La pesta alta un joc de persecució dinàmic per gaudir i moure’s al màxim

Continguts:

Introducció:

La pesta alta és un joc de persecució clàssic en què una persona “se la queda” i intenta atrapar la resta. Els qui fugen poden salvar-se temporalment en pujar a un punt segur, reincorporant-se de nou a la cursa després d’uns segons.

A Educació Primària, La pesta alta funciona molt bé des de 1r fins a 6è, ajustant alçades, temps i nombre de perseguidors. Afavoreix l’orientació espacial, la presa de decisions i el respecte de les normes en un entorn lúdic i actiu.

Material:

Cons.
Aros.
Steps d’aeròbic (màx. 2 apilats i fixats)
Matalassos.
Bancs suecs.

Desenvolupament del joc La pesta alta:

La pesta alta s’organitza com una persecució amb refugis temporals en zones elevades o marcades. L’objectiu és moure’s amb rapidesa i criteri (quan pujar/baixar), mantenint la seguretat i el compliment dels temps de salvaguarda.

– Objectius:

Desenvolupar la velocitat de reacció, l’agilitat i l’orientació espacial.
Entrenar la presa de decisions (elecció del refugi i moment d’ús).
Fomentar l’autocontrol, la convivència i el respecte de les normes.
Promoure l’ajuda entre iguals i la comunicació efectiva.

Regles del joc La pesta alta:

– Organització de l’espai i dels equips:

En el joc de La pesta alta cal delimitar primer un camp ampli i sense obstacles al gimnàs o al pati, marcant bé els límits. Dins d’aquesta zona es reparteixen entre 4 i 8 “illes” segures: cèrcols a terra, steps correctament fixats o bancs/plints baixos amb protecció perimetral, deixant un passadís lliure al voltant per pujar i baixar sense riscos. Abans de començar, escull qui “se la queda” (als cursos superiors poden ser dos per augmentar el repte) i situa la resta del grup distribuïda per l’espai per evitar aglomeracions i afavorir la mobilitat.

– Desenvolupament:

Compte de cortesia de 3–5 s perquè el grup es dispersi.
Només es pot atrapar qui tingui els dos peus a terra.
En una illa hi ha immunitat durant 5 s, comptats en veu alta.
En ser tocat, la persona atrapada canvia el rol sense aturar el joc.
No està permès bloquejar illes ni “acampar” més temps del fixat.

– Seguretat:

Alçada orientativa de les illes: fins a 40–50 cm a Primària.
Pujar i baixar per la mateixa banda; evitar salts des d’altura.
Aforament: 1 alumne per banc/mòdul; si està ocupat, cal buscar-ne un altre.
Perímetre lliure: deixar 1 m al voltant de cada illa.
Contacte: “tocar sense empènyer”; si hi ha brusquedat, és pausa la ronda.
No utilitzar mai com a punt alt: baranes, cistelles, porteries, espatlleres, murs, taules inestables o estructures no dissenyades per enfilar-s’hi durant el joc.

Beneficis del joc La pesta alta:

La pràctica sistemàtica del joc motor a Primària reforça hàbits actius, afavoreix l’autoregulació i potencia la presa de decisions en contextos segurs i atractius. A “La pesta alta”, l’alternança de rols i la gestió del risc percebut (pujar/baixar a temps, respectar normes) construeixen competències socials i cognitives mentre s’incrementa el temps efectiu en moviment.

En referència a les habilitats motrius bàsiques, aquesta activitat treballa de manera nuclear els desplaçaments: concretament la cursa d’abast–evitació, amb automatització del gest i disponibilitat per a canvis sobtats de postura, velocitat i direcció, propis de les persecucions amb refugis temporals. S’hi integren girs per reorientar-se i preservar l’estabilitat corporal durant els desmarcatges i les frenades. Apareixen salts en l’accés/descens de les illes, tenint en compte la batuda, el vol i la recepció amortida per minimitzar impactes.

Pel que fa a les qualitats físiques bàsiques, s’estimula la velocitat (de reacció i de desplaçament) en esforços breus, amb recuperació suficient, pròpia de les situacions de “pillar”, així com la resistència aeròbica per la continuïtat del joc en format lúdic i global. La força apareix com a explosiva en arrencades, canvis i pujades, i com a força–resistència en la repetició d’accions, amb un enfocament general i càrregues moderades a Primària. La flexibilitat intervé en rangs funcionals per a amplituds segures en girs i enfilar-se, amb èmfasi de manteniment en edat escolar.

Adaptació per a alumnes amb ceguesa en el joc de La pesta alta:

Quan l’alumne/a ha de fugir, ho farà amb el sistema de guia en parella (Sistema d’acompanyament en cursa).
Quan persegueix, utilitzarà el sistema de guia i durà l’armilla a la mà lliure per tocar els altres com si fos una extensió de la mà (Estratègies per igualar la diferència).
Abans de poder perseguir, tothom dirà en veu alta el nom de qui serà perseguit. Això es fa perquè l’alumne/a sàpiga què està passant durant el joc i on. A més, podrà preparar-se millor per fugir i estarà més motivat/da.
El/la guia és immune mentre acompanya i pot interposar-se entre qui “la porta” i l’alumne/a per protegir-lo/la.
Quan l’alumne/a entra a la casa, el/la guia el/la deixa i continua jugant sol/a. L’alumne/a es queda amb la corda.
Perquè l’alumne/a no estigui massa temps sol/a, quan un perseguidor toca un altre nen, aquest passa a ser el guia de l’alumne/a si està a la casa.
Qualsevol altre nen pot entrar a la casa i passar a ser el guia immune.
L’alumne/a tria com es desplacen tots els jugadors quan ell/a persegueix. Per exemple:
- Caminant / corrent.
- A la pota coixa, saltant, d’esquena…
- Amb les mans al cap, les mans darrere l’esquena, una mà en un peu…
- Que tots vagin en parelles.

Adaptació per a alumnes amb ceguesa en el joc de La pesta alta:

Quan l’alumne/a ha de fugir, si ho necessita, ho farà amb el sistema de guia en parella (Sistema d’acompanyament en cursa).
Quan persegueix, utilitzarà el sistema de guia (si ho necessita) i durà l’armilla a la mà lliure per tocar els altres com si fos una extensió de la mà (Estratègies per igualar la diferència).
Els/les companys/es portaran un peto d’alt contrast perquè l’alumne/a amb baixa visió pugui identificar millor els seus companys/es (estratègies per igualar la diferència).
Abans de poder perseguir, tothom dirà en veu alta el nom de qui serà perseguit. Això es fa perquè l’alumne/a sàpiga què està passant durant el joc i on. A més, podrà preparar-se millor per fugir i estarà més motivat/da.
El/la guia és immune mentre acompanya i pot interposar-se entre qui “la porta” i l’alumne/a per protegir-lo/la.
Quan l’alumne/a entra a la casa, el/la guia el/la deixa i continua jugant sol/a. L’alumne/a es queda amb la corda.
Perquè l’alumne/a no estigui massa temps sol/a, quan un perseguidor toca un altre nen, aquest passa a ser el guia de l’alumne/a si està a la casa.
Qualsevol altre nen pot entrar a la casa i passar a ser el guia immune.
L’alumne/a tria com es desplacen tots els jugadors quan ell/a persegueix. Per exemple:
- Caminant / corrent.
- A la pota coixa, saltant, d’esquena…
- Amb les mans al cap, les mans darrere l’esquena, una mà en un peu…
- Que tots vagin en parelles.