El Cremar, organització d’equips i tàctica de llançaments per equilibrar el grup i millorar la punteria

---

El Cremar és un joc de persecució i llançament, molt dinàmic i fàcil de muntar a les classes d’Educació Física de Primària. Es juga en dos camps enfrontats i l’objectiu és “cremar” (tocar amb la pilota) els rivals sense envair la seva zona.

Funciona especialment bé de 3r a 6è de Primària, el joc d’el cremar, pel seu ritme, la seva senzillesa i perquè permet treballar la coordinació, la punteria i la presa de decisions. Es pot organitzar al pati, a la pista o al gimnàs amb un grup-classe complet.

Material necessari

• 1–3 pilotes toves.
• 8–12 cons o línies per delimitar el camp.
• Petos/cintes per diferenciar els equips.

Desenvolupament del joc el cremar:

El cremar enfronta dos equips en camps separats. Es llancen pilotes per tocar els oponents; qui és tocat surt temporalment del joc. Guanya l’equip que aconsegueix deixar sense jugadors el contrari o el que acumula més supervivents en acabar el temps.

– Objectiu del joc

• Millorar el llançament i la punteria a mitjana distància.
• Desenvolupar desplaçaments, fintes i esquives.
• Entrenar la presa de decisions (quan passar, llançar o cobrir-se).
• Fomentar la cooperació, la comunicació i el respecte a les normes.
• Practicar l’autocontrol i el joc net.

Regles del joc

– Organització de l’espai i dels equips

• Dos equips equilibrats; cadascun ocupa la seva meitat del camp.
• Línia central infranquejable (no es pot trepitjar ni creuar).
• Zona lateral d’“espera” per als qui surtin tocats.

– Descripció pas a pas

1. Servei inicial: una pilota al centre; al senyal, un/a jugador/a de cada equip corre a agafar-la (sense contacte físic).
2. Llançar per tocar els rivals de cintura cap avall.
3. Si un/a jugador/a és tocat/da per la pilota en vol, surt a la zona d’espera.
4. Si la pilota bota abans de tocar, no compta.
5. Es pot passar la pilota entre companys/es; no es pot retenir més de 5 segons.
6. Prohibits els cops al cap: no compten i es reprèn des de l’equip colpejat.
7. Quan la pilota surt fora, reprèn l’equip al qual pertany aquell costat.

– Condicions de victòria

• Per eliminació total de l’equip rival, o
• Per temps (2–5 min per mànega); guanya qui conservi més jugadors/es.

Beneficis del joc el cremar:

Propostes amb regles simples i alta participació, com el cremar, integren aprenentatges motrius amb valors socials (cooperació, respecte a les normes) i situen l’alumnat davant de reptes ajustats on decideix, es comunica i gestiona emocions. Les mànegues breus en cremar permeten alternar esforç–recuperació i un control pedagògic de la intensitat, coherent amb una EF orientada al benestar.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa els desplaçaments típics de jocs d’oposició en espai compartit. Hi intervenen els girs com a recurs de protecció i desmarcatge i, de manera situacional, els salts per esquivar i per a recepcions segures. En el control d’objectes, el nucli és el llançament: predominen els de precisió i els de precisió-potència segons distància/temps; a més, hi apareixen recepcions i passades per conservar/progressar amb la pilota en contextos propers al joc real.

Respecte a les qualitats físiques bàsiques, el cremar exigeix velocitat de reacció (davant d’estímuls i trajectòries), velocitat gestual en el llançament i velocitat de desplaçament en esprints curts. Requereix força explosiva en la impulsió del llançament i una certa força–resistència per repetició; la flexibilitat contribueix a l’amplitud articular en esquives i a la prevenció de lesions, i la resistència aeròbica es mobilitza segons la durada de cada mànega, mantenint intensitats moderades a Primària.

Adaptacions per a l’alumnat amb ceguesa en el cremar:

• Adaptació de la informació:
  Utilitzar l’alumne/a com a model en l’explicació, descrivint accions i anticipant dificultats; la veu del docent com a referència fixa i el recompte del temps en veu alta.
• Recorregut guiat previ del perímetre i referències; possible línia tàctil (cinta amb plec) a la seva zona de joc per orientar-se i frenar amb seguretat (Adaptació de l’espai).
• Formar parella per guiar en desplaçaments defensius/ofensius ràpids; colzes en contacte i mà lliure en posició de protecció (Sistema d’acompanyament en cursa).
  • Rotació de guies.
  • Immunitat del guia per poder interposar-se en els llançaments rivals.
  • El/la guia, en cas que li toqui la pilota, és “palometa”, és a dir, no queda eliminat i pot protegir l’alumne/a com un escut.
• Si no hi ha pilotes sonores, es poden posar dins d’una bossa de plàstic (nus + cinta) perquè sonin en botar o rodar (en vol no sonen) (Adaptació del material).
• Prioritzar llançaments baixos/rodats cap a les extremitats inferiors; evitar pilotes altes pel risc facial (criteri utilitzat al “Futbol xinès”).
• Quan el/la guia rep o controla la pilota diu “STOP” i l’entrega a la mà de l’alumne/a perquè executi la passada/llançament (Estratègies per igualar la diferència).
• Els rivals que passin a prop avisen amb el seu nom per facilitar la punteria en el llançament (Estratègies per igualar la diferència).
• Augmentar refugis (p. ex., cons segurs dins del seu camp) i permetre més “vides” abans de sortir a la zona d’espera (Estratègies per igualar la diferència).
• Disminuir la seva distància de l’objectiu (acostar la línia de tir) o allargar la de l’oponent per equilibrar els temps de reacció (Estratègies per igualar la diferència).
• Permetre “STOP” de l’alumne/a per aturar el joc 1–2 segons mentre orienta la passada/llançament (sense abusar) (Estratègies per igualar la diferència).

Adaptacions per a l’alumnat amb baixa visió en el cremar:

• Utilitzar l’alumne/a com a model en l’explicació, descrivint accions i anticipant dificultats; la veu del docent com a referència fixa i el recompte del temps en veu alta (Adaptació de la informació).
• Recorregut guiat previ del perímetre i referències; usar cinta d’un color contrastat per delimitar l’espai, a la seva zona de joc, per a la seva orientació i seguretat (Adaptació de l’espai).
• (Sistema d’acompanyament en cursa).
  Formar parella per guiar en desplaçaments defensius/ofensius, si l’alumne/a ho necessita per desplaçar-se amb seguretat en el joc (Sistema d’acompanyament en cursa).
  • Rotació de guies.
  • Immunitat del guia per poder interposar-se en els llançaments rivals.
  • El/la guia, en cas que li toqui la pilota, és “palometa”, és a dir, no queda eliminat i pot protegir l’alumne/a com un escut.
• Utilitzar pilotes toves amb un color i contrast amb l’espai que facilitin la participació de l’alumne/a amb baixa visió. Si ho necessita, es farà servir una pilota sonora o, en defecte d’això, es posaran les pilotes dins de bosses de plàstic (Adaptació del material).
• Prioritzar llançaments baixos/rodats cap a les extremitats inferiors; evitar pilotes altes pel risc facial (criteri utilitzat al “Futbol xinès”).
• Quan el/la guia rep o controla la pilota diu “STOP” i l’entrega en mà a l’alumne/a perquè executi la passada/llançament (Estratègies per igualar la diferència).
• Els rivals que passin a prop avisen amb el seu nom per facilitar la punteria en el llançament (Estratègies per igualar la diferència).
• Augmentar refugis (p. ex., cons segurs dins del seu camp) i permetre més “vides” abans de sortir a la zona d’espera (Estratègies per igualar la diferència).
• Disminuir la seva distància de l’objectiu (acostar la línia de tir) o allargar la de l’oponent per equilibrar els temps de reacció (Estratègies per igualar la diferència).
• Permetre “STOP” de l’alumne/a per aturar el joc 1–2 segons mentre orienta la passada/llançament (sense abusar) (Estratègies per igualar la diferència).

Més jocs i activitats: