.

  • En el rol de “gallineta cega” no es realitzarà cap adaptació, ja que en dur els ulls tapats no les necessitarà; si no, s’estaria modificant la part principal del joc.
  • Quan l’alumne/a amb baixa visió no exerceix de “gallineta”, qui fa aquest rol haurà de portar un pitrall que el faci més visible.
  • L’alumne/a amb ceguesa estarà acompanyat/ada per un company/a que farà les funcions de guia (Sistema d’acompanyament amb corda). Si l’alumne/a amb baixa visió ho precisa, també podria anar amb guia.

Més jocs y activitats:

Personalitzar les Cookies